Las invariantes pedagógicas de CélestineFreinet cincuenta años después

Escriure sobre Célestin Freinet és fer-ho sobre l'escola i l'educació que parteix del nen o la nena, que té en compte totes les seves potencialitats i evolucions naturals i que intenta educar-los per a la vida. Aquest capítol efectua una aproximació teòrica a les idees i tècniques pedagògiques de Célestin Freinet. Hi veurem els seus antecedents i les seves influències, les seves idees i com el seu pensament va partir dels principis de l'Escola Activa fins a crear el seu propi moviment: l'Escola Nova. Així mateix, coneixerem les principals tècniques que conformen la seva pràctica educativa, les tendències i els moviments pedagògics freinetians, sobretot a Espanya i Itàlia, i el futur de la pedagogia Freinet en el segle XXI.

Freinet estructura les seves trenta invariants en tres apartats: la naturalesa del nen (invariants 1, 2 i 3), les reaccions del nen (invariants 4-10) i les tècniques educatives (invariants 11-30). En aquest capítol s'analitza cadascuna de les invariants pedagògiques pertanyents al primer apartat establert per Freinet: la naturalesa del nen o la nena. Cada invariant finalitza amb una adaptació personal dels tests que, a manera de semàfor amb les seves tres llums avaluadores (vermell, ambre o verd), Freinet incloïa al final de cada invariant, amb l'objectiu que cada mestre o mestra fes una autoavaluació de la seva pràctica educativa per millorar-la.

Freinet estructura les seves trenta invariants en tres apartats: la naturalesa del nen (invariants 1, 2 i 3), les reaccions del nen (invariants 4-10) i les tècniques educatives (invariants 11-30). En aquest capítol s'analitza cadascuna de les invariants pedagògiques pertanyents al segon apartat establert per Freinet: les reaccions del nen. Cada invariant finalitza amb una adaptació personal dels tests que, a manera de semàfor amb les seves tres llums avaluadores (vermell, ambre o verd), Freinet incloïa al final de cada invariant, amb l'objectiu que cada mestre o mestra fes una autoavaluació de la seva pràctica educativa per millorar-la.

Freinet estructura les seves trenta invariants en tres apartats: la naturalesa del nen (invariants 1, 2 i 3), les reaccions del nen (invariants 4-10) i les tècniques educatives (invariants 11-30). En aquest capítol s'analitza cadascuna de les invariants pedagògiques pertanyents al tercer apartat establert per Freinet: les tècniques educatives. Cada invariant finalitza amb una adaptació personal dels tests que, a manera de semàfor amb les seves tres llums avaluadores (vermell, ambre o verd), Freinet incloïa al final de cada invariant, amb l'objectiu que cada mestre o mestra fes una autoavaluació de la seva pràctica educativa per millorar-la.

En la seva obra Les invariants pedagògiques Freinet postula trenta principis o regles que, segons ell, han de guiar el treball educatiu, així com una guia per als i les joves mestres i una iniciació a les seves tècniques i als principis o invariants que les sustenten. Aquestes variants s'estructuren en tres apartats: la naturalesa del nen (invariants 1, 2 i 3), les reaccions del nen (invariants 4-10) i les tècniques educatives (invariants 11-30). Aquest capítol presenta la selecció d'un conjunt de textos publicats en diferents diaris, revistes i llocs web en els quals es reflexiona entorn de les invariants pedagògiques de Célestin Freinet.

Van ser molts i moltes els que, durant el segle XX, van lluitar per canviar l'escola, gran part d'ells i elles anònims o poc reconeguts, encara que la seva tasca va contribuir a tenir l'escola actual. En aquest sentit, no és possible parlar de l'educació d'avui dia sense mirar cap a l'escola i els pedagogs i pedagogues que la van fer possible al llarg del segle XX. Sobre aquest tema, els nostres centres escolars del segle XXI són producte de les lluites socials i educatives de la centúria anterior. Però encara queda molt per fer. Aquest capítol ofereix una reflexió sobre Célestin Freinet i la vigència de la seva pedagogia gairebé cent anys després (perquè va ser el 1920 quan Freinet va començar a treballar com a mestre).

Recuperar l'aportació pedagògica de Célestin Freinet i compartir-la amb el lector és el que pretén aquest llibre. Parlar, conversar i pensar sobre Freinet a partir de /Les invariants pedagògiques/ que l'autor considera un dels seus llibres més importants. S'hi analitza la trajectòria de Freinet i es fa una relectura actual de les invariants pedagògiques publicades el 1964, així com la celebració d'un retrobament amb Freinet, des de l'òptica del segle xxi, dels esdeveniments actuals. L'autor ens proposa un recorregut contemporani per una pedagogia que, tot i que generada al segle xx, continua vigent al segle xxi.