El constructivismo en el aula

Ensenyar és una tasca complexa a la qual s’han d’enfrontar els professors, de manera que han de disposar de teories, instruments i principis que els serveixin per fer la seva feina. Aquest capítol se centra en la concepció constructivista de l’ensenyament i l’aprenentatge a través d’una aproximació a la idea general que representa el constructivisme, els seus conceptes fonamentals i les relacions que s’estableixen entre ells. Així mateix, es convida a reflexionar sobre l’ús i l’àmbit en què s’utilitza, per tal de saber què pot fer un professor davant aquesta concepció.

Cada persona tendeix a enfrontar-se de manera diferent als reptes que se li presenten al llarg de la vida. Algunes persones no desisteixen davant les dificultats; d’altres, en canvi, no aconsegueixen superar-les. Aquest capítol parla de la capacitat d’aprendre o de fer i presenta la relació entre els aspectes cognitius i els afectius i relacions en la construcció de l’aprenentatge en l’àmbit escolar des de la concepció constructivista. Es reflexiona sobre el que vol dir construir significats sobre els continguts de l’ensenyament a partir de diversos enfocaments de l’aprenentatge, així com també sobre la motivació i la seva relació amb l’autoconcepte i les interaccions significatives de l’alumne.

Les ments dels alumnes no són pissarres netes. Cada alumne va construint o reconstruint personalment un significat sobre la base dels significats ja construïts prèviament. Aprendre qualsevol dels continguts escolars no es duu a terme de zero; d’aquesta manera es fa possible continuar aprenent. La construcció constructivista es basa en aquest fet com a element central en l’explicació dels processos d’aprenentatge i ensenyament a l’aula, tal com presenta aquest capítol.

La concepció d’aprenentatge i ensenyament de cada professor serveix com a referent per a la presa de decisions sobre què, quan i com cal ensenyar i avaluar. No tots els professors d’un mateix centre tenen les mateixes idees, cosa que de vegades dificulta la presa de decisions en equip. En aquest capítol s’analitzen algunes de les concepcions més habituals entre els docents sobre aquest tema, especialment pel que fa a la idea que tenen de l’alumnat que aprèn, la concepció d’aprenentatge i com es representa el paper de l’ensenyament en aquest procés, així com també el que suposa per a l’alumnat aprendre diferents continguts escolars.

L’ensenyament s’ha d’entendre com una ajuda al procés d’aprenentatge des de la concepció constructivista. Aquest capítol parla sobre les característiques que ha de complir l’ajuda per orientar i guiar l’aprenentatge a l’aula i dels criteris d’intervenció que es necessiten perquè es donin aquestes característiques, i presenta els elements implicats en els processos d’ajust de l’ajuda i de creació de zones de desenvolupament proper (ZDP). Finalment, es comenta el que suposa entendre l’ensenyament com una ajuda des dels processos d’interacció professor/alumne i d’interacció entre alumnes.

La concepció constructivista no mira d’establir unes pautes o formes d’ensenyament determinades, però sí que proposa elements per a l’anàlisi i la reflexió sobre la pràctica educativa, per tal de facilitar als docents una comprensió i valoració més grans dels processos que hi intervenen. Així mateix, també ofereix criteris per a la planificació, el desenvolupament i l’avaluació de l’ensenyament. Aquest capítol pretén analitzar fins a quin punt els principis de la concepció constructivista aporten referents per comprendre les possibilitats educatives de les diferents formes d’ensenyament que es produeixen a les aules.

A través d’una proposta de delimitació de l’espai del problema s’inicia aquest capítol referent a l’avaluació de l’aprenentatge escolar des de la concepció constructivista. En aquest sentit, es presenten algunes directrius susceptibles de guiar i orientar les pràctiques avaluatives, així com l’anàlisi de les funcions que exerceixen els elements d’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes en el procés d’elaboració i concreció del currículum escolar. Es presenta, així, un referent psicopedagògic i curricular emmarcat en un procés de reforma educativa en què la societat està immersa actualment.

Els autors parteixen d'una convicció: la concepció constructivista ofereix una explicació integradora i potent sobre els processos d'ensenyament i aprenentatge.