Acción cultural y desarrollo comunitario

El desenvolupament cultural comunitari és una metodologia que se serveix de la cultura per fer possible que les persones, els grups i les comunitats actuïn sobre ells mateixos amb la finalitat de millorar el seu estar en el món i, en general, la seva qualitat de vida. La seva riquesa rau en el fet que planteja una perspectiva multi i interprofessional, que busca generar sinèrgies, que persegueix la transformació social a través de l'art i la creativitat. En aquest llibre trobarem la teoria i l'experiència pràctica, partint d'una panoràmica nacional i internacional que mostra que l'art i la creativitat no només són privilegis dels artistes sinó que poden esdevenir el motor que generi el canvi i la transformació social.

Aquest capítol té com a objectiu presentar la història i progressió del desenvolupament cultural comunitari, des dels seus inicis a Austràlia, passant per la seva transformació al Regne Unit i els Estats Units, fins a la seva recepció a Espanya. A més, proporciona una excel·lent introducció als principis metodològics fonamentals del desenvolupament cultural comunitari, derivats de la participació.

En el present capítol, David Casacuberta i Àngel Mestres investiguen l'aparent dicotomia entre treballar per a una comunitat o treballar per a un territori. El seu objectiu és anar més enllà de divisions simplistes i analitzar críticament el concepte de «proximitat» i com pot integrar-se de manera coherent en un model de desenvolupament cultural comunitari. Juntament amb això, el capítol també ofereix exemples reals entorn d'aquesta mena de problemàtica. A més, el text estableix comparacions i diferències amb altres enfocaments de treball, com la gestió cultural, el treball social o la dinamització sociocultural. Per finalitzar, els autors realitzen diferents acostaments al concepte de cultura.

Aquest capítol, d'una banda, és un acostament a partir de l'experiència personal de l'autor en relació amb la creació i el manteniment de xarxes internacionals. Cada vegada més projectes dins del context del desenvolupament cultural comunitari busquen establir estructures de col·laboració a nivell internacional, en les quals artistes de diferents països participen en residències i es planteja un cofinançament internacional a través d'agències internacionals. Aquest camp sembla ser propici per al desenvolupament cultural comunitari, encara que no sempre s'implementa de manera adequada. D'altra banda, explica l'espiral de la cooperació, dividida en diferents parts: necessitat, identificació del finançament, adaptació del projecte, implementació i evolució. Per entendre-ho millor, s'ofereix un esquema de l'espiral de la cooperació. El capítol tanca amb unes conclusions.

Mitjançant una exhaustiva anàlisi sociològica, cultural, estètica i filosòfica, aquest estudi de casos centrat en la ciutat de Buenos Aires, ens ofereix l'oportunitat de comprendre i reflexionar sobre les diverses oportunitats que l'art visual proporciona per a l'acció social. En aquest context es presenten dues accions diferents: el Grup d'Art De carrer (GAC) i el Grup Perifèria. A més d'explicar aquestes accions, s'ofereixen imatges molt representatives d'aquestes, per entendre-ho millor. A continuació, es mostra un esquema dels principals trets comuns que tenen tots dos grups artístics urbans, i al seu torn, les característiques que els diferencien, mitjançant un quadre. El capítol tanca amb un apartat de conversa visual, en el qual s'exposa quina és la representació d'aquestes accions.

En aquest capítol, Laia Serra i Noemí Rubio realitzen una tasca d'anàlisi i avaluació de casos recents de projectes relacionats amb la música comunitària. Per això, després de fer una introducció al que és la música comunitària, proporcionen cinc experiències: «The Long Walk»: projecte interdisciplinari i intergeneracional; «Crisi Skylight»: projecte per al col·lectiu sense sostre; «Fall Out»: música a les presons; «Silver Programme»: programa per a majors de 50 anys; «The Music Spark Programme»: programa d'integració per a persones amb necessitats educatives especials. Juntament amb l'explicació del context de cada experiència, s'exposen les activitats, elements destacables, febleses, perills, fortaleses i oportunitats.

Aquest capítol ressalta la rellevància i potencial que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació en crear, gestionar, organitzar i avaluar projectes d'acció i art comunitaris. En primer lloc, exposa la filosofia 2.0 i posteriorment demostra com aquesta pot ser aplicada de manera reeixida i coherent en projectes digitals comunitaris. Per això, s'ofereixen unes pistes per crear projectes, eines que estan a l'abast de tots i explicacions entorn de l'àmbit dels processos, de la participació, de les eines i del disseny. El capítol tanca amb un apartat de conclusions sobre el que s’ha exposat anteriorment.

La coordinació efectiva entre les institucions culturals, els artistes i el públic és fonamental per al desenvolupament cultural comunitari. En aquest capítol, Núria Sempere examina minuciosament la manera d'establir aquestes connexions. El capítol està contextualitzat en una jornada amb el títol Les institucions culturals i la creació comunitària. Dit això, s'exposa el paper de les institucions culturals en el desenvolupament i la transformació social i la inversió pública en les institucions culturals i el seu retorn a la societat. A més, s'aclareix el concepte de «creació comunitària». Per acabar, l'autora ofereix unes conclusions respecte als temes tractats.

En el present capítol, Pedro Sarmiento adopta una postura respecte a la qualitat artística de l'art comunitari, defensant la importància d'atendre tant el seu impacte social com la seva validesa estètica en el projecte. Per això, comença amb una explicació sobre l'origen de l'art. El capítol continua amb el distanciament de Milton Babbit, que fa referència al distanciament entre el públic i els compositors i després, amb la distància i el mestre ignorant, que al·ludeix a la relació entre pedagogia i art. Per acabar, l'autor exposa la problemàtica de qualitat de les produccions d'art comunitari.