Coaching, diàleg i benestar

En aquest article d'opinió, Isabel Ariño creu que podem portar a les aules exemples de vida, de supervivència, de superació amb els animals, perquè els nostres alumnes aprenguin d'aquests comportaments.

En aquest article d'opinió, Anna Trabal reflexiona sobre la necessitat de ser més creatius i flexibles.

L’escola no ha de ser perfecta, ha de ser sincera. Caldria que les famílies també en fóssim. En funció de la manera com omplim aquest cistell de la compra, tindrem una societat o en tindrem una altra.

Al llarg de més de quaranta anys, Andrés Ángel Sáenz del Castillo va exercir la professió docent a Extremadura en diversos nivells educatius. Fa una mica més de dos anys, es va retirar de la primera línia, però va decidir continuar treballant per ajudar l’escola a aconseguir el que ell entén que han de ser els seus nous reptes: «Ensenyar un model distint de progrés, un intercanvi diferent entre cultures… La universitat, lamentablement, no prepara els docents per a això. Hi ha una certa por que el professorat es dediqui a educar, més que no pas simplement a ensenyar».

En el present article, hi reflexionem sobre el valor de l’escolta com a habilitat essencial en el coaching, però també a la vida. A partir de la presa de consciència dels nostres hàbits d’escolta, suggerim fer el primer pas en el desenvolupament d’aquesta capacitat fonamental per comunicar-nos en contextos educatius.

El benestar dels estudiants, dels educadors i de tota la comunitat educativa en general hauria de ser una prioritat per a tothom. La combinació del coaching i la psicologia positiva, dos enfocaments que es troben en evolució contínua i que, a més a més, poden ser complementaris, ofereix unes possibilitats enormes per crear centres docents en els quals el benestar i la capacitat de créixer no siguin solament aspiracions, sinó també una realitat. El present article ofereix algunes idees i referències d’investigacions sobre el tema, amb l’objectiu d’animar totes aquelles persones que hi estan interessades a indagar en aquesta línia.

Aquest article tracta sobre les experiències de dues professores que apliquen l’autocoaching a la seva tasca educativa per introduir dues noves metodologies d’aula, l’aprenentatge cooperatiu i la classe inversa, tenint com a eix transversal l’enfocament reconstructivoempoderador (REM) d’educació per a la pau. Entenem que el coaching educatiu necessita ètica, d’aquí ve la seva vinculació amb la pau.

Les biblioteques escolars encara segueixen buscant el camí, el seu lloc al món, a l’escola. Es debaten entre la paradoxa de veure’s avalades per les recomanacions d’organismes internacionals i les lleis del nostre país, d’una banda, i per la invisibilitat de la figura del bibliotecari escolar o la manca de pressupostos destinats al servei, de l’altra. En conseqüència, si no hi ha biblioteca, l’escola pateix.

A l’article, s’hi mostra i s’hi analitza un projecte de treball basat en la construcció d’un currículum integrat amb un grup d’alumnes d’educació primària. Els estudiants teixeixen, seguint el seu interès, un conjunt de conceptes ampli, divers i connectat entre diferents disciplines que els ajuda a entendre millor l’entorn on viuen. El text que presentem estudia el coneixement i les competències emergides durant el procés d’observació, experimentació i raonament que viu el grup d’estudiants.

En aquest article, s’hi exposa l’experiència d’una escola rural que es va obrir a la seva comunitat, a l’entorn i a les institucions locals a través d’un projecte de treball sobre la qualitat de vida mitjançant l’alimentació saludable. L’alumnat va aprendre continguts que feia extensius a la seva vida quotidiana i que fugien de la distribució generalitzada del coneixement, al mateix temps que els infants se socialitzaven mitjançant l’aprenentatge col·laboratiu.

«Quin llibre puc triar?», «Que m’agradarà, aquest?», «Com saps que és el millor?», «De què va?». Aquestes són algunes de les preguntes que els infants es fan i que ens fan en el moment de triar un llibre. Els criteris de selecció són molt diversos i (de vegades) poc objectius (gruix de l’obra, colors de la portada, títol, etc.), però hi ha un factor decisiu que els fa decantar per l’un o per l’altre: l’opinió d’un company o d’una companya.

