Avaluació justa

Deia Tolstoi que tots pensem en canviar el món, però que ningú pensa en canviar-se a si mateix, per això legislar i invertir en educació inclusiva encara que sigui necessari no és suficient. Disposar d’un marc jurídic no modifica de manera automàtica les nostres pràctiques, mentalitats o actituds.

Quan la filla d’en Josep Valerio va complir tretze anys les seves vides van fer un tomb. La d’ella i la d’ell. El diagnòstic de trastorn de l’espectre alcohòlic fetal (TEAF) no estava en la seva equació vital. N’havia sentit a parlar quan s’informava, anys enrere, per adoptar als països de l’Est, però «mai no penses que et passarà a tu». El TEAF el va fer convertir-se en activista, i es va bolcar a ajudar altres famílies que, com la seva, conviuen amb les dificultats d’un trastorn heretat per l’alcoholisme de la mare gestant i que sol fer-se evident en arribar a l’adolescència. 

La forma en què avaluem marca inexorablement el present i futur dels i de les estudiants i en això té un paper fonamental el nostre concepte sobre què és una avaluació justa. En aquest monogràfic trobarem una presentació teòrica on s’aprofundeix en les característiques d’una avaluació justa, així com l’experiència de quatre escoles que comparteixen la seva manera d’avaluar l’alumnat per transformar l’educació i el món.

La nostra experiència ens diu que als i les mestres no sol agradar-nos avaluar, i que aquesta tasca ens resulta ingrata. Per això, hem volgut reflexionar sobre un assumpte de pes com és el de l’avaluació, orientar-lo cap a la justícia social i exemplificar-lo amb tres contextos d’aprenentatge presents a les aules: les zones d’aprenentatge, les assemblees i els projectes de recerca.

Al CEIP Filósofo Séneca aprenem tot convivint, respectant, incloent, dialogant, participant, gaudint, innovant, avaluant(-nos)… Aprenem amb l’emoció d’apostar per una escola justa i equilibrada, en la qual cada persona té un lloc molt important i compleix una funció que dins del col·lectiu es torna imprescindible. Aprenem ensenyant, i ensenyem aprenent.

Al CEIP Carlos Cano, des que es va crear, l’any 2006, s’ha apostat per propostes organitzatives i metodològiques on la infància ocupa un lloc protagonista. No obstant això, en el si de l’equip docent es va detectar la necessitat de revisar la manera d’avaluar perquè fos coherent amb les mesures organitzatives i metodològiques posades en marxa.

És possible una avaluació diferent com és possible una escola diferent i una pràctica educativa diferent en què s’impliqui tota la comunitat educativa. I un instrument per a això és una avaluació formativa que deixi un espai important a l’autoavaluació.

Aprofitem la implementació de la LOMLOE per revisar els nostres projectes amb la utilització de la intel·ligència artificial com a assistent per explorar situacions d’aprenentatge i crear material didàctic. Un ús crític del material que proposa la IA pot ajudar-nos a ser més eficients en la nostra labor docent i aconseguir una major personalització dels aprenentatges per part de l’alumnat.

Amb la Mercè al cor i des del cor, l’extraordinari equip professional de l’escola, al servei de la nostra comunitat educativa, preparem el nostre Endurance particular per començar la travessia. Inspirats en la història real i fascinant que van viure Shackleton i la seva tripulació, ens sentim unes persones privilegiades d’esdevenir tripulants dels somnis del nostre alumnat. Conscients del seu encomiable coratge, el nostre compromís total és assolir diàriament el repte de ser i de fer persones millors sense deixar ningú enrere.

La metodologia de projectes desenvolupa el pensament per a la complexitat i el sentit i la funcionalitat dels aprenentatges.

L’escola Francesco Tonucci planteja al llarg del curs mesos temàtics diferents per poder treballar sense llibres de text temes que resultin interessants als i les estudiants. Durant un dels trimestres temàtics sobre la mar i els pirates, el personal docent va suggerir aprofundir el tema com a projecte interdisciplinari, i va plantejar com a situació problema a l’alumnat la construcció d’un vaixell pirata a escala i en equip cooperatiu, que realment surés i suportés una mica de pes.

Una escola petita en un poble petit duu a terme grans projectes amb l’ajuda de les famílies.

Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

En cada moment històric, l’avenç científic i tecnològic ha provocat una transformació econòmica i laboral. En qüestió de dues o tres generacions hem passat de treballar al camp, a la fàbrica o al taller, a fer-ho des de la comoditat de casa. Ara tenim una vida més planera, una fita de les generacions anteriors. Això està bé, perquè ens estalviem els seus patiments. El treball manual ha estat substituït per l’intel·lectual.