Un extraordinari retrat de la vida escolar: les seves escenes, les seves situacions i les seves breus històries mostren la cara més amarga i més dura de l'educació. Temperats per un somriure malenconiós, aquest conjunt de relats no deixarà indiferent a ningú.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Un extraordinari retrat de la vida escolar: les seves escenes, les seves situacions i les seves breus històries mostren la cara més amarga i més dura de l'educació. Temperats per un somriure malenconiós, aquest conjunt de relats no deixarà indiferent a ningú.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Prólogo
Retrat d’en Juan, docent romàntic i perseverant, amb una trajectòria que passa per tallers creatius, projectes d’innovació i centres ben diferents. Se’n destaca el compromís amb l’escola pública i amb l’alumnat socialment desafavorit, i també la importància de les habilitats comunicatives a l’aula. Entre entusiasme i crisis, es reinventa, qüestiona rutines i contradiccions del sistema i cerca referents formatius per sostenir els somnis. El pròleg anuncia relats de vida escolar que mostren conflictes, mediacions, currículum visible i ocult i la cara més dura —però també humanitzadora— de l’ofici. Hi apareixen trobades i desencontres, pedagogies de diàleg i acords, i la tensió entre dades i històries viscudes.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
El asma
En una classe de ciències sobre l’aparell respiratori, una professora “clàssica” abandona el guió i comparteix la seva experiència amb l’asma bronquial. Explica l’asma al·lèrgica com a resposta defensiva de l’organisme i anomena la dispnea, però també allò que el llibre omet: el xiulet, l’angoixa i la por de morir. En diferenciar asma extrínseca i intrínseca i citar els àcars com a desencadenants, l’exposició personal transforma l’aula: l’alumnat l’escolta en silenci, hi apareix l’empatia i ella deixa de parlar a una massa anònima per mirar cada estudiant. Sense pissarra, el seu cos esdevé recurs didàctic i es promet sostenir aquesta connexió. Fins i tot l’inquiet Balsas s’atura i la mira amb compassió.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Carrera meteórica
Curs 1992-1993 en un institut públic d’un barri difícil, hi arriba un interí de socials, Pere Orteu (“Peret”), convençut d’aplicar un enigmàtic “atac dur”. La seva suficiència frustra les tutories a l’ombra i, quan entra a classe, altera la “sonoritat bàsica” dels grups: la tensió puja fins a tancaments, amenaces i caos a 4t D, que la directora apaivaga amb una intervenció gairebé hipnòtica. Després d’un altre esclat, la direcció l’aparta i el centre recupera un equilibri precari, al límit del desgast del claustre. Anys més tard, la matrícula cau per competència i segregació; el centre queda com a gueto i Orteu reapareix com a alt càrrec que ha d’avalar un projecte integrador, tot denunciant la mercantilització escolar.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Libertad de enseñanza
L’Andrea, professora de llengua de cinquanta anys, fa dècades que treballa en instituts de zones obreres i entén la docència com a creació: no repeteix materials i cada curs inventa un projecte nou per donar sentit al present. La Nerea, antiga alumna en pràctiques, se’n va encomanar amb una seqüència crítica sobre anuncis i en va sortir emocionada. Tres anys després la truca, desanimada: l’han fet fora d’una escola religiosa subvencionada per “no donar el perfil” i per fer “massa soroll” a classe. En un bar, l’Andrea l’escolta i la sosté; totes dues es reconeixen en gestos de cura: s’intercanvien regals embolicats amb paper lila, mentre s’hi insinua la tensió entre ideari de centre i llibertat de càtedra.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
El hijo del profesor
