Análisis y herramientas coeducativas: respuestas con perspectiva de género a los retos contemporáneos

La desigualtat de gènere, entesa com el fet que un dels dos gèneres tingui privilegis sobre l'altre, és una realitat en totes les èpoques i llocs del món, sent el gènere masculí el que ostenta privilegis sobre el femení. Hi ha nombrosos estudis i recerques que analitzen els continguts culturals implícits que es transmeten a través de la literatura infantil. L'objectiu d'aquest estudi és analitzar el paper de la literatura infantil en la construcció de la desigualtat de gènere. Es planteja un projecte d'educació per a la igualtat a partir de l'anàlisi dels valors que transmeten els contes. Es realitzarà a 5è d'educació primària de dos centres educatius de la província de Burgos. L'objectiu de la intervenció serà contrarestar els biaixos oposats en les anàlisis on es valoren els continguts sexistes dels contes. Es treballarà mitjançant el mètode de projectes per al desenvolupament de competències durant quinze dies amb deu sessions per a aquest tema de manera específica.
És indubtable el paper dels contes en la transmissió i formació de valors i estereotips. Tot el que es transmeti, inclosos els prejudicis i els estereotips, es recordarà; i serà molt difícil d'oblidar.

L'educació sexual s'entén com un apèndix de l'educació general que proporciona els coneixements bio-psicosocials de la sexualitat i que contribueix al desenvolupament integral dels infants. En aquest capítol es fa referència a la relació de la sexualitat amb el vincle d'inclinació generada en la infància. També es descriuen succintament les explicacions de teories clàssiques del desenvolupament en relació amb el desenvolupament de la identitat sexual; i es defineixen els estereotips i rols de gènere que les societats tendeixen a imposar. Finalment, s'ofereix un recorregut pel marc legal educatiu en àmbit nacional i autonòmic pel que fa al que s'estableix en aquests documents per contribuir a generar una educació sexual de qualitat a les aules d'educació infantil per part del professorat.

Encara que la diversitat racial del País Basc encara dista molt de la d'altres països, cada vegada hi ha més persones que es diferencien de la persona basca prototípica. L'objectiu d'aquesta recerca qualitativa és fer aflorar els impediments i les incomoditats que han experimentat diverses dones basques pel fet de ser racialitzades. S'han entrevistat 12 dones seguint un guió amb preguntes dissenyades per a l'ocasió amb la finalitat de recollir vivències i percepcions sobre la discriminació pròpia. Mitjançant aquestes dones es pretén detectar els prejudicis que impregnen la societat i la presa de consciència com a dones racialitzades. Les respostes han estat transcrites i agrupades en diverses categories: infància, pertinença, racisme, masclisme… La majoria de les entrevistades afirma no haver sentit molts impediments durant la seva vida pel fet de ser racialitzades, però totes opinen que la societat continua sent racista i van desitjar no ser racialitzades quan eren nenes. Els resultats mostren que la majoria de les persones, a causa dels seus prejudicis, expressen la seva sorpresa quan les entrevistades parlen en basc. Les incomoditats associades a la racialització difereixen segons el fenotip: les dones negres, per exemple, són assetjades per l'autoritat a les botigues; o les asiàtiques es relacionen amb la COVID-19. És interessant constatar que la majoria de les dones entrevistades se senten més acomplexades pel seu cabell que per la seva pell. Aquesta recerca servirà com a punt de partida per crear un qüestionari quantitatiu, ja que pretén detectar factors que podrien passar desapercebuts a primera vista.

El subtil joc del sistema perverteix el desenllaç acadèmic de moltes nenes i adolescents immigrants que s'han esforçat per integrar-se en el sistema educatiu, que arriben a les portes de la universitat (com clivatge transformacional del seu projecte vital) i, en comptes de rebre la cortès i obligatòria benvinguda, es troben que tant l'accés com el procés formatiu es converteixen en una carrera d'obstacles. Aquest article té com a objectiu examinar com les dones d'origen migrant i/o racialitzades que habiten la universitat hi comuniquen les seves experiències, abordant els significats i les dificultats que enfronten en el seu recorregut acadèmic. El mètode triat han estat entrevistes semiestructuradas mitjançant videoconferències sincròniques a 11 estudiants universitàries d'origen immigrant que estudien o han estudiat recentment a la Universitat del País Basc. S'ha realitzat anàlisi del discurs i s'ha aplicat el prisma del model de repertoris interpretatius. Els resultats obtinguts s'exposen en 4 repertoris centrals que recullen els discursos sobre els obstacles de la seva vida acadèmica. La conclusió que extraiem és que el vincle entre immigració i desigualtat socioeducativa interfereix en l'accés universitari. Es planteja la necessitat de desenvolupar programes facilitadors de l'accés a la universitat, donant suport als sobreesforços que les dones immigrants han de realitzar per poder accedir a nivells d'educació superior.

