Leer por curiosidad

L'ensenyament de la lectura ha estat sempre un objectiu capital en qualsevol sistema educatiu, encara que centrat en les etapes inicials i focalitzat en la lectoescriptura. Les diferents lleis educatives han assignat a la lectura, en general, un lloc secundari, basat en el concepte de «lectura comprensiva»; si bé tant la LOE (2006) com el desenvolupament normatiu de la LOMCE (2013) o la LOMLOE (2020) concedeixen a la lectura un nou protagonisme formatiu, emparat en les aportacions de la Unesco o la OCDE. En aquest nou marc, la nostra proposta, la lectura de llibres infantils de no ficció en alternança amb relats digitals, concep l'acte de llegir com una activitat d'aprenentatge en contextos cooperatius d'accés a la informació i al coneixement, així com al gaudi del llibre com a objecte estètic.

En aquest apartat s'ofereix un marc de referència per a la comprensió dels canvis emergents en l'ecosistema de la lectura a conseqüència de la cultura digital. A partir de l'anàlisi de diferents recerques, s'identifiquen els desafiaments en la formació de lectors del segle xxi d'acord amb les característiques inherents de la lectura analògica i digital. Per consegüent, es proposa la competència informacional en el desenvolupament de pràctiques híbrides i integradores de lectura a fi de contribuir en la construcció d'un lector crític i reflexiu.

En el marc de l'actual renovació del llibre de no ficció, s'assisteix a un canvi de paradigma caracteritzat per la convergència de lectura, art i coneixement. En aquest context, els llibres il·lustrats de no ficció es mostren com una mena de llibres que afavoreixen el desenvolupament de ciutadans crítics i la formació d'un lector curiós que navega amb interès i incertesa pels diferents contextos multimodals. En aquest sentit, la hibridació d'aquests llibres està modificant les pràctiques de formació lectora i la renovació dels catàlegs editorials. Totes aquestes tendències actuals proposen un tipus de lector model que s'interessa per descobrir i observar el món que l'envolta des de la lectura artística de coneixements.

Aquest capítol se centra en el concepte del llibre il·lustrat de no ficció adreçat a la infància. A partir de l'esment de nombrosos exemples, es reflexiona sobre com es llegeix un llibre de no ficció, quines característiques identifiquen el seu discurs i, en definitiva, quines qüestions hauria de contemplar l'adult mediador quan s'aproximi a aquests llibres.

La reflexió docent requereix una anàlisi dels materials que es dinamitzaran a l'aula. Des d'aquesta premissa, el present capítol pretén oferir una proposta per a l'exploració dels llibres il·lustrats de no ficció des de quatre dimensions d'estudi: a) la fitxa tècnica del llibre; b) el llibre com a objecte; c) el contingut del llibre; i d) la connexió curricular entre l'obra i l'escola. Aquesta graella de continguts pot servir per compartir i trobar lectures d'aquests llibres en la plataforma https://librosilustradosnoficcion.com/

«Afortunada» és una col·lecció sorgida el 2018 de llibres il·lustrats de ficció o no ficció, contemporanis i de diferents cultures i llocs. El llibre Hoy s'emmarca a la perfecció dins de les coordenades del projecte editorial i la col·lecció en la qual està inclòs. El lector infantil pot trobar múltiples opcions sempre constructives per organitzar un dia qualsevol de la seva vida quotidiana d'una forma amena.
Polvo de estrellas és un inici al coneixement astronòmic, una aproximació a la vida d'un científic rellevant com Carl Sagan i una invitació a ampliar la informació, encara que ho fa de manera implícita, sense referències concretes per al lector infantil. La pròpia elecció del protagonista de la biografia té un caràcter modèlic: és un personatge digne d'imitar, curiós, observador, desitjós de trobar respostes, incansable explorador d'informació, etc. En aquest sentit s'estimula el lector a documentar-se sobre el tema de l'univers, a conèixer millor el mateix Carl Sagan i la seva obra, a més de posar com a model de conducta l'actitud científica, l'afany d'aprendre i indagar sobre la carrera espacial, el món i l'univers en el qual es desenvolupa la vida humana.

