Aules a l'escola digital

Les notes esdevenen un aliat de l’exclusió, la competitivitat i l’individualisme. No tenen raó de ser si no és per establir nivells d’alumnes vàlids i no vàlids. Cal aspirar a realitzar una avaluació autèntica que atorgui sentit al procés d’aprenentatge.

La realitat virtual (RV) és un univers màgic en el qual els somnis esdevenen realitat mercès a l’ús de la tecnologia, la qual ens facilita que creem un entorn simulat. La possibilitat d’entrar en aquest món i d’interactuar-hi és el que diferencia la RV d’altres tipus de continguts digitals. En aquest article es presenta com s’ha dut la RV a l’aula de quart curs d’educació primària del centre públic CEIP Ponte dos Brozos, d’Arteixo (la Corunya).

A les línies següents s’hi descriu un cas d’intervenció psicoeducativa combinada, on les eines tecnològiques adquireixen un paper rellevant en l’aprenentatge i el desenvolupament de la comunicació de l’alumnat. L’experiència té lloc en una unitat específica de comunicació i llenguatge de la província de València on s’escolaritza alumnat amb trastorn de l’espectre autista (TEA) i altres alteracions.

Les TIC han arribat a l’escola per quedar-s’hi i, plantejades des d’una perspectiva pedagògica ben definida, poden ser l’eina que afavoreixi la millora de l’educació en un sentit ampli. En aquestes línies hi descrivim les bondats de l’aplicació ClassDojo en una aula de sisè de primària d’un centre públic de compensació educativa. Els resultats mostren un augment important de la participació de les famílies en la vida acadèmica.

Rosa Regàs va assistir, dels 3 als 5 anys, a l’escola que Célestin Freinet tenia a Saint Paul en Vence (França). Recorda que tot ho feien en grup, grans i petits: passejaven, cuidaven un trosset d’hort cadascú, es banyaven despullats a la piscina, assistien a les xerrades que els feien Freinet i la seva dona i aprenien a llegir amb unes lletres d’estrassa. Però, darrere d’aquestes activitats senzilles, s’amaga un aprenentatge «d’aquells que es claven a l’ànima» i que, pas a pas, ha anat conformant la seva personalitat.

A l’educació infantil i primària és possible transformar la reunió amb les mares i els pares en una experiència gratificant que permeti compartir i generar aprenentatge. Només cal proposar reptes nous a les famílies i deixar que en siguin les protagonistas.

L’alumnat amb altes capacitats necessiten programes actius d’aprenentatge que el motivin i que els permetin desenvolupar la seva creativitat. El model CAITAC (constructiu, autoregulat, interactiu, tecnològic per a altes capacitats) ofereix indicacions sobre com es poden organitzar activitats d’enriquiment per a aquests infants. D’altra banda, el model d’intel·ligències múltiples de Gardner permet contemplar els punts forts i els punts febles de l’alumnat.

La lectura és un hàbit que s’adquireix en contextos diferents, i l’àmbit familiar és un dels més significatius. A les llars d’immigrants subsaharians de la ciutat de Múrcia la lectura a casa no és considerada una activitat plaent, sinó utilitària. En aquest article s’hi relata una experiència en la qual la biblioteca del barri i els domicilis dels infants constitueixen dos entorns idonis perquè els infants subsaharians s’acostin al llibre i llegeixin.

Creieu possible que l’avaluació sigui gratificant fins al punt d’esdevenir una eina d’autoconeixement? Pot l’avaluació ajudar a crear interessos profunds i marcar el camí d’hàbits i d’eleccions vitals? En l’article us presentem dues experiències d’avaluació del CEIP Maria Lluïsa Serra, de Maó. L’una s’ha dut a terme amb alumnat i l’altra, entre els docents. En aquestes activitats es veu com l’avaluació ha contribuït a augmentar l’autoconeixement i a crear un compromís amb la lectura que intuïm que serà per a tota la vida.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes si els oferim l’oportunitat d’expressar-se.

Aquesta activitat, pensada per al cicle mitjà de primària, pretén impulsar la cooperació i l’ajuda mútua entre l’alumnat. Amb ella s’intenta que percebin la importància i la necessitat de les relacions entre companys i companyes de classe, així com els beneficis que suposen per a tothom.

L’aplicació Geo Aumentaty ens permet crear rutes amb punts d’interès associats (POI) utilitzant realitat augmentada. D’aquesta manera podem mostrar informació en temps real sobre punts diferents geolocalitzats en un mapa interactiu.

Presentem una activitat que sorgeix d’una proposta de l’Hospital de Dia d’Adolescents de Granollers, amb la col·laboració de la xarxa comunitària --biblioteca Roca Umbert i institut Celestí Bellera--, que persegueix l’objectiu d’amplificar el sentit psicosocial inclusiu d’un projecte de lectura que intenta aportar eines de reflexió i d’enriquiment personal als participants.

Presentem un projecte la realització del qual acaba aportant un servei a la comunitat. La idea bàsica del treball és descobrir les construccions (aparentment senzilles) de pedra seca de l’entorn immediat, fer un estudi de les utilitats que ofereix i, finalment, difondre i comunicar la importància de la conservació d’aquest patrimoni mitjançant una exposició.

El professorat d’educació musical tenim la gran sort d’impartir una matèria que és plena de possibilitats. Independentment dels continguts musicals, a través de l’ensenyament d’aquesta matèria podem obtenir un gran nombre de recursos per ajudar el nostre alumnat a créixer personalment.

El professorat d’educació musical tenim la gran sort d’impartir una matèria que és plena de possibilitats. Independentment dels continguts musicals, a través de l’ensenyament d’aquesta matèria podem obtenir un gran nombre de recursos per ajudar el nostre alumnat a créixer personalment.

Per afrontar els nous reptes... Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Enfront del model d’aules de l’escola tradicional amb horaris i agrupaments rígids al llarg del curs escolar, les aules de l’escola digital han de ser flexibles en la gestió del temps i de l’espai, estar connectades a la xarxa i ser pedagògicament innovadores perquè l’alumnat visqui experiències d’aprenentatge valuoses tot combinant el temps presencial amb el virtual.