Pedagogía de la convivencia

En aquest capítol s’aborden els marcs i continguts de la pedagogia de la convivència, centrant-se en el que s’anomena model de convivència democràtica. Així mateix, es contextualitzen els diferents àmbits que incideixen en el concepte de convivència, així com els seus continguts bàsics: respecte, drets humans, tendresa, diàleg, solidaritat, perdó, esperança, etc. També es posa l’accent en els factors disgregadors de la convivència, com ara l’odi, els maniqueismes, els fonamentalismes, la por, etc. Finalment, s’introdueixen algunes reflexions i propostes al voltant de l’assignatura d’educació per a la ciutadania i els drets humans, introduïda a les aules com a conseqüència de l’establiment de la Llei orgànica d’educació (LOE).

El capítol presenta els principals resultats de la investigació Conflicte i convivència als centres educatius de secundària, duta a terme a Galícia els anys 1998-2002. L’objectiu principal de la investigació és analitzar la percepció que té el professorat i l’alumnat d’educació secundària obligatòria sobre diferents dimensions de la relació conflicte i convivència, centrant-se en diferents àmbits d’aquesta relació en els dos protagonistes del procés d’ensenyament-aprenentatge: el professorat i l’alumnat. Un cop desenvolupats els objectius, continguts i mostra de la investigació, s’exposen les conclusions que resulten més interessants sobre la temàtica.

La pedagogia de la convivència necessita una planificació global i continuada, que intervingui tant des de la perspectiva de la prevenció com de la resolució de conflictes, i que consideri tots els participants que intervenen en les diferents situacions. Per això, en aquest capítol es presenta, en primer lloc, un marc legislatiu que serveix com a referència per elaborar un pla de convivència i, en segon lloc, s’ofereixen les premisses bàsiques per a la seva construcció i també per a la creació i adequació de les infraestructures, al centre i a l’aula, que permetin desenvolupar-lo; tot això centrat en l’etapa d’educació secundària. Finalment, es fa referència a la formació docent com un dels aspectes clau per treballar en el marc de la convivència democràtica.

En aquest capítol es presenta l’experiència d’un centre de secundària sobre un dels mètodes de resolució de conflictes que s’està fent servir als centres educatius i en altres àmbits socials: la mediació. S’ofereix una reflexió sobre com s’ha posat en marxa l’experiència de la mediació en un centre educatiu, com s’ha fet la formació dels mediadors i mediadores, en quin tipus de casos han intervingut, quins obstacles han trobat, quines opinions tenen els mediadors/es i els mediats/des, el professorat, entre altres qüestions. Finalment, tenint com a base l’anàlisi feta, es suggereixen algunes recomanacions pel que fa a la temàtica.

En aquest capítol s’aborda el paper de les famílies en l’educació per a la convivència, per la seva rellevància en aquest escenari. Els continguts s’organitzen en tres blocs: al primer s’analitza la relació entre les famílies i els centres educatius, al segon s’ofereixen alguns dels errors que es cometen habitualment en les famílies a l’hora d’educar els fills i filles i, finalment, al tercer bloc es presenten algunes estratègies per afavorir la convivència en les famílies i per promoure la resolució pacífica de conflictes.

Marcs i continguts de la convivència, els factors disgregadors d'aquesta, àmbits d'intervenció, la posada en marxa d'un servei de mediació i el paper de les famílies.