El joc, al cor de l'ensenyament i l'aprenentatge

Amics, coneguts i saludats. En aquesta secció, m’atreveixo a aixecar la mà per preguntar, dubtar i opinar en veu alta sobre les coses que més m’inquieten, m’interroguen i em fan perdre el son. No sé què en sortirà. Això sí, puc garantir que serà una secció sincera i compromesa amb l’escola i amb el món.

«El joc és la disfressa de l’aprenentatge.»1 Us imagineu l’aprenentatge, disfressat de joc, colant-se a l’escola? Us l’imagineu amb capa i antifaç? Pels que sempre hem pensat que el joc era a la base de l’aprenentatge, la neurociència ha obert una nova perspectiva molt estimulant. Pot ser el joc l’antídot per connectar amb la motivació intrínseca de l’alumnat i del professorat?

El joc espontani és una necessitat dels nens i de les nenes que intentem promoure a l’escola El Martinet, situada a la població de Ripollet. Als 6, 7 i 8 anys, la relació i el desig de saber i de comprendre el món adquireix molta força. El joc és sovint el vehicle mitjançant el qual les criatures d’aquestes edats transiten entre la realitat i la fantasia, amb la qual cosa desenvolupen la seva pròpia exploració i la recerca. El respecte profund i l’amor cap a cada infant és un factor clau en la nostra intervenció com a mestres.

L’article que presentem es contextualitza en la transformació profunda de les escoles de la xarxa de Jesuïtes Educació, l’Horitzó 2020. Aquest procés també s’ha volgut impregnar d’esperit lúdic, ja que és a través del joc que connectem amb la creativitat, la descoberta, la curiositat, etc., i això ens permet arribar més lluny. Tanmateix, el joc té un paper fonamental en el desenvolupament metodològic del treball a l’aula.

Un dels objectius docents més perseguits al llarg dels darrers temps és fer que l’ensenyament sigui quelcom divertit, amè, i servir-se d’aquesta actitud per transmetre coneixements a l’alumnat. Aleshores, per què no convertim el joc en un mitjà didàctic? El joc ha de ser un recurs educatiu, però sense oblidar-nos que el practiquem pel sol fet de jugar. Perquè no és un mitjà, sinó un fi en si mateix.

Els docents, com a professionals de l’ensenyament, hem viscut experiències d’haver après ensenyant. A més, sovint hem sentit a dir que ensenyar pot ser una bona manera d’aprendre. Però, quines evidències científiques avalen i limiten aquesta idea? Pot, el nostre alumnat, aprendre ensenyant als seus companys i companyes? Podem, els mestres, aprendre ensenyant al nostre alumnat?

A la teva classe, has tingut alguna vegada un nen o una nena que pateixi una malaltia greu que hagi requerit una llarga hospitalització? Com has abordat aquesta qüestió amb l’alumnat? Heu mantingut el vincle entre els companys i les companyes i l’infant malalt? Us heu proposat acompanyar-lo d’alguna manera? L’heu fet present a l’aula? Com heu viscut aquesta situació emocionalment? Com ho han viscut els seus companys i companyes?...

En aquest article, s’hi presenta una experiència desenvolupada al col·legi públic Gesta 1, d’Oviedo, basada en la implementació d’un programa de ioga a partir del projecte de salut del centre. Finalment, s’hi constaten els beneficis educatius i relacionats amb la salut que ha aportat aquesta pràctica.

En el present article, s’hi dóna a conèixer el debat generat i les conclusions a les quals es va arribar al I Congrés Internacional i a les III Jornades d’Educació Social i Escola celebrades a Ourense els passats dies 30 de setembre i 1 d’octubre de 2016, que tractaven sobre la necessitat d’incloure la figura de l’educador social als centres docents.

La investigació socioeducativa ha demostrat que s’aprèn més i millor mitjançant la cooperació, activitat que comporta impulsar, organitzar i planificar l’aprenentatge cooperatiu com a metodologia d’aprenentatge competencial. Si, a més a més, es consolida com a eix metodològic del centre, podem parlar d’escola que aprèn. En aquest article, hi mostrem com avancem en aquest doble sentit al centre públic Samaniego, de Tolosa (Guipúscoa).

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes si els oferim l’oportunitat d’expressar-se.

Un joc per treballar el lèxic i l’estructuració morfosintàctica formant una simple cadena de missatges i practicant la competència discursiva.

Des de fa uns quants anys, cada vegada és més habitual trobar aparells tecnològics dintre de l’aula. El fet que l’aprenent n’utilitzi augmenta la seva motivació i facilita que vagi adquirint continguts, amb la qual cosa s’aconsegueix un aprenentatge vivencial en què l’estudiant aprèn i desenvolupa competències bàsiques en una societat cada dia més digitalitzada.

Combinant textos d’autors contemporanis i contes meravellosos amb il·lustracions d’una gran riquesa plàstica, es pretén desenvolupar la imaginació i l’humor com a actitud davant la vida, a més de fomentar la reflexió i la creativitat en els infants.

¿Què és el que aconsegueix que vint-i-cinc nens i nenes siguin capaços d’oblidar-se d’on són i que s’introdueixin en un món diferent, ja sigui bo o dolent, d’aventures espacials o de l’oest…, que siguin capaços de sentir dolor i plorar o trencar-se de riure…? Com diu Polansky, el cinema.

¿Què és el que aconsegueix que vint-i-cinc nens i nenes siguin capaços d’oblidar-se d’on són i que s’introdueixin en un món diferent, ja sigui bo o dolent, d’aventures espacials o de l’oest…, que siguin capaços de sentir dolor i plorar o trencar-se de riure…? Com diu Polansky, el cinema.

Per afrontar els nous reptes, sabem que hi ha coses que funcionen. Volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.