En aquest estudi s'analitza la campanya d'Always «Què significa fer alguna cosa “com una nena”?» perquè es recull la percepció que, nenes i nens, homes i dones, tenen sobre les activitats físiques femenines, i com les representen mitjançant el moviment. D'aquesta forma, es pretén ensenyar uns valors basats en el respecte i promoure una educació física crítica en contra de la discriminació femenina.
La metodologia es basa en l'anàlisi de contingut audiovisual i en l'estudi descriptiu dels recursos utilitzats en la trama i el desenvolupament de l'acció. Els resultats demostren els condicionaments culturals en dones, nens i homes, que utilitzen una seqüència de moviments febles i maldestres per ridiculitzar les nenes en les seves imitacions. En canvi, les actituds de les nenes són diferents. Elles entenen que fer alguna cosa com una nena significa donar el millor de si, destacant les seves fortaleses en les habilitats i destreses motrius. Entre les conclusions, cal destacar que la campanya de conscienciació ha aconseguit canviar el comportament inicial de les persones participants, erradicant els estereotips sexistes, i té la seva aplicació en l'àrea d'educació física mitjançant l'ensenyament dels recursos audiovisuals que promouen la coeducació.

La recerca educativa fa anys que estudia aquestes relacions, amb l'objectiu d'aconseguir que els estudiants espanyols aconsegueixin millors resultats, buscant millorar l'educació al nostre país. En concret, en el nostre estudi ens hem centrat en el rendiment acadèmic dels alumnes d'educació primària, basant-nos en l'avaluació TIMSS 2019. De tots els factors o variables que envolten l'alumnat i que poden influir en els seus resultats acadèmics, s'ha realitzat una anàlisi de la influència del gènere, l'autoconcepte i la motivació sobre el rendiment dels estudiants. Per això, s'han pres com a referència diferents variables extretes dels qüestionaris de context, que aquest mateix alumnat respon com a part de l'avaluació TIMSS. Mitjançant una anàlisi ANOVA, hem pogut determinar si la diferència observada en els resultats acadèmics de l'alumnat en funció dels valors d'aquestes variables és significativa o no ho és, i s'ha obtingut un resultat afirmatiu en la majoria de les variables analitzades, per la qual cosa podem afirmar que els resultats acadèmics depenen del gènere, l'autoconcepte i la motivació dels estudiants.

L'objectiu principal del present estudi és analitzar com es representa el feminisme entre l'alumnat universitari d'entorns masculinizados, com és l'Escola d'Enginyeria de Bilbao. La mostra d'aquest estudi va estar formada per 174 estudiants, 54 dones i 118 homes, amb edats compreses entre els 18 i 20 anys. Per dur-ho a terme, cada participant va haver de realitzar un exercici d'associació lliure de paraules on havien de descriure què era per a ells i elles el feminisme. Per analitzar les respostes es va realitzar una anàlisi lexical mitjançant el mètode Reinert i a través del programari Iramuteq. Els resultats més significatius van mostrar que la majoria de l'alumnat representa el feminisme com un moviment que advoca per la igualtat de gènere i que lluita en contra de la discriminació des de la justícia i des del respecte als drets humans. També s'esmenta el feminisme com un moviment que lluita contra el patriarcat i es representa socialment pel color morat. En contrast, també es va trobar alumnat que representa el feminisme com un moviment radical el qual persegueix la supremacia de la dona respecte a l'home.

Des de fa anys, en el si de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) s'ha anat gestant una inquietud pel desenvolupament i la innovació docent en la seva expressió més àmplia. L'Agenda 2030 arriba per oferir un marc de referència de treball a la UPV/EHU, que la implementa en els seus plans i estructures donant-li la forma d'EHUagenda 2030, com una aposta real per la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que s'hi estableixen. Aquests esforços es materialitzen, entre d'altres, en convocatòries a projectes d'innovació docent lligats a aquesta agenda, com ara Campus Bizia Lab o projectes d'innovació IKDi3 Laborategia. L'objectiu d'aquest treball és estudiar el cas de cinc experiències en les quals la innovació docent està lligada als ODS, i més concretament a l'ODS5: «Igualtat de gènere». Un dels resultats generals d'aquestes activitats afavoreix que l'alumnat interioritzi i reprodueixi de manera més eficient els seus coneixements sobre la igualtat de gènere en relació amb cada matèria corresponent, per generar així major sensibilitat entorn d'aquest tema.

