Cinema i Literatura

L'article reflexiona sobre els diferents enfocaments de l'estudi de les relacions entre cinema i literatura, i l'interès que poden tenir en l'educació literària a secundària. S'hi mostra, amb exemples nombrosos, que l'anàlisi comparativa ha d'anar més enllà de les adaptaciones literàries i abordar, entre d'altres, l'estudi de les tècniques narratives que el cinema ha assimilat i transformat. Tot això en el benentès que, a la classe de literatura, l'objectiu de l'anàlisi comparativa és facilitar la comprensió dels textos literaris.

L'anàlisi del fet cinematogràfic des d'una perspectiva pragmàtica i textual permet establir un nexe d'unió entre aquesta forma discursiva contemporània i la comunicació lingüística i literària. A l'article es proposa la integració de l'estudi del cinema a la classe de llengua i literatura tot partint de tres eixos concrets: els processos d'enunciació, que posen en relació uns autors amb un públic destinatari; l'aspecte estructural, amb la creació de sentit (macroestructura) i la construcció de textos narratius (superestructura); i la qüestió del referent, el discurs de ficció com una forma de representar la realitat. Amb aquests tres punts d'anàlisi, hom podrà comparar allò que hi ha de comú entre el cinema i la literatura, i estudiar els recursos específics de la comunicació cinematogràfica

½Quina escola construïm? El món escolar a través del cinema i la literatura+ proposa reflexionar sobre l'imaginari de l'escola en un moment en el qual aquesta institució és centre de debat permanent i transmissora d'uns valors que han de ser compartits per tota la societat. La reflexió s'articula al voltant dels referents literaris i fílmics representats en La lengua de las mariposas i El club dels poetes morts.

L'article pretén dotar el professorat de recursos i d'estratègies metodològiques pràctiques per portar a terme activitats que permetin millorar els nivells de comprensió i d'interpretació comparada de lectures literàries i de pel·lícules. També vol mostrar les possibilitats didàctiques de les TIC i facilitar repertoris de projectes i recursos en xarxa, tant per a les activitats entorn de la lectura literaria com cinematogràfica.

Davant la importància dels llenguatges mediàtics, sobretot dels audiovisuals i dels multimèdia, esdevé necessari que es dissenyin pautes d'ensenyament i d'aprenentatge amb la finalitat de ser competents en la codificació d'aquests tipus de discursos. En el present article, proposem un model d'anàlisi de caràcter eclèctic, amb una metodologia marcadament oberta i amb un enfocament textual, que resulte eficaç per a la pràctica crítica en l'espai didàctic de primària i secundària. Tanmateix, considerem pertinent introduir, en els paradigmes textuals, aportacions de teories comunicatives que contemplen el que s'ha denominat complexitat comunicativa mediàtica.

El cineasta català Ventura Pons va adaptar a El perquè de tot plegat quinze contes de Quim Monzó, tretze del recull que té aquest mateix títol i dos de L'illa de Maians. Aquest fet possibilita que, dins les matèries dels departaments de llengua i literatura catalana, sobretot a batxillerat, es treballi Quim Monzó també a partir del cinema. Es pot proposar a l'alumnat que faci exercicis que li permetin aprofundir l'anàlisi de l'obra literària a través de la comparació amb la pel·lícula, alhora que se'l posa en contacte amb els recursos propis del llenguatge cinematogràfic.

A continuació, proposem una llista de lectures que pensem que poden ajudar a aprofundir el món de les relacions que hi ha entre el cinema i la literatura. Som conscients de l'amplitud del tema i hem optat per oferir una petita selecció, no sols dels llibres específics que parlen sobre el tema central del monogràfic, sinó també d'altres textos que, tot i fer-ho tangencialment, poden ampliar la nostra visió del tema. En aquest sentit, proposem lectures que parlen sobre temes que, en un principi, sembla que estiguin centrats en el cinema, però una lectura atenta sabrà fer-ne una abstració per veure les relacions tan clares que s'estableixen amb la literatura, com ara les propostes de Jordi Balló o les reflexions de Jose María Bernardo sobre els sistemes comunicatius.

El diàleg és, avui, un element compartit pel teatre, el cinema i la televisió. El creixement experimentat per la ficció televisiva arreu de l'Estat espanyol ha fet necessari recórrer, en els darrers anys, per tal de satisfer la demanda de creadors, a una nova generació de guionistes, provinents majoritàriament del teatre. L'ús que es fa del diàleg a cada mitjà presenta molts punts de contacte, però també diferències, a la consideració d'algunes de les quals es dedica el present article. Així, després d'una introducció en la qual es passa revista a l'estat de la qüestió, s'hi analitza la funció que acompleix el diàleg en la construcció de la història, la manera com es fa servir per tal de subministrar informació en cadascun d'aquests tres camps, i molt especialment, com s'utilitza el diàleg en la ficció televisiva i en la seua unitat narrativa: la seqüència.

L'article defensa la introducció de la poesia, a la classe de llengües estrangeres, com un recurs eficaç per ampliar les competències orals i el vocabulari. S'hi descriuen les característiques d'un taller de poesia basat en l'audició i la lectura de poemes organitzats per temes (l'amor, l'opressió, la solitud...) i seleccionats d'acord amb els interessos i les capacitats de l'alumnat de secundària. L'enfocament proposat pot contribuir a canviar l'actitud dels joves cap a la poesia i ajudar a desenvolupar la competència lingüística, la capacitat crítica i el potencial creatiu.