"Dins la selecció de textos que componen aquest llibre, hi he abocat bocins de la meva realitat quotidiana, preocupacions sobre la criança actual, reflexions, tendreses i fins i tot bromes. I, a través de tot això, es pot veure una síntesi de la meva manera d’entendre la criança, els vincles que considero saludables en l’àmbit escolar i educatiu, l’essència de les criatures petites i la desitjable posició implicada i responsable que hauria de tenir la societat sencera respecte a la seva cura".
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
"Dins la selecció de textos que componen aquest llibre, hi he abocat bocins de la meva realitat quotidiana, preocupacions sobre la criança actual, reflexions, tendreses i fins i tot bromes. I, a través de tot això, es pot veure una síntesi de la meva manera d’entendre la criança, els vincles que considero saludables en l’àmbit escolar i educatiu, l’essència de les criatures petites i la desitjable posició implicada i responsable que hauria de tenir la societat sencera respecte a la seva cura".
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Pròleg
El pròleg situa l’obra com una defensa d’una mirada pedagògica fonamentada davant d’opinions superficials sobre l’ensenyament. Presenta el llibre com un recull de textos organitzats al voltant de la infància, l’escola, les famílies i la societat, nascuts d’una llarga experiència docent. Hi destaca una manera d’entendre la pràctica basada en la unió entre afecte i pedagogia, en què escoltar, observar, dubtar, rectificar i compartir amb la comunitat formen part de l’ofici. També remarca el valor de l’escriptura com a manera de convertir allò quotidià en reflexió pedagògica, compromís ètic i sensibilitat envers la realitat social.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Córrer la veu
Aquest text d’obertura explica l’origen del llibre a partir d’una llarga trajectòria escolar viscuda amb curiositat, entusiasme i desig de millora. L’autora hi aplega experiències, observacions i reflexions nascudes de la vida quotidiana a l’aula i de la seva col·laboració periodística, amb la voluntat de preservar vivències significatives de la infància. El volum s’articula entorn de quatre àmbits —infància, escola, famílies i societat—, travessats per una mateixa convicció: criar i acompanyar exigeix afecte, responsabilitat, sentit comú i una mirada atenta als canvis actuals sense perdre el rumb pedagògic.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Infants d’avui
Aquest capítol presenta la infància com una etapa d’intensa construcció personal, relacional i simbòlica. Les criatures s’expressen a través del cos, el joc, la paraula, la imaginació, la por, la curiositat i l’observació de l’entorn natural i social. Aprenen des de l’experiència, els vincles afectius i el desig de comprendre el món, elaborant preguntes sobre la vida, la mort, la identitat o la convivència. L’escola hi apareix com un espai d’escolta, diàleg i acompanyament, on registrar, jugar, parlar, crear i investigar afavoreix el desenvolupament emocional, comunicatiu, cognitiu i social de cada criatura.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Escoles d’avui
Aquest capítol presenta l’escola com un espai de vincles, acollida, creació i aprenentatge compartit. L’entrada al centre, la vida quotidiana de l’aula, els projectes, el joc, la poesia, les visites, l’organització del grup, els patis i els ritus de comiat mostren una escola atenta a l’experiència infantil. Hi aprendre implica parlar, explorar, imaginar, conviure i sentir-se reconegut. La figura docent s’entén com a acompanyament afectiu, observació, escolta i mediació, més que no pas com a autoritat rígida. Així, l’escola es confi
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Famílies d’avui
Aquest capítol aborda les transformacions i les tensions de les famílies actuals en la criança. Hi apareixen la desorientació davant el dormir, l’alimentació, els límits, la gelosia entre germans, les separacions o l’avorriment infantil, en un context marcat per la pressa, la sobreprotecció i la dependència de criteris externs. Davant d’això, s’hi defensa una criança més confiada en els propis recursos, capaç de combinar afecte, escolta, claredat i fermesa. El text subratlla la importància dels primers anys, de reconèixer allò que senten les criatures i d’acompanyar-les sense negar-ne els conflictes, per afavorir un creixement més segur, autònom i saludable.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Societat d’avui
Aquest capítol reflexiona sobre una societat accelerada, consumista i sobreestimulant que debilita els vincles, empobreix l’experiència compartida i dificulta una criança i una escola més humanes. Davant la pressa, la sobreprotecció, la tecnificació del lleure, la fascinació per les pantalles, la por del conflicte, la cultura de l’avaluació i la banalització del joc, s’hi reivindiquen la pausa, la conversa, el conte, el contacte amb la realitat, el pensament crític i la vida en comú. El text defensa recuperar el sentit comú, la presència adulta i els petits gestos quotidians com a bases d’una convivència més sana, conscient i habitable.
Nuestros contenidos en Digital son compatibles con todos los lectores de libros electrónicos.
Dic adéu
El text final recupera les idees essencials del llibre i les presenta com una síntesi d’experiència, afecte i reflexió. Hi insisteix en la importància decisiva dels primers anys, en la necessitat que les criatures siguin estimades, juguin i visquin amb benestar, en la conveniència que les famílies confiïn en els seus propis recursos i es concedeixin pauses, i en el paper de l’escola i de la societat com a espais d’acompanyament, obertura i protecció. El comiat referma, així, una mirada coherent sobre infància, criança, escola i vida compartida, sostinguda per la sensibilitat, el sentit comú i el compromís quotidià.