Esto es Londres aporta un viatge pictòric per la ciutat a través de la mirada subjectiva del seu autor i la construcció d'un discurs verbal dialògic que capta, a cada pàgina, l'atenció i la curiositat del lector per la societat londinenca.
Mi vida de abeja convida a una lectura estètica i de coneixement a través de recursos ficcionales gràfics i lingüístics que confereixen al llibre ritme, expressivitat i la interacció amb el lector a fi de suggerir un acostament afectuós cap a aquest insecte i les funcions que desenvolupa en l'ecosistema.

En aquest capítol, es proposa la lectura de dues obres de literatura infantil reconegudes, dirigides a les primeres edats. Encara que es tracti d'obres distanciades en el temps i en la seva estètica, ambdues comparteixen cert rerefons argumental i discursiu amb un marcat caràcter seqüencial i acumulatiu. Així, el recompte dels personatges entrant un a un a la casa i la necessària observació i comparació d'elements distintius, com els colors, les formes o el canvi d'ubicació en cada pas de pàgina provoquen una experiència de lectura sensorial i didàctica en la qual el llibre es transforma en un objecte lúdic amb múltiples possibilitats en cada lectura.

En aquest capítol es ressenyen dos projectes editorials: Geoplaneta (A la velocidad de la luz) i Juventud (El gran libro de los bichos). Són textos expositius i didàctics sobre l'univers, la física i la naturalesa que guarden relació amb continguts curriculars de ciències. Aquests llibres de no ficció, de gran format, contenen una estructura idònia i són molt visuals, l'alternança de llenguatges dels quals construeix el sentit de la informació. El tipus de lector curiós al qual al·ludeixen les veus expertes es visualitza en les preguntes directes i les activitats interactives, que inciten a la tasca científica i a la reflexió. Es proposa una lectura fragmentada i en companyia, juntament amb el mediador adult.

En aquesta ressenya s'aborda una anàlisi de dos llibres de no ficció destinats a les etapes d'educació primària i secundària: Lost in translation, d'Ella Frances Sanders, i Todos de fiesta con el número pi, d'Anna Cerasoli. Es tenen en compte les seves característiques formals (relació entre paraula i imatge, tipus d'il·lustració, elements d'accessibilitat, format, estructura), lector implícit, contingut, fiabilitat i fonts d'informació, transposició didàctica i estratègies i tipus de lectura que permeten desenvolupar en els joves lectors.

L'editorial A buen paso, que edita El libro de los saludos (2020), està dedicada a «caminants curiosos», la qual cosa defineix l'esperit d'aquesta: llibres enfocats a obrir mons i a satisfer curiositats per conèixer el camí pas a pas. Es dedica a publicar obres per a nens, acceptant la part de responsabilitat social que comporta i el repte que representa per als autors i il·lustradors, pensant que, potser, la lectura d'aquests llibres contribueix a crear lectors lliurepensadors, persones curioses i intrèpides. El títol de l'obra, senzill i directe, recull perfectament el tema central d'aquesta: les diferents salutacions que existeixen en la nostra societat i en la història al·ludint a anècdotes que els precedeixen. Ofereix al lector un viatge fascinant a través de les salutacions en diferents llocs i cultures del món al llarg dels anys. El lector pot triar diferents camins de lectura, ja que el llibre no respon a un únic fil conductor, sinó que admet rutes alternatives, fent que l'obra es manegi segons la curiositat i el gust del lector. El libro de los saludos és molt atractiu visualment, amb il·lustracions divertides i plenes de color que acompanyen en tot moment el text. Hi trobem abundants curiositats, anècdotes i dades sobre un tema d'elevat interès per als nens, assequible per realitzar una lectura autònoma gràcies sobretot a la funció facilitadora de les il·lustracions, però també indicat per a una lectura grupal escolar amb ajuda d'un mediador coneixedor dels temes tan diversos que aborda. La veu narrativa tan pròxima ajuda a crear una conversa que aconsegueix atreure l'interès del lector i mantenir-lo.

Aquest capítol aprofundeix en dos llibres de ficció molt peculiars. D'una banda, Estamos aquí és un sintètic i profund compendi de tot el que un infant ha de saber del món al qual arriba, que aborda qüestions pròpies de l'àmbit de les ciències socials i naturals amb un particular to filosòfic. Per l'altre, Zoóptica, una obra que estimula la curiositat sobre la visió en el món animal, posa a la disposició del lectorat tot tipus de reproduccions visuals, esquemes i solapes que el motivaran a continuar aprenent.