En un institut conflictiu, un docent presencia l’assetjament a en Manu, un alumne fràgil que intenta encaixar i és humiliat per en Prados i en Magán. A classe, mentre el grup boicoteja, en Manu sosté amb atenció les explicacions sobre democràcia grega i el mite de la caverna, buscant sentit a la seva vida. Després d’un clatellot, el professor força una mediació que millora temporalment la convivència i obre espais de debat retòric. En Manu li lliura un relat-mirall on fantaseja que l’“adopten” i fuig del maltractament familiar. La violència esclata de nou fora del centre; en Manu desapareix sense baixa oficial i el record queda com una ferida ètica i professional, marcada per la impotència institucional.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Jonathan y el general
En Jonathan (en Yona) és un alumne amb dificultats de comprensió i d’autoregulació que, després de passar per reforços i diagnòstics estigmatitzants, acaba a la UAC, un espai segregador. La seva conducta disruptiva i sexualitzada s’agreuja amb l’adolescència, mentre el grup queda sota el comandament invisible d’en Natanael, correcte en aparença i manipulador, que l’humilia i l’utilitza com a instrument. El rebuig del professorat —fins i tot quan en Yona intenta regalar mandarines— n’enforteix l’estigma. En un episodi, el docent el fa passar vergonya en públic i en Yona s’ensorra, assenyalant una injustícia recurrent: d’altres també transgredeixen, però només a ell el sancionen; “en Nata és el millor”.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Un soneto
L’Anastasio, “Tacho”, alumne de tercer alt i fort, construeix prestigi mitjançant una violència freda i una actitud desafiadora que desborda el professorat. Tanmateix, a l’optativa “Poesia amorosa” n’apareix una altra faceta: s’hi concentra en formes medievals i clàssiques, memoritza jarches i cantigues, i treballa amb cura zèjels, romanços i nadales. Amb el professor Antonio llegeix Garcilaso, Lope, Quevedo i San Juan, i arriba a escriure un quartet potent sobre un destí advers, tot i que es nega a rebre ajudes per completar-lo. Després d’una expulsió per destrossar material, la seva figura esdevé mite al barri; un any més tard reapareix per reconèixer el sonet del professor i el poder reparador de la paraula.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Primer día de vacaciones
Des del record del primer curs, el narrador reconstrueix el primer dia de vacances: jardí antic, matí “d’un blau cru”, fruiters en flor i l’aigua del reguer com a misteri. Evoca l’escola acabada (nombres, lletres, cançons tristes i el joc d’“angelets al cel”) i una llar dividida entre l’escalfor interior i la intempèrie. Entre una mare que s’esvaeix i unes cuidadores sempre presents, mira els germans: en Tarzaguel, aeri i titllat de “boig”, i en Nenhvé, amb una pena invisible al damunt. El joc deriva en tempesta, recer i consol. Al descampat, amb el caçapapallones groc, vol tenir-ho tot, falla i aprèn el dolor. La casa s’escindeix entre llum i ombra, i el dia s’apaga amb la nit i una intuïció de pèrdua.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
El motorista
El segon dia de classe, un grup de 4t surt cap al poliesportiu amb en “Madelman” i es creua amb en Carlos Pulpón, exalumne expulsat per agressions, amenaces i una conducta sistemàticament disruptiva. L’expulsió es va aconseguir després d’un expedient “infl at” pel claustre, entre el plor d’una mare desbordada i la resposta institucional que nega la suposada agorafòbia. Ara en Pulpón reapareix damunt d’una moto enorme, buscant reconeixement, però rep fredor i salutacions de compromís. A la sortida, accelera i fa una maniobra temerària; més endavant, la policia l’atura al costat d’un cotxe patrulla. El grup passa de llarg, entre burles i indiferència, i en Pulpón queda empetitit, aïllat en un encreuament desolat.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
El especialista
Al GRI de Los Arrabales del Puerto, l’Ana i la psicopedagoga Carmen afronten un grup masculí que no treballa, sexualitza la interacció i maltracta les docents; la Carmen cau en depressió i la substitució fracassa. En Damián, corpulent i temut, sosté l’aula alternant duresa i proximitat, mentre l’Ana millora en recuperar un registre “arrabaler” i respondre amb rapidesa a provocacions i codis del grup. Cerquen suport extern i truquen a l’Avelino, especialista universitari, que entra amb seguretat però és desbordat pel boicot: burles, crits i objectes llançats. Després sentencia “etarras!” i desplaça el problema al control social, exigint informes clínics i “dades” per diagnosticar, i se’n va sense orientar. L’equip queda sol i esgotat.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Examen
