El llenguatge de la publicitat a l'aula

Avui dia, no és possible entendre el concepte de competència comunicativa si no integra els coneixements ni les destreses que fan possible realitzar l’anàlisi i la interpretació crítica dels textos de la comunicació de massa i dels hipertextos d’Internet. En aquest àmbit, el llenguatge de publicitat constitueix un tipus de discurs d’una utilitat educativa innegable per a l’aprenentatge de la competència mediàtica i per a l’avaluació dels efectes ideològics, sovint inadvertits, dels (micro)relats publicitaris en la vida de les persones i de les societats actuals.

Avui dia, no és possible entendre el concepte de competència comunicativa si no integra els coneixements ni les destreses que fan possible realitzar l’anàlisi i la interpretació crítica dels textos de la comunicació de massa i dels hipertextos d’Internet. En aquest àmbit, el llenguatge de publicitat constitueix un tipus de discurs d’una utilitat educativa innegable per a l’aprenentatge de la competència mediàtica i per a l’avaluació dels efectes ideològics, sovint inadvertits, dels (micro)relats publicitaris en la vida de les persones i de les societats actuals.

Aquest article narra una experiència didàctica al voltant de la producció de textos publicitaris radiofònics en el marc d’un taller de ràdio destinat a alumnes dels primers anys de l’escola secundària. Proposa reflexionar sobre la funció de la publicitat com a transmissora de valors que constitueixen identitats i la realització d’una publicitat que evidenciï aquestes estratègies.

El present article ofereix una proposta didàctica orientada a promoure escenaris en què l’alumnat produeixi textos publicitaris on empri recursos audiovisuals que li permetin valorar els productes mediàtics amb els quals interactua de manera quotidiana.

El missatge publicitari és, en essència, poètic, o imperatiu, o potser li serveixen els recursos de la poètica per manipular? Aquesta va ser la inquietud que ens va orientar per treballar amb els estudiants de la carrera d’Espanyol i Filologia Clàssica de la Universitat Nacional de Colòmbia, amb seu a Bogotà, en un parell de sessions de l’assignatura Fonaments de l’Educació. Teníem el propòsit de basar-nos en la modalitat pedagògica de l’aprenentatge per experiència. Ens vam servir de diverses pàgines publicitàries, a les quals vam plantejar la pregunta esmentada.

Com a epíleg d’aquesta monografia sobre el llenguatge de la publicitat a l’aula, a continuació s’ofereix informació sobre alguns recursos impresos, audiovisuals i electrònics amb comentaris sobre l’interès teòric o la utilitat didàctica que presenten, amb la finalitat d’ajudar les persones que llegeixin aquestes línies a realitzar les tasques docents al voltant dels textos publicitaris en els contextos escolars.

La lliçó magistral ha deixat de ser un model pedagògic vàlid a les nostres institucions docents. Això no obstant, no ens hem de conformar amb programacions d’aula en ús. Cercar una gestió i una organització eficaces del temps lectiu és essencial per oferir una veritable igualtat d’oportunitats. Organitzada a través d’unes rutines educatives creatives i correctament engranades i repetides en cada classe, la gestió de l’hora acadèmica pot comportar la motivació, la integració i el rendiment màxim de tots els estudiants. L’administració eficaç del temps a l’aula aconseguirà més implicació, desenvoluparà les capacitats i les competències en qualsevol assignatura i, de manera particular, millorarà l’expressió oral i escrita a l’hora de llengua castellana i literatura.

La xarxa social Instagram ofereix possibilitats educatives diverses per treballar amb l’alumnat a les aules. En l’experiència que presentem, s’utilitza aquesta eina per adaptar el conte La pastora Marcela, de Miguel de Cervantes, al gènere teatral. L’objectiu principal ha estat que els estudiants es familiaritzin amb el potencial pedagògic del recurs TIC i que, al mateix temps, practiquin l’escriptura teatral des d’una òptica innovadora i transformadora.

Al present article, s’hi mostra una eina d’autoavaluació i els resultats que va oferir el fet d’utilitzar-la en el marc d’una seqüència didàctica. L’alumnat, conscient dels objectius d’aprenentatge, aprèn a valorar els seus coneixements previs i finals, la qual cosa li serveix per reflexionar sobre quin ha estat el procés d’adquisició de coneixements que ha seguit i quin ha estat l’esforç esmerçat en aquesta comesa. Els docents troben que l’autoavaluació és un bon aliat per millorar la seva pràctica pedagògica.

A continuació, presentem una proposta de classe sobre com es pot desenvolupar l’expressió escrita en anglès, tot centrant-la en el procés més que no pas en el producte final. Per realitzar l’activitat, ens servim de l’art com a mitjà no solament d’expressió, sinó també d’anàlisi. Mitjançant aquesta classe, els estudiants interactuen i transmeten les emocions que els desperten els quadres proposats, i això els ajuda a ser conscients dels elements que han de compondre un text expressiu. El mètode inductiu els condueix fins a la teoria.

L’observació i la reflexió lingüisticoliterària es realitzen mitjançant dos audiovisuals que permeten concretar vocabulari, treballar el trànsit del text descriptiu a l’explicatiu o acostar-nos al narratiu. També ens ajuden a incidir en les percepcions emocionals i el paper manipulador de l’estètica i la intencionalitat de l’emissor a partir del vocabulari i del context utilitzats.

Es valora la seqüència didàctica digital que porta per títol ReGeneración del 98 i que treballa diferents continguts literaris i lingüístics per al quart curs d’ESO.