Pobreza y bienestar infantil en la Unión Europea. Rompiendo el ciclo de la pobreza a través del apoyo familiar
Eurochild és una xarxa centrada en la promoció dels drets de la infància a Europa que, des d’una perspectiva de la Convenció de Nacions Unides dels Drets de l’Infant (CDN), treballa per exercir una influència tant en les polítiques europees com en les dels diferents estats membres. L’objectiu d’aquest capítol és establir el context de les polítiques comunitàries i el treball d’Eurochild a l’àrea de la pobresa infantil, presentant i justificant les polítiques de família i el suport a la parentalitat com un instrument de lluita contra ella.
Adolescentes en riesgo o especial vulnerabilidad. Situación en la CAPV y nuevas líneas de intervención
L’últim informe fet per l’Oficina de la Infància i l’Adolescència de l’Ararteko sobre problemàtiques que afecten menors (infàncies vulnerables), del qual s’ha extractat la informació exposada en aquest capítol, posa el seu punt de mira en determinades situacions d’especial risc i vulnerabilitat, des d’una visió evolutiva i destacant les relacions que hi ha entre les diferents situacions analitzades. L’estudi es qüestiona si hi ha determinades problemàtiques comunes, elements transversals que afecten tots o molts dels sectors analitzats i que estan condicionant la resposta que s’ofereix a les seves necessitats.
Riesgo psicosocial y promoción de la resiliencia
Gran part de les famílies en situacions de risc poden arribar a solucionar les seves dificultats amb un suport adequat. Aquesta visió, centrada en les competències, busca solucions en el mateix entorn on s’originen les dificultats mitjançant la involucració positiva de tot el sistema familiar i dels recursos comunitaris al voltant del suport a les famílies. Tal com reflecteix aquest capítol, aquesta manera de concebre la intervenció, més enllà de la protecció, té com a referent la promoció, conceptualitzant el bon tracte des de l’enfocament del benestar de les famílies i el desenvolupament de menors i adults resilients.
Adolescentes en riesgo o especial vulnerabilidad. Buenas prácticas socioeducativas desde y con el sistema educativo en Cataluña
L’acció socioeducativa amb adolescents s’hauria de basar en tres premisses proposades en aquest capítol: 1. Normalitzar entre els professionals la filosofia i el sentit de la Convenció dels Drets de l’Infant; 2. Avançar cap a un professional amb una orientació reflexiva investigadora clara; 3. Apostar per la corresponsabilitat educativa de tots els agents. El capítol també presenta un conjunt d’experiències que han emergit a Catalunya adoptant aquestes premisses, i alguns principis que haurien de guiar el disseny de les accions socioeducatives per a i amb els adolescents.
Programas de apoyo para promover la parentalidad positiva
Aquest capítol situa l’enfocament de la parentalitat positiva en el marc de les polítiques europees de suport a la família. Comença descrivint com es conceptualitza l’exercici de la parentalitat en la societat actual i la necessitat d’activar els suports necessaris per assegurar una perspectiva preventiva davant els problemes i la promoció de la família. Després d’il·lustrar amb exemples els programes d’educació parental com a recursos psicoeducatius i comunitaris per fomentar la parentalitat positiva, s’atura a descriure la tasca del professional i dels serveis de suport a la família des d’aquest nou enfocament.
La comunidad da voz a la infancia. Las Ciudades Amigas de la Infancia
El programa UNICEF-Comitè Espanyol Ciutats Amigues de la Infància promou que tots els nens, nenes i adolescents tinguin veu pública en els governs locals espanyols perquè, d’aquesta manera, contribueixin amb les seves aportacions a fer del seu poble o ciutat un lloc millor i més habitable. Aquest capítol presenta el programa Ciutats Amigues de la Infància com a exemple de bona pràctica, el qual considera la participació infantil com un element essencial perquè una localitat pugui aspirar a ser considerada amiga de la infància, i mostra tant els fonaments com els beneficis de la participació infantil.
