Si quieren y pueden: Claves para la atención al alumnado más capaz

Ara que hem deixat enrere el CAP i que la formació inicial del professorat de secundària ha estat ascendida a la categoria de màster: hem solucionat una part del problema educatiu i cal que esperem que doni els seus fruits? O és només un punt de partida que necessita altres decisions? Altrament, el compromís dels professors i professores de secundària hauria d’anar més enllà de la docència en el màster com a professorat associat de la universitat? Amb el seu article d’opinió, Mercedes Jaén llança aquestes preguntes per al debat.

Si, en general, l’atenció als alumnes més capaços és purament testimonial, en l’etapa de secundària tendeix a ser més que excepcional. Tanmateix, és una qüestió de voluntat. Tots aquells alumnes que volen i poden anar més enllà dels ensenyaments mínims obligatoris tenen el dret legal de poder-ho intentar i aconseguir dins del sistema educatiu. I és factible. N’oferim algunes claus.

COMISA és una experiència d’aprenentatge basat en projectes que combina el desenvolupament de la cultura emprenedora i l’aprenentatge servei. A partir del programa «Miniempresas Educativas», de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Junta d’Andalusia per fomentar la cultura emprenedora, engeguem des del centre Nuestra Señora de los Milagros (Algesires) un projecte educatiu desenvolupat per un grup de primer del Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI).

La incorporació de decisions per al desenvolupament de les competències bàsiques (Cb) en l’alumnat demana un procés d’anàlisi, reflexió i treball compartit de tot el professorat implicat en un mateix projecte educatiu. En aquest article, considerem els resultats de les proves externes de l’ESO per valorar els elements que influeixen en aquestes mesures de millora.

El treball als centres mitjançant tasques integrades --o aprenentatge basat en projectes-- se’ns presenta com una de les estratègies metodològiques més enriquidores per construir la identitat d’un centre, però també com a base per desenvolupar l’autonomia pedagògica en l’ensenyament secundari i impulsar els processos d’innovació que aspiren a convertir l’alumnat en protagonista del seu procés d’ensenyament-aprenentatge.

Atès que fomentar la lectura, en general, i gaudir de la literatura, en particular, són un repte al qual s’enfronten els adolescents de l’ESO, aquesta experiència d’aula --planificada des de l’abans, el durant i el després de la lectura-- pretén reflexionar amb els joves sobre el concepte de llibertat, a partir de l’ideal romàntic que Espronceda ens ofereix al poema Canción del pirata.

Els premis concedits als millors estudiants de la classe, i que tenien com a objectiu motivar la superació, no sempre generen aquest efecte. Contràriament, poden provocar desànim i desmotivació, per la frustració que causen en aquells que pensen que mai aconseguiran un reconeixement. En canvi, el reconeixement a les millores individuals de cada estudiant pot potenciar i motivar l’autosuperació, des de la percepció que tots poden millorar, no només els millors.

The spirit of ’45 no és només un brillant documental històric; també constitueix una reflexió crítica sobre la manera de gestionar la crisi actual.

Avui dia, és fàcil veure com els adolescents van escoltant música pel carrer amb el seu MP3 o el seu telèfon mòbil. Això els agrada, no n’hi ha dubte. Si partim d’aquesta activitat i fem una passa endavant, tot proposant la pràctica musical en comptes de l’escolta passiva, aconseguirem un espai educatiu basat en els propis interessos del nostres menors.

Avui, podem afirmar que la salut (i la malaltia) i el benestar (entès com a qualitat de vida individual i col·lectiva) no són qüestions merament individuals. Sabem que els factors determinants els trobem en els entorns en què vivim les persones.