Argumentació social i científica

L'article presenta les possibilitats de l'argumentació a l'aula en general, i a la classe de llengua en particular, tot partint de les diferències entre argumentació científica i argumentació social, com les dues grans manifestacions de l'activitat d'argumentar, indispensables en el desenvolupament de les competències lingüística, científica i social dels estudiants. Així mateix, s'hi mostren exemples d'argumentació científica o social sobre les llengües des de plantejaments metodològics que permetin que els estudiants «investiguin» sobre la llengua formulant qüestions, recollint dades i analitzant-ne per justificar les seues conclusions.

L'article tractarà de posar en relleu que l'actitud que el parlant projecta en els textos determina que ens trobem amb estils diferents de discurs argumentatiu, fins i tot dins d'un mateix gènere o de gèneres semblants. Veurem que aquests estils són conseqüència de l'ús que fa el locutor de les possibilitats que li ofereix la llengua per deixar o no empremtes de la seva presència i per trobar el tipus d'expressió que li interessi seleccionant uns recursos lingüístics i paralingüístics concrets. En definitiva, remarcarem com, dins l'activitat argumentativa, pot haver-hi «posades en escena» diferents. El tema pot integrar-se fàcilment en l'ensenyament-aprenentatge de l'argumentació, amb el nivell d'aprofundiment que correspongui en cada cas.

El camp discursiu dels debats sobre les energies en la nostra societat ofereix molts exemples d'utilització de les virtualitats de les unitats lèxiques per argumentar a favor o en contra de propostes polèmiques com ara les energies renovables. Els mitjans de comunicació posen al nostre abast, en aquest àmbit, un corpus ben aprofitable. L'interès social per aquesta temàtica i la transversalitat que presenta en el currículum escolar fan de l'estudi del lèxic corresponent un laboratori atractiu per a l'ensenyament-aprenentatge de l'argumentació i per al desenvolupament d'una consciència crítica dels usos lingüístics. Aquí examinarem alguns dels usos del lèxic en el marc de l'esmentada controvèrsia energètica.

La concessió només apareix definida sintàcticament en la majoria dels manuals escolars que hem consultat. Alguns (molt pocs) la inclouen en un seguit de recursos lògics per analitzar i produir textos argumentatius en l'anomenada concessió a l'adversari. Tanmateix, cap manual sense excepció relaciona el recurs amb la manera com s'ha d'expressar. Nosaltres considerem que, en l'ensenyament de la producció de textos argumentatius, el que anomenem estratègia concessiva és fonamental com a recurs lingüístic i, per tant, la nostra proposta inclou una anàlisi de les estructures concessives (tradicionalment separada de la pragmàtica) dirigida a l'ensenyament de la producció dels textos que ens ocupen. De manera senzilla, es tracta que la descripció lingüística (sintàctica, en aquest cas) i la funció pragmàtica d'aquestes oracions conflueixin en una aplicació directa. Què són les oracions concessives i per a què serveixen?

Aquest article presenta l'ús de la llibreta de ciències com a eina per desenvolupar el pensament científic en els infants. A partir d'una experiència collaborativa entre universitat i escola relacionada amb l'ensenyament de ciències a sisè de primària, s'hi analitzen els raonaments que fa l'alumnat des del punt de vista de la construcció del pensament científic i des d'una perspectiva científica. Els resultats de l'anàlisi de les anotacions a la llibreta de ciències mostren que els nens i nenes expliquen els fenòmens més que no pas els argumenten i que tenen dificultats lingüístiques a l'hora de fer les anotacions científiques. Al llarg de l'article, s'esmenten els avantatges i els inconvenients de l'ús de la llibreta de ciències per aprendre ciències.

La comunicació publicitària es caracteritza per la voluntat d'incidir sobre el comportament dels consumidors, tot utilitzant un ventall amplíssim d'estratègies discursives. De vegades, per convèncer els destinataris, la publicitat recorre als esquemes argumentatius clàssics, que es poden visualitzar perfectament en la tria dels connectors i en l'encadenament dels arguments, però, en molts casos, l'orientació argumentativa és menys òbvia i s'ha de detectar en una complexa xarxa d'eleccions expressives que afecten d'una manera subtil el conjunt de l'estructura textual. L'article intenta explicar --amb el suport del cognitivisme i de la teoria de l'argumentació-- el funcionament d'aquesta argumentació implícita, subtil i delicada, tot focalitzant l'atenció en la selecció lèxica, que sovint opera amb el suport d'altres mecanismes expressius, com ara la música i les imatges.

En aquest text, hi presentem una experiència d'educació literària basada en el diàleg a l'aula i el cinema. Parteix de tres idees bàsiques: que la interpretació literària requereix promoure el diàleg a l'aula; que el contrast entre l'obra llegida i una pellícula pot afavorir aquest diàleg, i que el professor necessita un model d'intervenció per gestionar el procés desencadenat i assolir els objectius perseguits.

Aquest article presenta una experiència d'ensenyament i aprenentatge del llenguatge escrit a partir de poemes i jocs de paraules. Aquesta experiència forma part d'un programa realitzat en un centre públic d'educació primària de Barcelona que rep alumnes de famílies immigrants. A l'article, s'hi analitzen les sessions que corresponen al primer curs de primària. L'objectiu és presentar una reflexió sobre com treballa la professora els poemes i els jocs de llenguatge, com hi participen els infants i quina mena d'activitats i discussions es desenvolupen a la classe. Creiem que la integració entre la pràctica i la teoria d'aquesta experiència pot contribuir a facilitar el desenvolupament de la comprensió del procés d'aprenentatge inicial.

Aquest article és un elogi del curtmetratge que arrenca d'un diàleg imaginat amb La hipótesis del cine: Pequeño tratado sobre la transmisión del cine en la escuela y fuera de ella, del crític i professor francés Alain Bergala. El diàleg és alhora assentiment (inclús admiració), per l'aproximació sensible al cinema des de l'escola que proposa Bergala, i dissentiment, per la desqualificació que s'hi fa del curtmetratge com a eina didàctica, tant en referir-se al visionament com a la realització de curtmetratges escolars. Les propostes de l'article sorgeixen d'aquest plantejament inicial.