Trabajar las normas en los centros

En aquest article d'opinió, Guillem Riba reflexiona sobre si l'escola pot ser un espai políticament neutral.

El debat sobre l’educació continua encallat. El marge per tirar endavant una proposta o una altra no té prou consens. Una llàstima, l’educació continua sent moneda de canvi.

L’objectiu d’aquest article és mostrar el valor pedagògic de la reflexió sobre les normes que regulen la participació de la comunitat educativa. La proposta ofereix l’oportunitat a l’alumnat de crear, assajar i avaluar les normes de l’aula o del centre, afavorint l’adquisició de competències socials, emocionals i morals com ara la participació, la capacitat per avaluar un projecte, la comprensió de dinàmiques socials i individuals i la resolució del conflicte entre els interessos personals i col·lectius.  

En educació no hi ha res innocent, en la mesura en què, a les aules, no solament s’ensenya el coneixement legítim enunciat als currículums oficials, sinó també les actituds, les normes i els valors que una societat concreta estableix com a ineludibles en la construcció acadèmica d’una ciutadania alfabetitzada i instruïda. Això no obstant, la consciència dels efectes ideològics de l’escolarització a les nostres societats és compatible amb el fet de denunciar la infàmia de qui, al llarg de les darreres setmanes, ha afirmat que a Catalunya assistim a l’adoctrinament de l’alumnat i de subratllar, per contra, la trajectòria democràtica i multicultural de les escoles catalanes i la seva valuosa contribució a la innovació pedagògica i a l’impuls d’una educació igualitària i igualadora, oberta a la diversitat de les cultures i impulsora d’una equitat més gran entre les persones i entre els pobles.

Per afrontar els nous reptes… Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Ens han ferit l’escola; l’escola de la diferència, l’escola on la paraula circula lliurement, l’escola de l’acord i el pacte, l’escola del «poder-hi tornar», l’escola com a espai lliure, democràtic i públic. La brutalitat de qui rebenta i profana violentament aquesta escola que infants, mestres i famílies construïm dia rere dia amb persistència ens ha fet mal. I és des d’aquest dol que, esperançadament i tossuda, ens reafirmem a dir que l’escola ha de seguir anant en contra. Ara potser més que mai.