REVISTA FÒRUM - 54 (MAIG 21) - L'escola rural: un model inspirador

La transformació educativa és un procés integral i propi de gestió del canvi d’un centre per tal d’atendre les necessitats educatives dels infants d’avui. La ZER L’Oliver està iniciant aquest camí en el context del Laboratori de Transformació Educativa del Departament d’Educació. La seva realitat educativa, les seves inquietuds pedagògiques, les seves reflexions i l’orientació del seu treball ens donen eines per analitzar aquests processos en contextos educatius rurals. Es fa necessari tenir en compte la seva singularitat, prendre com a referència bases educatives de l’educació rural catalana i contextualitzar-los en el marc de les iniciatives per al desenvolupament del món rural.

L’escola rural és una realitat encara força desconeguda. Aquesta tipologia d’escola i el seu agrupament en Zones Escolars Rurals tenen una gran importància en l’àmbit educatiu al nostre país. Coneguda com l’escola de les tres «p» (petita, de poble i pública) ofereix un arrelament al poble, li dona vida, el dinamitza i contribueix a l’equilibri territorial. Com es pot percebre, aquesta escola no comparteix moltes característiques amb l’escola ordinària i la problemàtica del sector recau en el fet que la formació dels seus professionals segueix les directrius globals i, per tant, no obté resultats favorables en la pràctica professional.

L’article parteix de la importància de les relacions entre educació (escola), comunitat i territori. Després d’una aproximació conceptual, es presenten breument dues experiències. La primera està centrada en el poble d’Avinyó i la construcció d’un projecte educatiu de territori en el marc del municipi. En la segona experiència s’analitza el procés d’elaboració d’un pla educatiu territorial per a la comarca del Berguedà. La reflexió sobre el procés de construcció i desplegament dels dos projectes remet a cinc idees-guia per dissenyar polítiques educatives pensades des del i per al territori i la comunitat.

A causa de la situació actual, durant els últims mesos s’ha parlat molt de l’escola rural. Trobem articles que parlen de la metodologia que s’hi utilitza, de les condicions favorables per personalitzar l’aprenentatge… Però quantes tipologies d’escoles rurals podem trobar? Totes es gestionen de la mateixa manera? En aquest article mirem de donar resposta a aquestes preguntes, en primer lloc d’una manera més tècnica i en la segona part de l’article amb una visió més pràctica.

Des dels inicis, l’escola rural ha treballat perquè cada persona sigui protagonista de la seva història i del seus sabers, fet que l’ha apropat a ser un referent de l’escola inclusiva. En aquest sentit i recolzant aquesta idea, les escoles rurals sempre s’han caracteritzat per les tres «P»: petites, públiques i de poble. I aquests trets han possibilitat la personalització de l’aprenentatge.

Un centre educatiu és un ésser viu, un organisme en transformació permanent en el qual cadascun dels òrgans i sistemes depèn i condiciona el funcionament, l’eficàcia i el desenvolupament dels altres i del conjunt. Cada part és una realitat que té veu pròpia i s’hi manifesta. El repte radica a saber escoltar i harmonitzar totes aquestes veus, i acceptar que aquest esforç de sintonització i equilibri serà permanent, ja que les veus, les necessitats, la música... canvien i es renoven constantment.
Tenim clar que la nostra ruralitat és una oportunitat, un valor que ens permet estar més a prop de tot allò que conforma la vida i realitat del nostre alumnat i de les seves famílies.
Aquesta és la nostra experiència...

L’escola la Vall Fosca, ubicada a la Plana de Mont-ros, forma part de la ZER Pallars Jussà (Zona d’Escoles Rurals d’aquesta comarca) des de setembre de 2004, juntament amb l’escola Aeso d’Isona i l’escola de Boixols (tancada des de 2010). El curs 2015-2016 s’hi va incorporar l’escola de Salàs de Pallars. La seu de la ZER se situa a l’escola Aeso d’Isona.