La inclusicón social de los jóvenes a través de procesos de participación. Ejemplo de buena práctica en la Fundación Tomillo
Aquest capítol presenta Temps Jove, un programa de participació i cooperació juvenil a través de l’oci per al desenvolupament de competències personals i ciutadanes en els joves. Amb això, es persegueix la integració de joves immigrants en risc d’exclusió a partir d’activitats de desenvolupament personal, participació ciutadana i d’oci. Aquest projecte es desenvolupa a través d’un pla comunitari en el qual participen diferents entitats de la zona del barri d’Orcasur, a Madrid. L’experiència presentada parteix dels nous reptes en l’àmbit de la inserció sociolaboral amb joves, des d’una perspectiva comunitària.
Orientación y psicoterapia familiar en el ámbito de los servicios sociales comunitarios
Des del Consell d’Europa s’ha insistit des de fa temps sobre l’interès pels temes d’atenció a la família, aconsellant als estats membres que estableixin els recursos d’orientació i/o teràpia familiar per a l’atenció integral de les famílies i recomanant la col·laboració entre els diferents organismes d’orientació i consulta familiar i altres serveis sanitaris i socials. En aquest capítol es presenten dues experiències que en el marc dels serveis socials comunitaris han suposat una millora per a l’atenció i el tractament de les famílies en la comunitat autònoma andalusa: els serveis d’orientació i teràpia familiar i els equips de tractament familiar.
La intervención de Fundación Meniños con las familias de alto riesgo en el contexto de protección de menores
La Fundació Meniños és una ONG que treballa pels drets de la infància i l’adolescència en situació de dificultat social. El programa d’integració familiar que es presenta en aquest capítol parteix de la premissa que gran part de les famílies que tenen algun dels seus membres en un centre de protecció o en situació de risc de desprotecció poden arribar a solucionar les seves dificultats i possibilitar l’agrupament amb un suport adequat. El seu origen va ser la necessitat de crear alternatives vàlides a la institucionalització dels infants en el sistema de protecció del nostre país.
Recomendaciones para una buena práctica en la intervención con adolescencia en riesgo y familias
El terme «bones pràctiques» és un dels més utilitzats en els últims anys en àmbits molt diferents, entre els quals hi ha els serveis socials i els serveis d’integració social. Malgrat el seu ús estès, no hi ha una definició única i consensuada del terme, ni un sistema de mesurament, identificació i valoració que permeti poder qualificar un fet de «bona pràctica». En aquest capítol es presenta la selecció dels criteris que s’han utilitzat amb més freqüència en pràctiques per a la inclusió social, en general, i amb una atenció especial al desenvolupament de projectes i intervencions amb menors en situació d’especial risc o vulnerabilitat.
És un llibre que ajuda a identificar i analitzar bones
pràctiques d'intervenció adreçades a afavorir el benestar
i la inclusió social del collectiu d'adolescents
basant-se en el protagonisme i la centralitat de la
persona, en aquest cas el nen, la nena o l'adolescent.
Destaquen la importància d'una intervenció global i
integral de diferents professionals i l'avaluació dels
resultats, l'impacte dels programes i les possibilitats
de transferibilitat. Cal tenir en compte el model
elaborat d'indicadors de bones pràctiques d'inclusió
social i els instruments, molt útils, tant per dissenyar
polítiques públiques com per guiar els mateixos processos
d'intervenció socioeducativa.
És un llibre que ajuda a identificar i analitzar bones
pràctiques d'intervenció adreçades a afavorir el benestar
i la inclusió social del collectiu d'adolescents
basant-se en el protagonisme i la centralitat de la
persona, en aquest cas el nen, la nena o l'adolescent.
Destaquen la importància d'una intervenció global i
integral de diferents professionals i l'avaluació dels
resultats, l'impacte dels programes i les possibilitats
de transferibilitat. Cal tenir en compte el model
elaborat d'indicadors de bones pràctiques d'inclusió
social i els instruments, molt útils, tant per dissenyar
polítiques públiques com per guiar els mateixos processos
d'intervenció socioeducativa.