Aquest curs, l’Associació Solidària Blau Magenta i els infants de segon de primària de l’escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia, de Barcelona, han dut a terme un projecte d’intercanvi cultural amb metodologia d’aprenentatge servei. Amb la intenció de sensibilitzar en valors i actituds que ajudin a construir una cultura de pau al món, en els temps de biblioteca, l’alumnat ha creat uns contes il·lustrats amb nens i nenes de l’Índia i ha organitzat un espai de contes per a les famílies.

La implantació del programa CA/AC (Cooperar per Aprendre / Aprendre a Cooperar) al nostre centre ha comportat tot un repte de formació i d’organització. Aquest programa facilita un canvi metodològic pautat i flexible que permet realitzar un procés de formació i d’acció i reflexió. Després de portar a la pràctica diverses accions, hi hem reflexionat per valorar-les i intentar sistematitzar-les.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes si els oferim l’oportunitat d’expressar-se.

Les creences i els valors, en íntima relació, s’assumeixen per «pluja fina» o a través «d’un impacte»: famílies i educadors actuem, per tant, de model davant els nens i nenes. Analitzem aquesta relació per esdevenir més conscients del que estem transmetent.

Les metodologies actives, les TIC i l’alumnat com a protagonista del seu aprenentatge són els ingredients d’un portafolis digital, una eina que serveix perquè l’alumne o l’alumna mostri les seves evidències d’aprenentatge. Aquest tipus de dossier es caracteritza, a més a més, perquè s’utilitzen diversos artefactes digitals i eines 2.0 per elaborar-lo.

El programa LECXIT-Lectura per a l’èxit educatiu té com a objectiu millorar la comprensió lectora dels infants per tal que reïxin més en el món acadèmic. Es fonamenta en una tutoria individual duta a terme per una persona voluntària que es troba amb l’infant una hora a la setmana en horari extraescolar. Aquesta atenció individualitzada i la implicació de tota la comunitat permeten dotar l’infant d’experiències positives de lectura, basades en els seus interessos i en el seu nivell.

L’avaluació interna del centre educatiu és un repte complex per a l’escola o l’institut que es planteja dur-la a terme, i cal dotar-se d’instruments per a la rendició de comptes i també per a la millora dels diferents àmbits sobre els quals s’ha d’incidir, des de la millora dels resultats educatius de l’alumnat fins a aspectes organitzatius interns per garantir aquest èxit. Utilitzar un sistema d’indicadors pot ajudar en aquesta comesa.

Dintre de tot context educatiu, en qualsevol situació d’ensenyament-aprenentatge, hi ha dos conceptes que s’erigeixen com dos dels grans reptes actuals: emoció i noves tecnologies. Intentar que el nostre alumnat millori dia rere dia, que progressi a l’escola i a la vida passa per entendre primer i ensenyar després sense deixar de banda el complicat món de les emocions.

Dintre de tot context educatiu, en qualsevol situació d’ensenyament-aprenentatge, hi ha dos conceptes que s’erigeixen com dos dels grans reptes actuals: emoció i noves tecnologies. Intentar que el nostre alumnat millori dia rere dia, que progressi a l’escola i a la vida passa per entendre primer i ensenyar després sense deixar de banda el complicat món de les emocions.

Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Només quan s’està al costat d’algú, amb el desig de voler-se’n fer càrrec, es pot tenir compassió. La compassió no pot mirar mai des de dalt, no té a veure amb la pena que em fa aquell pobret que em contemplo des del meu pedestal de seguretat i superioritat. No hi pot haver confort en la compassió ni pot ser generadora de consciències tranquil·les. La compassió és una vivència des de la igualtat.

El coaching té una presència cada vegada més gran en el món de l’educació. Això no obstant, encara necessitem trobar una definició comuna i un acord sobre les seves aplicacions. En aquest article, se n’hi ofereix una definició operativa, al mateix temps que s’hi intenta diferenciar el coaching de la mentoria, i s’hi proposa un marc global que permeti identificar àmbits d’aplicació d’aquesta tècnica en contextos educatius.