La escuela del ser

Als professionals que tenim l’encàrrec d’atendre els infants, els joves i les seves famílies, ens costa molt cuidar-nos de manera reflexiva i recíproca.

L’anàlisi de la interioritat passa per ser autoconscients de la pròpia ment i dels processos cerebrals que la generen. Dades neurocientífiques indiquen que un dels punts clau és el control voluntari de la reflexivitat atencional, que ens permet fer-nos-en conscients de manera voluntària i dirigida, i que la manera més eficient de transmetre-ho és a través de l’exemple, practicant regularment l’anàlisi de la pròpia interioritat.

Els camins que proporciona la motricitat en l’educació de la interioritat són rics. Presentem una sessió que traça una lògica interna per treballar la interioritat des del cos, apreciar les possibilitats que té i comprovar-ne l’efecte en l’alumnat. És una invitació a «inCORPOrar» aquesta dimensió a l’aula com a via d’autoconeixement.

Diferents activitats d’aula mostren bones pràctiques que preparen el cos i la ment per a l’aprenentatge. Saber col·locar el cos ens predisposa a estar atents i vius; prendre consciència de la pròpia respiració ens ajuda a autocontrolar-nos i a concentrar-nos; la visualització facilita la concentració, la serenor i la bona disposició per a l’aprenentatge, això ens ajuda a vèncer el cansament, l’estrès i la dispersió.

El repte de les comunitats educatives passa per constituir espais docents oberts a l’entorn social, al mateix temps d’aconseguir que siguin acollidors, respectuosos amb la diversitat i lliures de discriminació o segregació. És imprescindible reconèixer-ne el potencial per albergar experiències educatives que prevegin les expressions d’intolerància que amenacen la integritat de l’ésser humà, com també facilitar-ne la configuració democràtica i l’autonomia.

L’objectiu d’aquest article és fer extensiva la nostra experiència teatral amb l’alumnat de primer de primària de l’escola Quatre Vents, amb la col·laboració d’uns alumnes de sisè de la mateixa escola, un avi d’una alumna, membres del casal de jubilats i quatre estudiants de quart d’ESO de l’escola-institut La Salle de Manlleu.

El present treball exposa una proposta realitzada en una escola rural amb infants de 3 a 7 anys. Adquirint el rol d’«exploradors europeus» i partint de qüestions guia, l’alumnat investiga sobre animals en perill d’extinció, amb l’objectiu de promoure una campanya de conscienciació entre la població. La diversitat d’edats i la implicació per part de les famílies genera un entorn d’ensenyament i aprenentatge privilegiats.

Al Perú, un país habitat per desenes de cultures indígenes, és important treballar des de l’escola l’enfocament de la interculturalitat i el respecte per la riquesa dels diversos pobles que hi viuen. Els projectes d’aprenentatge són el marc ideal per fer-ho. En el present article, s’hi presenta el projecte Tendresa, els meus primers aprenentatges, que es desenvolupa en quatre districtes de la regió del Cusco, al sud dels Andes peruans.

Trabenco significa «TRABajadores EN Cooperativa». El nostre col·legi públic va néixer el curs 1972-1973 en un barri obrer de Leganés. Les persones d’aquell lloc van construir un model de barri i d’escola basat en la solidaritat, la coresponsabilitat i l’horitzontalitat i on tothom era important. Va ser una veu crítica i alliberadora davant l’opressió del franquisme i un traç educatiu de color artístic, literari i avantguardista en una Espanya de color gris cendra…

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i, en tot cas, espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes, si els donem l’oportunitat d’expressar-se.

Com podem resoldre conflictes més enllà de l’arbitratge o la sanció? I, fins i tot, podem anar més enllà de la mediació?

El llenguatge audiovisual és inherent als nous nadius digitals. El nostre alumnat ha crescut envoltat d’estímuls multimèdia i els veu com una manera natural d’expressar-se i de comunicar-se. Aconseguir la transformació de l’alumnat com a mer consumidor a productor (o prosumidor) d’aquesta mena de continguts i recursos constitueix un repte per al docent d’avui.

La lectura compartida és un espai privilegiat per desenvolupar la intel·ligència emocional. Es tracta d’una capacitat important per ser potenciada al llarg de tota l’etapa formativa que representa l’escola.

Els infants amb dificultats de regulació del comportament representen un repte per a l’ensenyant. Aquest repte sovint va lligat amb les relacions que estableixen amb els companys i la gestió de les emocions. A més a més, la major part de vegades, aquests nens i nenes tenen dificultats per centrar-se en la tasca que se’ls encomana. A continuació, us proposem algunes estratègies per afrontar aquestes situacions.

L’escola ha de promoure un contacte obert amb les propostes artístiques contemporànies, estimular els infants amb la diversitat de creadors que existeixen i amb les seves produccions, perquè, en el futur, sentin curiositat per totes les innovacions associades amb l’art. En aquesta proposta didàctica, la nostra intenció és introduir l’alumnat en el món innovador, creatiu i complex de Picasso.

Per afrontar els nous reptes…, sabem que hi ha accions que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.