El context d'aquest treball de recerca està marcat pel tabú cultural que suposen les relacions afectives de les persones amb discapacitat intel·lectual, així com per la discriminació interseccional que viuen les dones d'aquest col·lectiu. És per això que aquest treball advoca per investigar la intersecció entre la discapacitat intel·lectual i les relacions afectives, a través de les veus de les dones amb discapacitat intel·lectual. L'objectiu d'aquesta recerca és avançar en el coneixement sobre les relacions afectives d'aquest col·lectiu per comprendre els seus coneixements, opinions i demandes, per així, en un futur, poder plantejar suports i programes socioeducatius desitjats per elles. Per aconseguir-ho, s'ha partit de la realització d'un taller no mixt de deu sessions sobre les relacions afectives, on s'han explorat temes com les relacions de parella, els rols de gènere, el col·lectiu LGTBI+ o la maternitat, entre altres, per posteriorment realitzar una anàlisi temàtica. D'aquesta manera s'ha pogut observar la disposició de les dones per tractar aquests temes, així com la necessitat de ser escoltades, cregudes i secundades.

L'impacte que va tenir la pandèmia per COVID-19 es va veure reflectit en tots els segments i mercats del món. Identificar i conèixer la percepció sobre la inclusió laboral des d'un àmbit directiu i gerencial dins de les organitzacions mexicanes és l'objectiu principal del present projecte de recerca. És un estudi descriptiu amb un mètode logicodeductiu, parteix des de la conceptualització de la inclusió laboral fins a l'aplicació d'un instrument amb dos apartats: el primer per a la recol·lecció de les dades sociodemogràfiques i el segon integrat per 14 reactius en escala Likert i dicotòmics enfocats a conèixer la situació actual i la percepció d'inclusió laboral. La mostra es va integrar per 61 organitzacions mexicanes situades a Ciutat de Mèxic i àrea conurbada. El resultat obtingut és un marc de referència que s'enfoca en tres dimensions 1) estructura organitzacional, 2) capacitació i 3) lideratge inclusiu, on destaquen les següents troballes: s'és conscient per part de l'alta direcció i nivell gerencial sobre la importància de la inclusió laboral, al mateix temps es desconeix el tema i es reporta una falta de capacitació i estructura enfocats en la inclusió. Es considera el lideratge inclusiu una competència important per a la reactivació econòmica de les organitzacions en una època post-COVID, no obstant això, els enquestats consideren una necessitat imminent de capacitar-se en aquesta competència.

L'objectiu de l'estudi va ser avaluar els canvis en la pràctica d'activitat física (AF) a causa de les restriccions per la COVID-19 en la població de dones adultes de Guipúscoa atesa l'edat, la grandària de la població de residència i la condició de maternitat. Mètode: 3.595 dones adultes (43,5 ± 12,1 anys) residents a Guipúscoa van completar el qüestionari Guipúscoa Women’s Physical Activity Questionnaire (GWPAQ). Resultats: una mica més d'un terç de les dones guipuscoanes van declarar ser inactives durant el mes de març de 2021. En general, les restriccions de COVID-19 vigents van generar canvis en l'AF aproximadament en la meitat de la mostra analitzada (47-57%). Les dones inactives, les que tenien més de 25 anys, les que vivien en els municipis més grans i aquelles que eren mares van reduir en major mesura la pràctica d'AF durant la pandèmia. En canvi, les dones actives, les més joves (18-25 anys) i les que residien en els municipis més petits van augmentar en major mesura la pràctica d'AF durant les restriccions per la COVID-19. Conclusions: seria interessant adoptar noves estratègies de promoció d'AF per a dones que han disminuït la pràctica d'AF a causa de les restriccions per la COVID-19.

