Aprenentatge oral de la llengua estrangera

L’enfocament alternatiu de l’ensenyament de les llengües que es presenta en aquest article ha estat provat amb eficàcia a la nostra escola. S’il·lustraran un conjunt de recursos i d’activitats com ara l’assemblea, les pissarres blanques o el pocket chart, totes les quals tenen relació amb aquest enfocament. Són propostes vàlides en tota l’etapa de primària i ens demostren una millora de competències en anglès en acabar-la.

En el present article, mostrem el treball per projectes dut a terme a la classe d’anglès iniciat amb els tres grups de quart de l’escola Ruíz Amado, de Castelló d’Empúries, i que va continuar fins a sisè amb els mateixos alumnes. Els projectes es van realitzar en tres sessions setmanals, una de les quals era en grup partit. Es van desenvolupar diversos projectes col·laboratius que integraven les eines digitals, continguts de l’àrea de coneixement del medi i la llengua anglesa.

En aquest article, hi presentem una experiència innovadora i inclusiva en un institut. El desplegament curricular es basa en cinc àmbits competencials que engloben dues matèries o més cadascun. Un dels àmbits és el cientificolingüístic, que configura la part central de l’article. El projecte l’anomenem Scienglish. La llengua estrangera constitueix el vehicle de comunicació del contingut científic, i l’aprenentatge que se’n deriva és motor d’integració i d’autonomia.

La formació TIC ha d’estar basada en la invisibilitat de la tecnologia, en el disseny i en la posada en pràctica d’experiències d’aprenentatge a través de metodologies actives, com també en la utilització de les xarxes socials com a punt de trobada i mitjà de difusió de bones pràctiques. Cal l’assessorament de les entitats de formació del professorat, de la inspecció i de la universitat. Totes les accions han d’estar basades en recursos de qualitat i reconeixement real per part de l’Administració.

A la comunitat d’aprenentatge CEIP La Pradera, de Valsaín (Segòvia), els nens i les nenes aprenen llengua, matemàtiques i valors amb els grups interactius, una actuació educativa de les anomenades mesures d’èxit del projecte de transformació social i escolar "Comunitats d’aprenentatge".

Defensar el delta de l’Ebre, el nostre territori, és conèixer-lo, descobrir-lo i estimar-lo. Aquests són els objectius principals que, des del distintiu d’Escola Verda, porta l’escola pública Horta Vella, del poble de Sant Carles de la Ràpita (Tarragona) a potenciar el contacte directe i vivencial amb els elements naturals que formen el nostre delta, les seves tradicions i la seva gent.

He rellegit un article que havia publicat a Guix l’any 2003 i que podria subscriure completament avui. Aleshores, era la LOCE la que aixecava polseguera i constatàvem com l’educació per a la ciutadania feia un gir conservador. S’imposava l’assignatura de religió o bé l’alternativa de societat, cultura i religió amb caràcter obligatori. Ara és la LOMCE la que retorna les velles formes i tradicions com a exigència ideològica d’un govern de l’Estat.

Ens interessa reflexionar sobre què fem a l’escola, perquè qualsevol decisió que prenguem tingui en consideració les interaccions individuals i socials que tenen lloc a l’aula, i com aquestes relacions entre persones interactuen amb el coneixement, de manera que esdevinguin necessàries per generar un coneixement compartit que reverteixi en la millora de l’aprenentatge de tots i cadascun dels nens i les nenes.

L’escola pública L’Arenal de Llevant, de Barcelona, malgrat la ubicació en un entorn absolutament urbà i amb un immens pati de ciment com a espai exterior, va optar per prendre les ciències i les TAC com a eix vertebrador de l’aprenentatge. El seu professorat està ben convençut que cal posar els nens i les nenes en relació amb els elements naturals de la realitat que configuren l’entorn proper, alhora que han d’establir contacte amb la resta del món a través de les noves tecnologies.

Tothom hem pogut veure com les pràctiques d’hostaleria han anat guanyant presència en diferents àmbits de les nostres vides: als mitjans de comunicació, en negocis que proliferen a les poblacions, etc. La rebosteria és, en efecte, un món creatiu infinit i molt motivador per als infants.

En aquest article, presentarem una experiència que mostra les possibilitats que té l’ús, per part dels docents, de la reproducció d’una activitat en temps real i mitjançant el vídeo com a eina tecnològica per desenvolupar les competències clau i les habilitats pròpies del segle xxi.

L’humor a la literatura, en totes les accepcions que presenta -fantàstica, autocrítica, rosa, etc.-, afavoreix que els infants llegeixin les paraules i que després riguin en descobrir què s’hi amaga al darrere. Les narracions humorístiques ajuden a treure importància a les coses serioses i ens acosten a les preocupacions diàries d’una manera més amable.

Amb l’alumnat que presenta una conducta problemàtica, hi ha moments en què el mestre o la mestra pateix dificultats per distanciar-se prou de la situació, a fi de poder fer una anàlisi detallada del que succeeix i de com succeeix. És el moment de demanar ajuda a uns altres professionals. Però, com i a qui pot demanar ajut un docent?

El cinema conté un aspecte enriquidor com a recurs pedagògic. «Ens ho passem de cine» és una seqüència didàctica que persegueix una finalitat principal: que l’alumnat aprengui a desenvolupar tot el potencial creatiu, comunicatiu, crític i lingüístic a través del cinema, atesa la diversitat metodològica que ens ofereix aquest art com a recurs.

La bona expressió oral es considera necessària per exercir algunes professions, com ara l’advocacia o el periodisme radiofònic, i també per desenvolupar algunes activitats relacionades amb responsabilitats polítiques o amb càrrecs directius en grans empreses. La professió docent hauria de considerar-se de manera similar, perquè, sens dubte, els consells que són útils per a qualsevol persona que ha de pronunciar discursos adreçats a un grup ho són també per a qualsevol ensenyant.

Un celler castellà en un poblet a prop de Valladolid, Villanueva de Duero. Cinc persones amb cinc històries diferents (d’escola, d’agricultura, d’empresa de neteja, de fàbrica de cotxes o de control de les aigües del Duero). Els uneix el gust per la música i les ganes de tocar i de sentir la potència que els atorga el fet d’estar en grup.

Partint de l’examen de dues converses amb infants que tenen com a objectiu l’aprenentatge d’una L2, es pot identificar un conjunt d’estratègies que caracteritzen la competència interactiva escolar (CIC). Les estratègies es poden agrupar en tres categories: utilització de la L2 de manera congruent amb les finalitats pedagògiques que es pretenen aconseguir; creació d’espais per a la participació i el modelatge, i remodelatge de les contribucions de l’alumnat.