Aprender en la nueva FP

El pròleg situa la formació professional en un context de transformació profunda marcat per la digitalització, la intel·ligència artificial, l’automatització i la incertesa. Aquests canvis estan alterant el model econòmic, el mercat laboral i la relació entre persones i tecnologia, amb l’aparició de nous perfils professionals i la desaparició d’altres. En aquest escenari, la formació professional ha de reforçar el seu paper estratègic, adaptant-se amb rapidesa i flexibilitat a les necessitats del sistema productiu i de la societat. Es posa l’accent en el desenvolupament de competències tècniques, digitals i transversals, així com en el pensament crític, la creativitat i els valors humans. La nova normativa de FP es presenta com una resposta necessària per afrontar aquests reptes.

La introducció planteja el moment decisiu que travessa la formació professional davant els canvis legislatius, tecnològics, demogràfics i sociolaborals. Es destaca el paper central del professorat com a motor real de la transformació, més enllà de normes, metodologies o eines digitals. El text aborda les dificultats de la tasca docent en un context d’exigència creixent i canvi constant, i reivindica la necessitat d’ampliar la zona de confort mitjançant millores progressives, realistes i sostenibles. El llibre es presenta com un recorregut per àmbits clau de la docència en FP, orientat a afavorir el creixement tècnic i personal, la reflexió professional i la incorporació de petites innovacions amb l’alumnat com a eix central.

El capítol analitza l’impacte de la nova normativa de FP en l’organització, la docència i la relació amb l’entorn productiu. S’hi descriuen els canvis derivats de la Llei orgànica 3/2022 i del Reial decret 659/2023, que introdueixen un sistema integrat d’acreditació per graus, una nova estructura curricular i la generalització de la FP dual. Aquests canvis comporten la incorporació de mòduls transversals, projectes intermodulars i metodologies actives, així com una major presència de l’aprenentatge a les empreses. El text destaca la necessitat d’una actualització contínua de les competències tècniques i pedagògiques, una major implicació en l’orientació i l’atenció a la diversitat, i el reforç de la col·laboració amb el sector productiu, la innovació, la digitalització i la sostenibilitat com a eixos del nou model.

El capítol presenta un recorregut ampli per metodologies pedagògiques aplicables a la FP, tot destacant que no existeix una fórmula única i que la seva eficàcia depèn dels objectius d’aprenentatge, el context, l’alumnat i la matèria. S’hi analitzen metodologies actives com l’aprenentatge basat en projectes, l’aprenentatge col·laboratiu basat en reptes, les metodologies àgils, l’aprenentatge-servei, el mètode de casos, el contracte d’aprenentatge i la gamificació, descrivint-ne els principis, els avantatges, les limitacions i les condicions d’aplicació. El text posa l’accent en la planificació rigorosa, l’avaluació formativa i la connexió amb contextos professionals reals, així com en la combinació flexible d’enfocaments metodològics per afavorir l’aprenentatge significatiu i el desenvolupament competencial.

El capítol defensa l’aplicació de la investigació educativa com a fonament per millorar l’ensenyament a la FP, més enllà de les modes pedagògiques sense suport empíric. Analitza les dificultats que en limiten l’ús —càrrega laboral, manca de formació, recursos o connexió entre teoria i pràctica— i n’exposa els beneficis per optimitzar la pràctica docent, l’avaluació competencial, la inclusió i l’adequació a l’entorn professional. A partir d’evidències científiques, s’hi desenvolupen pràctiques eficaces com la revisió de mites sobre l’aprenentatge, la motivació intrínseca, l’evocació i el feedback formatiu. El text proposa integrar aquestes estratègies de manera progressiva i contextualitzada per afavorir decisions pedagògiques informades i la millora dels aprenentatges.

El capítol aborda l’avaluació formativa com a eix per millorar l’aprenentatge a la FP, d’acord amb la normativa vigent, que estableix una avaluació contínua, competencial i vinculada als resultats d’aprenentatge. Davant una cultura centrada en la qualificació numèrica, es defensa una avaluació orientada a l’autoregulació, la identificació d’errors i la millora progressiva del rendiment. S’hi analitzen estratègies per integrar l’avaluació formativa en les programacions, l’ús d’instruments diversos, el valor del feedback, la coavaluació i l’autoavaluació. També es posa l’accent en una implementació gradual i col·laborativa als centres, amb suport organitzatiu, per consolidar pràctiques que afavoreixin l’autonomia i l’aprenentatge a llarg termini.

El capítol analitza la digitalització com un eix clau per a l’actualització dels mòduls de FP i la millora de l’ocupabilitat. S’hi planteja la necessitat de definir competències digitals ajustades a cada família professional, prenent com a referència marcs europeus com el DigComp i el DigCompEdu. El text diferencia entre competències digitals generals i específiques, i destaca la importància del reciclatge professional davant la transformació tecnològica del mercat laboral. També es posa en relleu el paper dels centres en la planificació estratègica de la digitalització mitjançant el Pla Digital de Centre, el lideratge pedagògic i el desenvolupament de la competència digital docent. La digitalització es presenta com un mitjà per enriquir els processos d’ensenyament, fomentar la innovació, la col·laboració i una formació alineada amb la indústria 5.0.

El capítol analitza la incorporació de la intel·ligència artificial a la FP des d’una perspectiva professional, pedagògica i ètica. Examina l’impacte actual i futur de la IA en els sectors productius, destacant-ne el potencial per transformar tasques, perfils laborals i competències requerides. S’hi presenten els usos de la IA generativa i predictiva com a eines de suport a la docència, la personalització de l’aprenentatge i l’avaluació, així com els riscos associats: biaixos, privacitat de les dades, drets d’autor i empobriment cognitiu. El text defensa la necessitat d’alfabetització en IA, pensament crític i formació contínua, i aposta per un ús responsable que reforci la creativitat, l’autonomia i l’ocupabilitat.

El capítol sosté que la FP no pot reduir-se a competències tècniques i proposa incorporar el pensament crític, els sabers humanístics i la formació en valors com a part d’una preparació professional conscient. Analitza el pes del “currículum ocult” en la cultura del centre i la seva influència en actituds i convivència. Reivindica els “sabers inútils” (art, literatura, cinema, música) com a claus per a la maduració personal i suggereix propostes aplicables a qualsevol família professional: experiències culturals, foment lector, cinefòrum, debats i projectes creatius vinculats a continguts tècnics. Planteja que els valors es transmeten sobretot amb pràctiques i models, i ofereix estratègies didàctiques (casos, diàleg, cooperació, dilemes morals) per desenvolupar autonomia i responsabilitat. Relaciona aquestes idees amb els nous mòduls transversals i el projecte intermodular com una oportunitat per reforçar habilitats bàsiques (llegir, escriure, argumentar, avaluar fonts) i orientar la FP cap a una ocupabilitat sostenible i ètica.

El capítol reflexiona sobre les principals preocupacions que genera el nou sistema de FP i la seva implantació als centres. Analitza l’oportunitat que ofereix la nova normativa per flexibilitzar títols i mòduls, davant les dificultats organitzatives, l’augment de càrregues i la necessitat de recursos adequats. Es destaca el paper central del professorat com a motor del canvi i la importància de millorar-ne les condicions laborals, fomentar el treball en equip i evitar reformes merament cosmètiques. El text alerta sobre un ús acrític de la tecnologia i de la intel·ligència artificial, i defensa una FP basada en evidències pedagògiques, pensament reflexiu i sentit humanista. La transformació real s’associa a la col·laboració docent, la millora dels aprenentatges i una visió ètica i sostenible del sistema.