Actuar, jugar, pensar

L’autor analitza la gènesi del joc espontani del nen com a mitjà d’expressió de la seva pròpia història relacional arcaica i com a mitjà de reassegurament enfront de les angoixes nascudes d’aquesta història dolorosa a vegades.

En els diferents capítols del llibre es proposa una reflexió exhaustiva sobre el joc espontani del nen («L’angoixa, tensió de totes les esperances»), analitza també què passa amb el nen que no juga («L’angoixa, tensió de tots els perills») fins arribar al nen que pensa («Un camí, condicions per pensar»). En definitiva, s’aborda un desenvolupament psicològic del nen al cos, al joc, a l’acció i al plaer. Finalment, en el darrer capítol del llibre, l’autor concreta àmpliament la filosofia i els continguts de formació per als professionals que vulguin formar-se en la PPA.