En Nacho, alumne de batxillerat, escriu a la Cristina, professora de llatí, una carta que amagarà al departament. Es defineix com a “obscur” i corrent, però afirma que la seva presència li dona llum i seguretat. Ha preparat l’examen com mai: estudia amb rigor i afecte, memoritza fragments de Plaute i d’Ovidi i rellegeix les correccions en vermell que l’exigeixen i l’acompanyen. Tanmateix decideix suspendre expressament: contestarà només una pregunta per acumular suspensos i repetir curs, per tal de tornar-la a veure tres hores a la setmana. Invoca Plató i la “unitat perduda” per justificar aquest vincle imaginat, accepta el mal que li causarà i li suplica que, si ho llegeix, no l’hi esmenti. Deixa la decisió en mans del destí o de l’atzar.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Significado y sentido
En una optativa de lectura poètica, el professor recita Salinas i proposa enregistrar reaccions immediates i després distingir entre significat i sentit sense caure en interpretacions arbitràries. A l’aula hi dominen el cansament i l’escepticisme; les parelles fan comentaris pobres i la sessió sembla un fracàs. A casa, esgotat i amb ansietat (i sense fumar), escolta les gravacions per avaluar i s’enfonsa en l’autocrítica. Tanmateix, a l’atzar sent la Lídia i la Sílvia: passen del rebuig a un diàleg fi que capta metàfores, tensió emocional i transformació de la “nova criatura”. Aquesta troballa li reordena la percepció: la comprensió existeix, encara que sigui fràgil i minoritària, i li retorna la respiració i unes llàgrimes serenes. La nit continua igual, però el sentit de la feina li canvia.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Retórica clásica
Una professora de llengües clàssiques prova de sostenir una optativa de poesia a 4t d’ESO marcada per provocacions, sabotatge de la feina i actituds ultranacionalistes i racistes. Entre crits, paròdies, insults a l’alumnat negre i consignes feixistes “prosificades”, l’aula esdevé hostil i esgotadora. A mig trimestre decideix canviar l’enfocament: abandona els materials tradicionals i converteix l’optativa en un aprenentatge de retòrica i debat. Hi introdueix vídeo-fòrum, anàlisi de textos i, sobretot, debats reglats amb punts per arguments, targetes per manca de respecte i expulsió temporal del torn de paraula. Hi funcionen especialment els “judicis” i l’estructura aristotèlica del discurs, que obliga a raonar i a respectar límits ètics. Al final, tret de dos irreductibles, el grup es transforma i el líder verbalitza un canvi: deixa d’odiar.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Pájaros negros sobre la rama de un árbol
Clara Ros, professora de socials i tutora competent, es veu empesa a assumir la tutoria personal de Xiao Feng, un alumne xinès acabat d’arribar, escolaritzat sense recursos reals i convertit en “cas” burocràtic. Sense llengua vehicular, només destaca en matemàtiques; a la resta, deambula, es perd i acaba fixant la mirada en els arbres i els ocells com a únic punt de sentit. La institució respon amb circulars, derivacions fallides al TAE i exigències absurdes de qualificació; Clara s’hi rebel·la, denuncia la injustícia i topa amb un claustre resignat i una direcció que prioritza papers, jerarquies i reputació. Decideix actuar pel seu compte: li ofereix hores extra de castellà i organitza suport entre iguals amb fitxes i minillçons, aconseguint petits avanços. Però apareixen indicis de desprotecció: somnolència, evasives familiars, absència a les classes i la possible explotació nocturna en un restaurant. Els serveis socials no hi intervenen i la pressió institucional l’amenaça. A l’aula, davant la impotència acumulada, Clara esclata; Xiao respon amb un crit i plor, i ella, sense tocar-lo, s’inclina sobre el pupitre com un sostre protector, entre la ràbia política i la caritat necessària.