¿Qué es y qué no es la neurociencia educativa?
La neurociència educativa és una disciplina que pretén integrar els coneixements neurocientífics sobre com funciona i aprèn el cervell en l’àmbit educatiu. En aquesta idea, es pretenen delimitar clarament les possibilitats i les limitacions reals que es pretenguin en la interacció neurociència-educació, els perills de la neurofília o poder seductor de les neurociències, així com desmitificar algunes de les creences falses sobre el funcionament del cervell que més s’han popularitzat i estès els últims anys.
¿Es importante conocer cómo funciona y aprende el cerebro para el diseño de metodologías pedagógicas?
Conèixer les bases neurobiològiques de l’aprenentatge i com el seu disseny evolutiu ens permet aprendre durant tota la vida gràcies a la plasticitat cerebral pot proporcionar eines i fonaments per al disseny de les experiències d’aprenentatge. En aquesta idea, es descriuen els processos cerebrals que sustenten l’aprenentatge i la memòria, els canvis plàstics que permeten adaptar-nos a les demandes de l’entorn com un disseny evolutiu que fa que l’aprenentatge sigui inevitable, així com la intervenció dels hemisferis cerebrals en aquests processos.
¿Qué factor es más importante en el desarrollo de los niños y niñas y sus capacidades, la herencia o el ambiente?
Per a aquesta idea, s’ha recuperat l’etern debat d’herència contra ambient, per tal de posar en valor els estudis recents sobre els canvis en l’expressió gènica a causa dels efectes de l’ambient (epigenètica). Per desenvolupar aquesta idea, s’exposen alguns estudis sobre els efectes de la privació i la sobreestimulació ambiental, els efectes nocius d’una resposta d’estrès crònica i sostinguda sobre un cervell en desenvolupament, i els beneficis de la pràctica del mindfulness per a la regulació emocional.
¿Por qué es importante conocer las etapas madurativas del cerebro humano?
Tenir en compte les fites del neurodesenvolupament, que s’esdevenen des de la gestació fins a l’inici de l’edat adulta, ens permet justificar la pràctica d’aula basant-nos en les capacitats i limitacions evolutives presents en cada etapa, així com en els ritmes maduratius i diferents de l’alumnat. En aquesta idea es descriuen les principals fites del neurodesenvolupament, s’assenyalen diferents finestres temporals especialment sensibles a alguns aprenentatges específics, i s’exploren diverses característiques particulars del cervell adolescent. En l’aportació científica, s’exposa un estudi sobre les conductes de risc en l’adolescència i una sèrie d’orientacions pedagògiques per a l’educació secundària.
¿Nuestra alimentación puede influir en los procesos de aprendizaje y memoria?
El neurodesenvolupament i els mecanismes cel·lulars associats a la plasticitat al llarg de tota la vida depenen de la qualitat i la quantitat de nutrients que obtenim amb la nostra alimentació. Per a aquesta idea, es desenvolupa un dels factors més bàsics i elementals que intervenen en el funcionament cerebral, l’alimentació, ja que la qualitat dels aliments que ingerim modifica l’estructura física del nostre cervell. S’emfatitza la importància de l’esmorzar, sobretot en les etapes infantils, i es fa una proposta d’esmorzars neurosaludables.
¿Cómo intervienen los procesos atencionales en el aprendizaje?
L’atenció és la porta d’entrada a l’aprenentatge i condiciona de manera crítica els processos d’aprenentatge i memòria. Es tracta d’un factor essencial que hem de garantir perquè es codifiqui, elabori, retingui i recuperi la informació, encara que sempre hagi de ser de forma personal i subjectiva, a causa dels filtres atencionals i dels esquemes cognitius preexistents. En l’aportació científica, es discuteix un article de metanàlisi recent sobre les bases neurobiològiques del TDAH i la importància de tenir en compte els filtres i els prejudicis sobre el nostre alumnat, per l’efecte que tenen sobre el seu rendiment.
¿Es verdad que solamente aprendemos aquello que nos emociona?
En aquesta idea es desmitifica la noció que només s’aprèn gràcies a l’emoció, ja que, si bé és cert que la memòria emocional és automàtica, rígida, molt duradora i pot potenciar de manera clara el record conscient d’altres memòries, el nostre cervell està contínuament aprenent conceptes, habilitats i procediments, encara que no hi hagi una clara activació emocional implicada en ells. D’altra banda, es desenvolupa la importància de l’autoregulació emocional com una habilitat per a la vida, i de quina manera el context emocional o el clima d’aula condiciona clarament els processos d’aprenentatge.
¿Está nuestro cerebro diseñado para el aprendizaje cooperativo?
El nostre cervell té un disseny eminentment social, de manera que estem dissenyats per viure i conviure en societat, i per aprendre més i millor en interacció i cooperació social. En aquesta idea es descriu el disseny social del nostre cervell i el seu substrat cerebral, i es posa en relleu la necessitat de donar significativitat a l’aprenentatge mediat per la interacció social amb els iguals. En l’aportació científica s’exposen estudis sobre el component innat del comportament cooperatiu i sobre com el podem promoure a través de la pràctica d’aula.
¿Qué importancia tiene el desarrollo de las funciones ejecutivas en el contexto educativo?
Les funcions executives són processos cognitius complexos que permeten dirigir la nostra conducta cap a la consecució d’objectius i la resolució de problemes. Es consideren habilitats clau per a l’èxit educatiu i també per a la vida. En aquesta idea s’analitzen algunes de les funcions cognitives més sofisticades i de quina manera el seu desenvolupament i la seva exigència en la pràctica d’aula pot contribuir al desenvolupament de competències clau, com ara la resolució de problemes, la presa de decisions, l’autonomia i el procés creatiu, relacionades clarament amb les habilitats de pensament d’ordre superior.
¿Es importante el contacto con espacios naturales para el desarrollo del cerebro y los procesos de aprendizaje?
En aquesta idea es descriu la importància que tenen els espais que habitem en el nostre funcionament cerebral i la nostra interacció en ells, posant de relleu els beneficis del contacte amb la natura i els espais oberts en els processos d’aprenentatge. Es defensa la idea que el nostre cervell ha evolucionat al llarg dels anys en contacte directe amb la natura i els elements naturals, així que el seu ús en els entorns d’aprenentatge és altament beneficiós, ja que dona resposta al nostre disseny evolutiu.