La pandèmia de COVID-19 ha creat desajustaments estructurals i sistèmics que han afectat, especialment, a la infància i a l'adolescència vulnerable. El capítol que es presenta s'emmarca en un projecte de recerca titulat «Infància, joventut i comunitats resilients». Per dur a terme l'estudi es va dissenyar i va administrar, entre octubre de 2021 i gener de 2022, un qüestionari en línia que van respondre 1.216 persones de Catalunya d'entre 9 i 18 anys. Es presenta l'anàlisi de les preguntes obertes del qüestionari, en les quals els participants concretaven el tipus de suports i ajudes rebuts. Els resultats apunten que l'escola va oferir un suport molt centrat en seguir amb els aprenentatges; la família, en canvi, va ser una font principal de suport emocional, i les activitats extraescolars i de lleure van contribuir en la salut i entreteniment infantil i juvenil. Es conclou definint possibles rols de família, escola i comunitat com a fonts de suport en situacions d'adversitat generalitzades, i se subratlla la importància de l'àmbit comunitari i la necessitat de potenciar la complementarietat dels diferents entorns –família, escola i comunitat– com a proveïdors de suport quan sorgeixen circumstàncies adverses.

Aquesta comunicació tracta d'interpretar l'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en els menors de l'associació Bizipoza, que abans de la pandèmia ja vivien una situació de vulnerabilitat i, per tant, els era necessària la tasca de diferents associacions d'acció social dedicades. Per això, hem optat per una metodologia mixta, on s'ha fet ús tant de qüestionaris quantitatius a famílies i associacions com d'entrevistes semiestructurades a familiars. Els resultats ens mostren que, en general, la situació pandèmica va minvar encara més els drets dels nens i nenes i que, per diverses raons, diferents ens públics i/o associatius no van ser capaços de donar resposta a les necessitats dels nens i nenes. Finalment, es conclou que les mesures anticovid, així com l'escassa posada en marxa de nous mecanismes van influir negativament en la prosperitat de drets, benestar i inclusió de les persones de Bizipoza.

El projecte intergeneracional SIMUL és una iniciativa del Servei Administratiu d'Educació i Joventut del Cabildo Insular de Tenerife i la Universitat de La Laguna. El seu propòsit és crear espais de trobada entre adolescents i persones grans des d'un àmbit socioeducatiu i comunitari. L'objectiu d'aquest capítol és exposar l'experiència de la tercera edició de SIMUL (curs 2020-21), emmarcada en el context pandèmic de la COVID-19, centrant-se en els reptes i aprenentatges derivats d'aquesta situació. SIMUL es desenvolupa en tres fases: formació, planificació i preparació del projecte, i desenvolupament del projecte. L'avaluació de l'experiència va ser tant processual com final. L'avaluació processual va permetre detectar reptes i com abordar-los. Entre els reptes destaca la impossibilitat d'ajuntar físicament participants, les dificultats en l'ocupació d'eines TIC per establir relacions, el dinamisme de les activitats o les dificultats de captació de participants grans. Amb tot, els resultats de l'avaluació final mostren una alta satisfacció amb el projecte i una disminució d'estereotips edatistes. D'aquesta experiència s'extreuen aprenentatges i propostes de millora. Així, s'afirma la necessitat que els projectes socioeducatius, especialment els intergeneracionals, estableixin relacions presencials directes.

Els alumnes i les alumnes que han començat la seva etapa universitària durant el curs acadèmic 2021/2022 han realitzat els seus estudis preparatoris (batxillerat) en un entorn caracteritzat per la incertesa, l'educació online i l'aïllament social. Aquestes circumstàncies han tingut nombroses conseqüències psicològiques i educatives en aquests joves, entre les quals cal destacar l'afectació dels processos d'exploració i compromís que formen part del repte psicoevolutiu de la construcció de la identitat que esdevé en l'adolescència. Una de les decisions més importants per a la formació de la identitat és la relativa a l'elecció d'una carrera universitària. L'objectiu d'aquesta recerca és examinar les conseqüències educatives que les limitacions en els processos d'exploració i compromís han tingut sobre els alumnes i les alumnes de primer curs d'universitat. Per això, a través d'una anàlisi qualitativa basada en la teoria fonamentada s'exploren les principals necessitats que manifesta un grup d'alumnes de l'àmbit de les ciències experimentals en una universitat espanyola. Es troben en les seves respostes dues grans necessitats: gestió del temps i motivació. Es conclou amb la importància de sortir a l'encontre d'aquestes necessitats des de la propiciació d'experiències per als alumnes de cerca de sentit.