Los aprendizajes lingüísticos y literarios en el aula. 30 años de TEXTOS

En las enseñanzas del lenguaje es posible constatar en las últimas décadas un innegable tránsito desde un enfoque gramatical, orientado al aprendizaje de un cierto saber sobre la lengua, hacia un enfoque comunicativo y sociocultural, orientado al aprendizaje de un saber hacer cosas con las palabras. Con el fin de entender el origen y los efectos de ese tránsito entre tradición e innovación en las prácticas escolares de la educación lingüística y literaria en España, en este artículo se analiza el concepto de competencia comunicativa (eje de los denominados enfoques comunicativos), se alude a la evolución de las ciencias del lenguaje y de la investigación en didáctica de la lengua y a la influencia de los currículos lingüísticos de orientación comunicativa y se evalúan los cambios (y las resistencias al cambio) acaecidos en los últimos años en las aulas de lengua y literatura en el contexto de las hondas transformaciones tecnológicas y culturales que han alterado el ecosistema comunicativo en que vivimos.

En este artículo describimos las características del «buen lector», capaz de enfrentar textos diversos, en formatos variados y muchas veces en soledad. A continuación, revisamos una práctica habitual cuando se lee y se lee para aprender: responder a preguntas. Finalmente, sugerimos algunas implicaciones para la enseñanza procedentes de la investigación más reciente (Moje et al., 2020; Solé, 2019).

La recerca i les nombroses experiències sobre l’ensenyament de l’escriptura proporcionen una base sòlida per abordar-lo amb fonament. De tota manera, hi ha aspectes en els quals cal aprofundir. Se’n plantegen tres: considerar que l’escriptura és una activitat social, quines són les condicions d’un ensenyament efectiu de l’escriptura i quins en són els continguts. N’hi ha també alguns de poc tractats que caldrà abordar: la relació entre escriptura i gramàtica i la seqüenciació de continguts.

Als anys noranta el terme educació literària va substituir la denominació ensenyament de la literatura que havia acompanyat el model de transmissió patrimonial i històrica --centrat en els sabers contextuals de les obres--, així com el d’anàlisi i comentari --centrat en els mecanismes de l’obra--, per tal de destacar la nova perspectiva centrada en el lector. Aquí s’assenyala l’evolució d’aquesta perspectiva, des dels seus objectius de desenvolupar la competència interpretativa de les obres i de formar hàbits lectors literaris fins a alguns dels reptes que perseguia, com ara la planificació i l’articulació escolar de coneixements, competències i comportaments lectors.

Este artículo quiere mostrar algunos de los hitos en la evolución de las Tecnologías de la Información y Comunicación y su influencia en la enseñanza aprendizaje de las lenguas en la educación obligatoria. En el mismo se hará, sin ánimo de exhaustividad, un repaso cronológico a aquellos momentos que han marcado un salto cualitativo en el uso por parte del profesorado y del alumnado de la tecnología digital. Este repaso atenderá a la sucesión de los cambios tecnológicos, a su impacto en las actividades didácticas de las aulas de lenguas y, de forma paralela, a los cambios en las propuestas formativas del profesorado.

En aquest article s’hi presenten estratègies pròpies d’una educació plurilingüe que es fonamenta en el reconeixement de la diversitat lingüística i cultural. Seguint la literatura més actual, s’hi defensa que les pràctiques que posen de costat i que fan dialogar els trets distintius de les llengües i la manera com les usen els diferents actors socials afavoreixen l’aprenentatge de la llengua d’escolarització.

Fa 30 anys l’avaluació no era encara un tema prioritari a casa nostra. Des de llavors ha anat prenent importància, tant en la recerca com en les pràctiques innovadores i en les disposicions administratives. En l’actualitat s’ha avança molt, encara que caldria desenvolupar més eines d’avaluació lligades al foment de les competències lingüístiques i definir millor el paper i la responsabilitat del professorat en aquesta nova aproximació que és l’avaluació formativa al servei de l’aprenentatge.