REVISTA FÒRUM – 60 (GENER 23) – Gestió de les tecnologies digitals

El procés de transformació digital a les escoles resulta difícil de materialitzar si no existeixen figures que l’integrin a la rutina acadèmica. Per aquest motiu cal comptar amb agents que actuïn com a eixos vertebradors. Els més significatius són els docents en actiu i els aprenents de mestre, els responsables acadèmics i de transferència digital, així com les aliances amb la universitat i la comunitat educativa. Les línies següents recullen una breu definició dels rols que desenvolupen, així com la rellevància que tenen en el procés de transformació digital.

Les tecnologies digitals són presents en tots els aspectes de la vida quotidiana. La ciutadania les empra de manera generalitzada i s’ha adaptat als nous processos tecnològics. En canvi, des dels centres educatius encara s’aprofiten de manera tímida i, segons la predisposició del docent i/o de l’aposta de la pròpia institució educativa, hi són més o menys presents. En aquest article hi revisarem les barreres i les resistències que es poden trobar en un centre educatiu que impedeixen una integració més gran de les tecnologies digitals en contextos pedagògics, també s’hi proposaran algunes idees i accions que poden afavorir l’eliminació d’aquestes problemàtiques detectades.

L’aprenentatge híbrid combina sessions presencials amb sessions de treball individual o grupal en entorns virtuals. Com es veurà al llarg de l’article, la versatilitat d’aquest model permet adaptar el procés d’aprenentatge a les característiques pròpies de cada edat, etapa educativa o condicions individuals de cada aprenent, i combina el millor de l’aprenentatge presencial (cohesió grupal, col·laboració, implicació) i la virtualitat i l’asincronia (treball reflexiu, treball dirigit i autonomia de l’estudiant).

L’article explica les quatre fases per les quals ha passat el projecte DIGITRANS fins arribar al que és avui dia, un programa sustentat sobre quatre pilars: l’alumnat, com a agent actiu del seu propi aprenentatge; la formació del professorat en noves metodologies i competència digital; l’aprofitament de l’entorn i les oportunitats que ens brinda, i el paper de les famílies com a agents necessaris del canvi.

Tot i que fa anys que la competència digital del personal docent s’està treballant a diferents nivells, coincidint, o no, amb els reptes que van aparèixer durant els períodes de confinament, en l’àmbit català s’han fet passos endavant de manera molt ràpida. Per mirar d’aclarir quin és el moment actual, ens hem adreçat a Mercè Gisbert, catedràtica de Tecnologia Educativa del Departament de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili.