Introducción. El significado de la actividad matemática escolar
L'activitat matemàtica pot adquirir aparences molt diverses en el dia a dia de les escoles. Tot i que tots i totes ens regim pel mateix currículum oficial, quan observem aules concretes podem comprovar com, a vegades, els mateixos temes del currículum creen realitats diferents quan es treballen a les classes. Es tracta només d'un canvi d'aparences? O es tracta, per contra, d'un canvi més profund que fa que el currículum d'algunes aules sigui radicalment diferent al d'unes altres? Aquest capítol ens introdueix en el significat de l'activitat matemàtica escolar i ens convida a comparar dues realitats escolars diferents que es presenten a tall d'exemple per, finalment, reflexionar sobre els patrons que han de tenir les experiències matemàtiques perquè siguin adequades.
Historia del grupo: nuestro viaje
La història comença amb un grup de mestres de Menorca que treballen en el primer cicle de primària. Preocupats per la seva tasca educativa, es van reunir fa uns anys en un seminari que van batejar amb el nom de «Repensar les matemàtiques». En aquest capítol es diferencien dues categories diferents: l'evolució del seu treball, com a docents, a l'aula, i el procés seguit, com a aprenents, en el marc del seminari.
Calcular es una acción social
Què han d'aprendre els nostres alumnes i les nostres alumnes per ser capaços de calcular fluidament i fer estimacions raonables? És suficient amb interioritzar algorismes i taules, o aquesta capacitat de calcular amb sentit de la situació i amb eficàcia suposa desenvolupar i fonamentar processos personals molt més amplis que les pures habilitats? A partir d'aquests i altres interrogants, aquest capítol se centra en el càlcul, presentant-lo com una activitat humana i social. Sobre aquest tema, els mestres i les mestres han d'intervenir a classe pensant en els processos mentals de l'alumnat i en els entorns socials que es creen quan es calcula a les aules.
Hablamos del mundo usando números
Els nombres serveixen per calcular, és cert. Però d'on haurem tret en l'ensenyament la creença que només serveixen per calcular? Aquest capítol aborda la importància que té per a les persones construir coneixements a partir dels objectes i les situacions reals; la importància que tenen els textos, que ens permeten reflectir els nostres arguments i les realitats en les quals ens basem; i de la importància del joc de veus i ressons de l'aula. En definitiva, el capítol se centra en la regulació i l'equilibri d'aquests tres àmbits.
Usamos los números para convivir investigando sobre el mundo
Els projectes ens permeten crear uns marcs per a l'aprenentatge que es basin en la interacció dialògica entre les persones, el sentit que té per a elles les seves experiències, les relacions reals de les coses i de la gent, i la riquesa que representa per a tots i totes la nostra herència cultural. Aquest capítol recull una sèrie d'exemples senzills en els quals es poden observar les potencialitats de significat que afegeixen les matemàtiques als processos de descobriment i avaluació del progrés que són propis de la recerca a l'aula.
La organización conceptual de la enseñanza |
Aquest capítol presenta l'organització conceptual de l'ensenyament de les matemàtiques que ha anat construint un grup de mestres de Menorca que treballen en el primer cicle de primària. La forma en què expliquen aquesta organització conceptual de l'ensenyament és una tematització de la mena d'interacció que busquen amb el seu alumnat i amb els continguts. Des dels més generals als més concrets, tots els temes que es presenten són raons que han usat per construir el seu ensenyament, prenent decisions en el dia a dia perquè es poguessin crear a les aules connexions subtils entre les persones i les matemàtiques.
La evaluación de la vida matemática
Entendre la «vida matemàtica» implica que els mestres i les mestres siguin capaços de mirar les seves aules i obtenir-ne informació important destinada a comprendre la seva identitat social quan es duen a terme «accions matemàtiques». Sobre aquest tema, en aquest capítol considerem què suposa l'avaluació quan intentem entendre la vida (matemàtica) a les aules; quan la mirem sent conscients que estem fent d'observadors (i que, per tant, es tracta d'un procés creatiu d'escolta); quan pensem en tots aquells col·lectius que estan directament implicats en les experiències que s'hi viuen: pares i mares, alumnes i mestres.
En realitzar accions matemàtiques no només fem, sinó que també som. Ens sentim o no capaços, ens vivim o no a nosaltres mateixos, ens sentim forts o dèbils davant del món, davant dels problemes, davant de la matemàtica. En fer servir els nombres podem comprendre o no el món real i confiem o no en nosaltres mateixos, en la coherència dels nostres arguments i en les nostres possibilitats de pensar, imaginar, inventar… sense por.
Per això hem de repensar l’aprenentatge de les matemàtiques, no només preocupats pel potencial matemàtic que adquireixen els nens i les nenes quan comprenen els nombres i el significat de les operacions que fan amb aquests, sinó també pel potencial global que adquireixen com a persones; persones capaces de pensar per elles mateixes en entorns complexos, sentint-se capaces de prendre decisions pròpies; persones capaces de fer servir fonts d’informació i d’elaborar i controlar estratègies d’acord amb els seus propòsits.
En realitzar accions matemàtiques no només fem, sinó que també som. Ens sentim o no capaços, ens vivim o no a nosaltres mateixos, ens sentim forts o dèbils davant del món, davant dels problemes, davant de la matemàtica. En fer servir els nombres podem comprendre o no el món real i confiem o no en nosaltres mateixos, en la coherència dels nostres arguments i en les nostres possibilitats de pensar, imaginar, inventar… sense por.
Per això hem de repensar l’aprenentatge de les matemàtiques, no només preocupats pel potencial matemàtic que adquireixen els nens i les nenes quan comprenen els nombres i el significat de les operacions que fan amb aquests, sinó també pel potencial global que adquireixen com a persones; persones capaces de pensar per elles mateixes en entorns complexos, sentint-se capaces de prendre decisions pròpies; persones capaces de fer servir fonts d’informació i d’elaborar i controlar estratègies d’acord amb els seus propòsits.
En realitzar accions matemàtiques no només fem, sinó que també som. Ens sentim o no capaços, ens vivim o no a nosaltres mateixos, ens sentim forts o dèbils davant del món, davant dels problemes, davant de la matemàtica. En fer servir els nombres podem comprendre o no el món real i confiem o no en nosaltres mateixos, en la coherència dels nostres arguments i en les nostres possibilitats de pensar, imaginar, inventar… sense por.
Per això hem de repensar l’aprenentatge de les matemàtiques, no només preocupats pel potencial matemàtic que adquireixen els nens i les nenes quan comprenen els nombres i el significat de les operacions que fan amb aquests, sinó també pel potencial global que adquireixen com a persones; persones capaces de pensar per elles mateixes en entorns complexos, sentint-se capaces de prendre decisions pròpies; persones capaces de fer servir fonts d’informació i d’elaborar i controlar estratègies d’acord amb els seus propòsits.
