OBSERVAR, FER I PENSAR DES DE L'EDUCACIO VISUAL I PLASTICA

Aquest mètode pot servir per als que afirmen que no saben dibuixar, tenen por del full en blanc i no saben per on començar; per als que asseguren que, per pintar, primer s'ha de dibuixar amb llapis per després omplir la figura de color, i per als que creuen que el collage es fa només amb retalls de revistes.

El present article explica una proposta didàctica que s'ha treballat a les aules de la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona, per tal que els futurs mestres puguin adquirir maneres noves d'actuar, allunyades d'una visió conductista i lineal. Sovint, l'ensenyament de l'educació visual i plàstica se centra en la reproducció de models visuals o en la lliure expressió. Tots dos camins són erronis si no es justifiquen mitjançant uns objectius que vagin més enllà de l'objecte artefacte i exploren el que no es veu: les reflexions que es fan en el procés de treball.

En l'aprenentatge visual i plàstic, sovint es posa l'èmfasi en les capacitats d'expressió lliure, sense barreres ni normes que en recloguin l'eclosió personal. Tanmateix, hi ha pràctiques artístiques, com ara l'arquitectura, el disseny o la fotografia, que exigeixen, per part de qui les practica, un alt grau de càlcul i de rigor. Dins l'ensenyament reglat, aquesta faceta es relega sovint a allò que se'n diu dibuix lineal, però aquí es vol proposar una activitat artística eminentment lúdica que uneix la música amb la física; el càlcul, amb la poesia visual, i la participació individual, amb el treball d'equip. Creiem que és una activitat innovadora i atractiva per als infants.

½Mestres d'art+ és un programa adreçat a les escoles de primària que s'ha desenvolupat al llarg d'aquest curs a la ciutat de Barcelona en col·laboració amb l'IMEB. Artistes professionals han treballat amb alumnat de quart, cinquè i sisè de primària i el seu professorat. L'Escola del Mar ha dut a terme una d'aquestes experiències, que ha estat articulada al voltant del llibre de l'artista.

L'art, per la varietat de continguts i significats que presenta i per les diversesmaneres com pot ser representat, ens ofereix nombroses alternatives d'anàlisi i de creació: podem investigar sobre el context històric i social de l'artista o del moment representat, explorar l'obra des d'un punt de vista formal, estudiar-ne els materials utilitzats, les tècniques emprades, etc. A partir de les obres d'art, podem crear nombroses situacions d'ensenyament-aprenentatge. La creació lliure amb persones amb necessitat de suports específics ens ofereix la possibilitat que elles aconsegueixin una sèrie d'habilitats personals i socials, necessàries per poder assolir un desenvolupament integral i harmònic.

A continuació, explicarem una experiència realitzada amb alumnes de quart d'ESO al voltant del terme ½instal·lació+. La proposta inclou la recerca del terme i referents creatius que han treballat la instal·lació artística i l'execució d'un projecte en el qual s'apliquin tots els coneixements adquirits. Així doncs, en aquesta proposta de treball, hi conflueixen diferents interessos, d'una banda, tractar l'espai, tant el representat (a manera d'esbossos, projectes), com el real (amb la intervenció directa). D'altra banda, s'ha volgut connectar l'art amb temes d'actualitat que poden interessar un col·lectiu ben ampli (societat). Així doncs, els temes al voltant dels quals giren les intervencions sorgeixen de notícies de premsa. L'únic requisit indispensable que han de complir aquestes notícies és que han de tenir un interès social.

Amb motiu de la participació de l'alumnat de cinquè de primària a la 4a Fira de la Matemàtica, aquest any dedicada a la geometria, he treballat els continguts de geometria de cinquè a partir dels mandales. Primerament, els infants van observar mandales fotocopiats i els van pintar. Després de veure'n les característiques, els nois i les noies van aprendre a dibuixar polígons regulars i polígons estelats i van dissenyar el seu propi mandala, del qual van fer les plantilles per poder-lo dibuixar.

L'experiència que explicarem a continuació es va dur a terme el curs escolar passat (2006-2007) amb alumnes de sisè de l'escola Sadako de Barcelona. L'objectiu era treure les matemàtiques de l'aula i portar-les al barri tot seguint un itinerari.

A l'escola Fort Pienc, de Barcelona ciutat, utilitzem l'estratègia metodològica dels projectes de treball com a eina per assolir les competències bàsiques de l'alumnat. L'activitat que us presentem a continuació l'hem realitzada amb nens i nenes de segon de primària dins del projecte d'art que organitzem any rere any, i que aquest curs ha tingut com a element motivador l'art del nostre entorn més proper: el nostre barri. Orientar-se amb un plànol, no és fàcil. Per això, hem volgut viure l'experiència d'endinsar-nos-hi.

Can Castells és un centre d'art situat a Sant Boi de Llobregat que vetlla per la formació artística de la ciutadania. Els projectes que hi ha previstos de realitzar tenen una clara tendència a practicar la interdisciplinarietat entre arts, d'acord amb una pedagogia centrada en la persona.

Si bé a la LOE hi ha pocs canvis importants en la configuració del sistema educatiu vigent, sí que cal ser conscient que s'hi han fet lleugers retocs a l'estructura creada a partir de la LOGSE.

Aquest article planteja el fet inevitable que els docents envelleixen cada dia a les aules. Davant d'aquesta situació, que es pot afrontar de diferents maneres, es proposen dotze actituds sobre les quals el professorat pot reflexionar per tal de convertir l'experiència en un aprenentatge enriquidor i no pas en un desencant.

Són moltes les escoles que, en un moment o altre del curs, programen una sortida al teatre. És per això que ens ha semblat que podria ser útil estructurar una unitat didàctica que permetés treballar aquesta activitat com un contingut més del currículum. No plantejarem quin espectacle anirem a veure, ja que en poden ser molts i molt variats, sinó quins aspectes podem treballar amb els alumnes només pel fet de sortir del centre docent i anar al teatre.

Observar, fer i pensar són tres accions indispensables en l'ensenyament- aprenentatge de les arts plàstiques. La fusió d'aquests verbs en el procés de les diferents activitats, propostes o projectes viscuts a l'aula facilita el camí per potenciar la imaginació i la creativitat. En molts casos, la didàctica de l'educació visual i plàstica es relaciona amb fer, fer representacions que deixen a l'infant la perversa llibertat d'expressar-se com vulgui o de construir artefactes amb un model visual estereotipat que s'ha de copiar, imitar. Les imitacions mai no han estat bones, si més no, el nen o la nena sempre necessita referències, camins per explorar, per poder treballar l'expressió plàstica.