Inteligencia artificial y educación: construyendo puentes

La introducció planteja la necessitat d’abordar la IA des d’una mirada crítica, allunyada de postures polaritzades. Davant la tecnofília i tecnofòbia, es proposa una actitud informada i reflexiva. Es convida al professorat a implicar-se per responsabilitat professional, pel desenvolupament de l’alumnat i pel compromís de l’educació amb la societat. La IA es presenta com a repte i oportunitat, exigint una comprensió mínima dels seus fonaments, implicacions ètiques i possibilitats pràctiques. El llibre s’estructura a partir de preguntes clau que promouen l’anàlisi continu del vincle entre IA i pràctiques docents.

El capítol destaca la necessitat de conèixer com percep i utilitza l’alumnat la IA generativa, l’adopció de la qual creix entre els joves. S’hi recullen estudis que mostren un ús variat: des de la cerca d’idees fins a la resolució de problemes. Tot i mostrar una actitud positiva, l’alumnat també expressa dubtes i necessitat d’alfabetització instrumental, competencial i crítica. Es proposen estratègies pedagògiques per guiar un ús ètic i reflexiu. La clau és transformar la IA en una eina d’aprenentatge, no de dependència, i preparar ciutadans crítics i actius en entorns digitals complexos.

El capítol ofereix una base clara sobre els fonaments de la IA per a docents, explicant conceptes clau com l’aprenentatge automàtic, els models d’entrenament i les tecnologies més rellevants: IA generativa, PLN i visió per computador. Es subratlla la importància d’entendre com funcionen els sistemes, com es generen els models i com impacten les dades en la seva fiabilitat. Aquesta alfabetització permet al professorat prendre decisions fonamentades, fomentar el pensament crític i reduir desigualtats. Comprendre la IA és clau per integrar-ne els usos pedagògics de manera ètica, creativa i contextualitzada.

El capítol explora com la IA, especialment la generativa, pot transformar la pràctica docent personalitzant l’aprenentatge, facilitant l’avaluació i reduint la càrrega burocràtica. Es presenten exemples aplicats basats en la tècnica Vaiana per dissenyar experiències d’aprenentatge, recursos i eines d’avaluació adaptades. Es destaquen les possibilitats del disseny universal per a l’aprenentatge i l’ús d’assistents virtuals com a suport pedagògic. El text promou una adopció crítica, creativa i contextualitzada de la IA que potenciï l’aprenentatge significatiu i l’equitat a l’aula.

El capítol analitza l’impacte de la IA generativa en la creativitat des d’una perspectiva multidimensional. Mitjançant la taxonomia de les “quatre p” (persona, procés, producte i context), s’exposa com la IA pot enriquir els processos creatius sense substituir l’ésser humà. Es presenten exemples del seu ús en sectors creatius i educatius, destacant-ne el paper com a aliada per ampliar possibilitats expressives. També s’aborden riscos com la pèrdua d’originalitat o els biaixos algorítmics. Es proposa una col·laboració ètica i informada entre IA i humans que fomenti la creativitat divergent en entorns educatius.

El capítol explora la relació entre art i intel·ligència artificial des d’una perspectiva crítica i educativa. Pren com a referència l’autòmat El Dibuxant com a símbol del creuament entre tecnologia i creativitat. Es reflexiona sobre la cultura algorítmica i els reptes ètics, estètics i socials que planteja la IA en la creació artística. A través d’exemples pedagògics, es destaca el potencial transformador de la IA si s’integra amb consciència crítica, afavorint la intercreativitat i el pensament divergent. Es subratlla la necessitat d’una pedagogia que humanitzi i no substitueixi l’experiència artística.

El capítol proposa un marc tecnoètic per a la implementació crítica de la IA en contextos educatius, basat en l’enfocament existencialista i l’agonisme tècnic. S’hi analitza la diferència entre ètica i moral, destacant que la IA no és neutral ni aliena a interessos econòmics i polítics. Es plantegen dilemes clau sobre control, responsabilitat i finalitat social. Es defensa una tecnologia transparent, auditada i alineada amb els valors educatius, amb especial èmfasi en la cura de l’alumnat i la corresponsabilitat de les corporacions. El professorat ha d’exercir una mirada crítica i exigir condicions ètiques clares.

El capítol clou l’obra recollint les preguntes principals tractades sobre la relació entre intel·ligència artificial i pràctica docent. Destaca la importància de continuar formant-se i dialogant des d’una mirada crítica, reconeixent el paper del professorat com a agent transformador. Es ressalta el valor de la diversitat professional, de l’enfocament bottom-up i de la col·laboració entre centres i universitat. Davant la complexitat tecnològica, es reivindica el poder de les preguntes, el treball col·lectiu i el compromís ètic per construir una societat més justa i digitalment conscient.