El joc espontani té una acció preventiva que permet a l’infant trobar el plaer de jugar i reassegurar-se respecte a les dificultats del desenvolupament.
El joc espontani té una acció preventiva que permet a l’infant trobar el plaer de jugar i reassegurar-se respecte a les dificultats del desenvolupament.
Prefacio
Un niño satisfecho
Afavorir un desenvolupament harmoniós del nen és, abans de res, donar-li la possibilitat d'existir com a persona única en el futur i oferir-li les condicions més favorables per comunicar, expressar, crear i pensar. En aquest capítol, l'autor ressalta la importància de la comunicació com a necessitat vital i el paper de l'educador per afavorir i potenciar els denominats plaers de pensar, actuar i crear. Acompanyar el nen en aquest sentit serà ajudar-lo en la seva maduració psíquica.
Creo en el niño (2013)
L'afecte, la tendresa i un ambient de vida tan regular com sigui possible són necessitats que té el nen o la nena per viure una indispensable sensació de seguretat afectiva i així, créixer en les millors condicions. En aquest capítol, d'una banda, l'autor ressalta la necessitat del moviment i l'acció a l'escola maternal i infantil. D'altra banda, analitza la importància del joc espontani, el joc com una representació de si mateix, el joc simbòlic, el joc i la pre-intel·lectualització. A més, ens parla de la necessitat de viure emocions, com la ira i la por i la importància d'afirmar l'originalitat d'aquestes. El capítol acaba amb pautes clau sobre el paper de l'educador.
La práctica del juego espontáneo, una práctica educativa y preventiva
En aquest capítol es plantegen i exposen els objectius següents de la pràctica del joc espontani: afavorir el desenvolupament de la simbolització i propiciar el desenvolupament dels processos de reasseguració i de descentració tonicoemocional. A més, s'aborden nocions claus de la PPA com ara els objectius de la pràctica del joc espontani, la simbolització, els processos de reasseguració, els processos de descentració tonicoemocional i la importància dels espais i els temps.
Los grandes momentos de la práctica del juego espontáneo en la escuela maternal y en la escuela infantil
Aquest capítol proporciona un gran desplegament d'exemples d'observacions reals de jocs espontanis d'un nen, il·lustrats amb fotografies significatives. Aquests exemples de joc infantil es van intercalant amb l'anàlisi i la reflexió de l'autor, que se sustenten en els principis de la PPA.
Conclusión
Bibliografía de Bernard Aucouturier
Personalització del contingut
Resum
Aquest llibre posa en relleu la importància del joc espontani que es revela essencial per al desenvolupament psicològic de l’infant. Un joc que té una acció preventiva que permet a l’infant trobar el plaer de jugar i reassegurar-se respecte a les dificultats del desenvolupament. A més, s’inclouen diferents moments de pràctica psicomotriu basada en el joc espontani a partir de l’observació que es fa d’un infant.