El llibre Perros y gatos, de Steve Jenkins, es dirigeix a un lector curiós, que es fa preguntes. L'editorial Juventud, que ha traduït el llibre original anglès, el recomana a partir dels 7 anys, i realment el text està escrit en un estil clar i assequible per a infants de primària, encara que la informació és d'interès per a lectors de totes les edats. El tema sembla dirigir a una lectura en l'àmbit familiar, però les variades informacions sobre qüestions geogràfiques, històriques, biològiques i de comportament animal el fan interessant també per a àmbits escolars. Es tracta d'un llibre molt atractiu visualment, amb abundants curiositats i dades sobre un tema d'elevat interès en la infància, assequible per realitzar una lectura autònoma, gràcies sobretot a la funció facilitadora de les il·lustracions, però també indicat per a una lectura grupal escolar amb ajuda d'un mediador coneixedor dels temes tan diversos que aborda.
El llibre Un mundo sorprendente, de James Brown i Richard Platt, s'organitza com una col·lecció de 30 temes científics miscel·lanis, distribuïts en 30 dobles pàgines. Es dirigeix a un lector escolar amb interessos intel·lectuals i gran capacitat de comprensió lectora. L'editorial Maeva el recomana «per a totes les edats», i explícitament a partir dels 10 anys, però la seva lectura exigeix bastants coneixements previs, més propis de l'educació secundària. L'estructura de cada doble pàgina es reitera al llarg del llibre: a l'esquerra se situa la informació essencial, amb un text expositiu principal i altres textos secundaris més anecdòtics, i a la dreta, un infograma que ocupa tota la pàgina, amb uns vistosos esquemes que poden motivar el lector infantil. A vegades les imatges aclareixen els conceptes clau, però no sempre aquests estan prou explicats. En definitiva, es tracta d'un llibre atractiu visualment, amb abundants curiositats sobre temes molt variats, però difícil per realitzar una lectura autònoma, sense l'ajuda d'un mediador.

En el present capítol es duu a terme una anàlisi de dues obres pertanyents a un dels subgèneres que, dins de la no ficció, ha conegut més auge els últims anys: les biografies de dones destinades al públic infantil i juvenil. Per a això, s'ha triat, en primer lloc, Gloria Fuertes, volum de la col·lecció «Pequeña & GRANDE», de gran èxit editorial i traduïda a diversos idiomes. I, en segon lloc, Nana de tela, biografia de l'artista francesa Louise Bourgeois en la qual es narren aquells episodis de la seva vida que són clau per interpretar la seva obra.

Costras, un llibre de no ficció de l'editorial Media Vaca per a lectors a partir de 6 anys. Pertany a la col·lecció «El mapa de mi cuerpo» i convida a conèixer millor el funcionament del cos humà.
El tema desenvolupat en aquest llibre permet al lector un aprenentatge significatiu a través d'informació fiable, íntimament relacionada amb els continguts curriculars de l'etapa d'educació primària. A través de l'humor i del joc, lectors i mediadors troben un espai que impulsa la cerca d'informació científica.

Aquest capítol presenta els resultats d'una recerca qualitativa amb l'objectiu d'aprofundir en els significats que s'atribueixen al llibre de no ficció en la formació del lector infantil. A partir de les creences i experiències de docents, bibliotecaris i alumnat, s'extreuen algunes claus que permeten aproximar-nos a les característiques que, des de la seva perspectiva, defineixen un llibre de no ficció, com es planteja la lectura d'aquestes obres a les aules, què motiva a la seva lectura, quins criteris de selecció consideren rellevants els mediadors o quines són les obres més recomanades, entre altres qüestions.

Finalment, en aquest capítol es presenta una guia orientativa per al disseny de projectes organitzada en quatre fases: preparació del projecte, accés a la informació, tractament de la informació i comunicació de la informació. Es tracta d'una proposta interdisciplinària, avalada per una àmplia experiència docent, que integra els llibres de no ficció com a recursos significatius que aporten continguts d'especial interès a l'aula. D'aquesta manera, les obres no ficcionals es constitueixen com a eixos entorn dels quals s'aprèn a parlar, a llegir i a escriure en favor del desenvolupament de la competència informacional des de la contínua interacció entre docent i alumnat.