Juventud gitana

En aquest capítol, basant-se en els preceptes constitucionals del dret a l'educació i de l'obligatorietat de l'educació bàsica, s'articulen conceptes i s'ofereixen dades numèriques que fan referència a l'alumnat gitano. Hi ha moltes publicacions que apunten al seu desavantatge educatiu i és un fet que a causa de múltiples factors hi ha menys permanència d'aquest alumnat en el sistema educatiu. Els factors socioeconòmics són els més citats, en la majoria de les publicacions, com a causants de la falta d'èxit en el seu procés acadèmic, per sobre d'altres variables com la cultural. Això suposa un condicionant per a l'obtenció de titulacions acadèmiques i l'accés al món laboral. Els esforços formatius per pal·liar aquesta situació són destacables. Un exemple el trobem en els programes Promociona i Acceder, la trajectòria dels quals marca una evolució positiva cap a l'èxit educatiu i la inserció laboral de les persones gitanes que hi participen.

Aquest capítol se centra en l'anàlisi de dos processos interrelacionats: exclusió educativa i exclusió social. Se n'aborden els trets i les causes principals en el cas concret de la joventut gitana, i s'aprofundeix en els factors que influeixen en l'assoliment de l'èxit educatiu i, en conseqüència, el bon desenvolupament social. Com a pont facilitador entre els dos objectius es presenta l'educació intercultural. S'entén que, en definitiva, la dissociació cultural a la qual s'enfronten molts joves gitanos és una causa important d'històries de fracàs educatiu que generen o reforcen situacions d'exclusió social.

En aquest capítol s'analitzen amb detall algunes pràctiques que, malgrat que es repeteixen sistemàticament, entorpeixen el desenvolupament i els avenços en el sistema educatiu de joves gitanos (ocurrències). A més, es plantegen bones pràctiques, basades en l'evidència científica, que sí que contribueixen a l'èxit educatiu, com és el cas de les actuacions educatives d'èxit (AEE), les quals s'estan implementant en més de 200 escoles a Espanya i en milers de centres educatius de tot el món, en el marc del projecte educatiu de comunitats d'aprenentatge. S'aporten experiències i testimoniatges de persones gitanes que poden actuar com a referents d'èxit.

Un cop definits aspectes rellevants sobre els processos d'inclusió social i educativa dels joves, aquest capítol analitza l'etapa de transició a la vida adulta (TVA) com un cicle vital que presenta reptes importants per a la joventut. S'hi descriuen els trets propis de la TVA i es proposa l'autodeterminació com un objectiu i una eina especialment útil per al treball amb els joves gitanos. Es posa en relleu la necessitat que siguin ells els que assumeixin el control i siguin, realment, protagonistes del seu procés educatiu.

En aquest capítol es presenten dues iniciatives, a la Comunitat Foral de Navarra, dutes a terme per dues entitats socials que treballen per i per a la inclusió educativa i social dels joves gitanos (Federació d'Associacions Gitanes de Navarra Gaz Kaló i Fundació Secretariat Gitano). Descriuen dues iniciatives en l'àmbit educatiu que poden servir d'inspiració en aquest camí d'acompanyar els joves perquè, amb les competències, les oportunitats i els suports oportuns, assumeixin el protagonisme de la seva vida i millorin el seu benestar. Aquestes iniciatives són, primer, el projecte de promotors escolars de Gaz Kaló i, segon, el programa Promociona de la Fundació Secretariat Gitano.