Música. Investigación, innovacióny buenas prácticas

En aquest capítol es descriuen algunes de les situacions problemàtiques més comunes relatives a l’ensenyament i l’aprenentatge de la música en educació secundària i batxillerat, i es reflexiona, així, sobre temes com la mateixa àrea de música com a problema, l’entorn de treball problemàtic o els problemes que poden causar l’alumnat i les seves famílies. També s’inclouen activitats i recursos sobre el tema.

Què és innovar? Què suposa actualment innovar en educació? Com s’han de dissenyar, desenvolupar i avaluar projectes d’innovació? Quins agents d’innovació podem trobar al centre i fora del centre? Aquest capítol vol respondre a aquests i a altres interrogants al voltant dels processos d’innovació en l’àmbit de la música, oferint pautes i orientacions metodològiques als futurs docents sobre com poden concebre aquests projectes, de manera que puguin contribuir al desenvolupament de les competències bàsiques de l’alumnat. Així mateix, s’aporten alguns exemples de bones pràctiques en centres d’educació secundària que serveixen per il·lustrar com es pot dissenyar i fer un projecte d’innovació a l’àrea de música, així com diverses fonts i recursos sobre el tema.

Les experiències dutes a terme per altres professors i professores no poden, com és obvi, traslladar-se directament a altres contextos d’aprenentatge, ja que poques vegades obtindran els mateixos resultats. Malgrat això, constitueixen una font d’idees importantíssima a partir de la qual cada docent pot revisar la seva pròpia pràctica i, si escau, fer les adaptacions necessàries per aplicar les propostes que poden resultar adequades. Les cinc experiències presentades en aquest capítol responen a aquesta idea. També s’inclouen activitats i recursos sobre el tema.

En aquest capítol, l’autora tracta el sentit i abast de les activitats complementàries i extraescolars en l’ensenyament i l’aprenentatge de la música, i ofereix múltiples i interessants exemples i idees que podrien ser portats a la pràctica en diferents contextos. Inclou, així mateix, un suggeridor apartat en què es parla de la necessitat d’avaluar aquest tipus d’activitats complementàries. També s’inclouen activitats i recursos sobre el tema.

En aquest capítol, l’autora comença establint una distinció important entre el que suposa desenvolupar un projecte didàctic i un projecte d’investigació a l’aula, tasques igualment importants però amb objectius diferents. Seguidament tracta de la importància de conèixer les diverses investigacions que es duen a terme en l’àmbit de l’educació musical i ofereix orientacions per als que s’inicien en l’ardu però apassionant camí de la investigació, com una via més per aprendre, comprendre i millorar la pròpia pràctica educativa. També s’inclouen activitats i recursos sobre el tema.

L’autor d’aquest capítol presenta l’autoavaluació com un procés obligat de revisió periòdica de les pròpies competències, així com alguns indicadors que poden ajudar a identificar els estàndards de qualitat en l’acompliment docent. Així mateix, ofereix una sèrie d’eines per a l’autoavaluació i idees pràctiques per iniciar aquest procés indispensable de reflexió i autovaloració.

Pretén orientar els professors i les professores de Música perquè puguin conèixer i aplicar propostes innovadores en l’àmbit de l’educació musical i plantejar alternatives i solucions, i dissenyar i desenvolupar projectes d’investigació, innovació i avaluació.