L'escriptura dels docents
Signes en rotació
L’obligatorietat de les classes virtuals va visibilitzar la necessitat de replantejar la formació de docents de lletres cap als mitjans audiovisuals i la comunicació digital. Des de l’experiència del 2020, és necessari abordar els canvis i els nous horitzons que planteja el món digital a la didàctica en termes de formes de construir coneixement sobre les pràctiques docents, els seus subjectes i objectes en qüestió.
Els relats projectius dialogats i l'escriptura col·lectiva sobre les pràctiques
Aquest article descriu l’experiència de la Universitat de Ginebra amb els relats projectius dialogats i l’escriptura reflexiva col·lectiva en la formació docent. Inspirat en els guions conjecturals de l’Argentina, el dispositiu s’utilitza per acompanyar els estudiants a reflexionar sobre les seves pràctiques i trajectòries formatives. L’article destaca la utilitat d’aquesta eina per a la reflexió col·lectiva i la transformació de les pràctiques docents.
Conversar i escriure en grup: una provocació lingüística
En aquest article reflexionem1 sobre les nostres experiències amb l’exclusió educativa i el mestre constructor de democràcia. Després de la pandèmia ens retrobem amb el mutisme: molts estudiants no participen a classe. Trenquen el seu silenci amb agressions o manifestant dolor, inseguretat, tristesa. Mitjançant el mètode socràtic comencem a entendre l’arrel del mutisme i a intuir la comunicació en l’aprenentatge.
De l'aula de la universitat a l'aula de l'escola
En el context escolar de la pandèmia, molts infants es van quedar enrere pel que fa a les habilitats de lectura i escriptura. Davant d’aquesta situació, es va dur a terme una experiència des d’una assignatura universitària amb un enfocament socioconstruc-tivista de la didàctica del llenguatge. El professor en formació va considerar les hi-pòtesis que desenvolupen els i les nenes en el procés d’aprenentatge del sistema d’escriptura, a partir de la psicogènesi i l’escriptura emergent. El professor en for-mació va aprofundir en aquesta problemàtica a l’escola on treballa com a assistent d’aula. Va observar un taller de lectura i escriptura per a set nens d’entre vuit i nou anys que feien tercer de primària i en aquest context va aplicar, mitjançant una avaluació formativa, conceptes clau de la psicogènesi de l’escriptura.
L'escriptura afectiva: motor de la formació docent
En aquest article s’expliquen els principis que permeten desenvolupar una forta motivació cap a l’escriptura, la qual cosa afavoreix la formació docent, l’autoestima i les competències comunicatives. Es parteix del supòsit que l’escriptura --en ser un procés cognitiu i social complex-- requereix de l’escriptor una important càrrega motivacional.
Concepcions sobre l'escriptura en els docents en formació durant el confinament
Produir textos genuïns cooperativament constitueix un compromís en la formació de mestres per superar les pràctiques ancorades en enfocaments prescriptius. Durant el confinament provocat per la covid-19, l’oralitat i l’escriptura van sorgir amb força davant la urgència de buscar estratègies pedagògiques perquè docents i alumnes es poguessin comunicar. Es van promoure processos d’investigació al voltant de les concepcions dels mestres en formació davant l’acte d’escriure. El repte ens va inspirar en els cursos que vam orientar: Producción escrita i Fundamentos de la etnoeducación.
La relació entre recerca i escola
El treball conjunt entre investigadors i professors dels nivells obligatoris és un tema molt necessari, però també complicat d’aconseguir i d’organitzar. En aquest article es presenta i s’analitza una experiència que va posar les bases per a una col·laboració molt fructífera entre una institució universitària i docents de primària i secundària.
Gramàtica a l'aula: una situació d'aprenentatge per reflexionar sobre l'adjectiu
Presentem una situació d’aprenentatge en forma de seqüència didàctica de gramàtica i escriptura per a primària que es basa en la reflexió metalingüística i interlingüística. Hem pres el context del coneixement del medi per plantejar un problema lingüístic i per donar sentit a les pràctiques d’escriptura. Mostrarem com els alumnes aprenen sobre l’adjectiu i els seus usos, reflexionant-hi activament, mentre s’involucren en un projecte d’escriptura i aprenen sobre naturals.
Ressenya: Lectures que fan lectors: L´educació literària d´infants i joves
Què ens diu la recerca científica?: Ensenyar a llegir i escriure és responsabilitat de tot el professorat
Cal que tot el professorat del centre acordi plantejar de manera integrada activitats d’aprenentatge i d’avaluació de la llengua escrita que siguin situades, significatives i que es basin en els sabers de l’alumnat i en el seu repertori plurilingüe, per construir així tota mena de coneixements.
L'evidència en la pràctica: L'aprenentatge entre iguals, una oportunitat única de compartir coneixements
Llegir i escriure són dues accions humanes creades amb la intenció de comunicar i deixar constància de records o de fets reals o imaginaris. Realitzar-les en comunitat ens enriqueix i ens fa créixer.
Carrers il·lustrats: coneixem el barri
Aquest projecte està planificat per ser portat a terme en primer d’ESO dins l’àmbit lingüístic i social i és fàcilment adaptable a qualsevol curs. Se centra en la creació d’un fanzín il·lustrat sobre els carrers del barri on se situa el centre educatiu. Mitjançant aquest fil conductor, fomentem un diàleg crític entre l’escola i el carrer mentre treballem la creativitat artística, l’expressió oral i l’expressió escrita en valencià.
Relat literari i relat gràfic: Maneres de mirar el món
S’espera que l’alumnat pugui establir les diferències entre els elements del relat escrit i l’organització del relat amb eines de caràcter icònic i verbal. De la mateixa manera, es pretén que vegin els recursos que utilitza cada text per aconseguir la ficcionalitat i construir amb el lector el pacte narratiu o contracte de ficció.
Ressenya: M´entenc, però no sempre
Postproducció: l'escriptura a l'escola com a reflexió final de les pràctiques
Aquest article relata una experiència en la càtedra de didàctica especial i pràctiques de l'ensenyament del professorat d'ensenyament mitjà i superior en lletres de la universitat de Buenos Aires, en el dictat de la qual es van sumar classes posteriors a la residència docent amb el propòsit de continuar construint coneixement didàctic entorn dels problemes d'ensenyament recorreguts l'any de cursada.
