Coeducar: posar la vida al centre de l'educació

En aquest article s’hi planteja l’evolució de l’educació de les dones partint d’etapes passades, durant les quals érem educades en escoles de nenes i la reivindicació va ser la coeducació entesa com a escola mixta. En una societat canviant com la nostra, quin és l’objectiu de la coeducació? L’article advoca per l’eliminació paulatina dels gèneres precedida per la revalorització de pautes i d’activitats característiques del món femení, per desembocar finalment en una cultura andrògina que pugui ser generalitzada i en la qual cada persona triï lliurement la seva manera de ser i d’actuar.

L’article analitza l’existència del coneixement androcèntric i les repercussions que té en el procés educatiu. A continuació, planteja la necessitat de construir un nou saber mitjançant la incorporació al currículum escolar dels coneixements de les dones i dels que estan associats a la cura de les persones i d’un mateix.

Aquest article se centra en la violència sexual que té lloc a l’adolescència. Primer s’hi mostra una breu anàlisi conceptual sobre els àmbits i les formes que adquireix aquesta violència, més endavant s’hi aborden les dades que hi donen cos i, per acabar, s’hi remarca l’educació afectivosexual desigual entre nois i noies, unida a la construcció de la masculinitat hegemònica, causes principals que sostenen i que produeixen aquesta violència masclista.

Més de trenta anys de coeducació a l’escola i encara trobem moltes resistències dintre del sistema educatiu que fonamentalment estan sostingudes per homes. Presentem un relat de com apareixen i se superen aquestes resistències per part dels professors homes en els processos de construcció de la igualtat. Repassem les estratègies que utilitzen els homes del cos docent per dinamitar o frenar els processos coeducatius i com podem enfrontar-nos-hi i superar-les.

El present article tracta sobre les interaccions que tenen lloc entre l’alumnat d’un col·legi públic d’educació infantil i d’educació primària1 i el d’un centre de formació ocupacional2 de la localitat de Monòver (Alacant), en el marc de l’ètica de la cura. El cas d’estudi que es presenta aquí estableix una proposta de treball entre els diversos nois i noies que afavoreix la pedagogia d’ajuda entre iguals de nivells i d’etapes educatives diferents. Des del curs 2008-2009 fins a l’actualitat, s’està desenvolupant un projecte d’aprenentatge servei en el qual estudiants de diferents generacions i amb capacitats diverses comparteixen objectius educatius comuns.

La nostra experiència ens referma a considerar que la coeducació -com a proposta pedagògica en què la formació i l’educació s’imparteixen en condicions d’igualtat per a tots dos sexes i en què no es posa límits als aprenentatges que ha d’adquirir cada criatura- és un camí que hem emprès sense possibilitat de recular, que cal afrontar cada curs, cada dia, en tots els espais i temps escolars, amb l’objectiu que la societat assoleixi nivells d’igualtat cada vegada més alts.

Atès que la diversitat cultural i d’orígens ètnics i de nenes i nens provinents de diferents països és una realitat a les aules, l’article descriu una proposta de treball a l’aula de primària per visibilitzar les aportacions de dones de diferents cultures, amb l’objectiu d’oferir models d’identificació i de referència als nens i a les nenes que són a les aules.

El blog Karícies és una proposta formativa que pretén revertir una educació sexual que desapodera les xiques i naturalitza la violència sexual. Els eixos de la proposta són els següents: transformar el guió de la por en el guió de l’apoderament, donar eines perquè els vincles afectivosexuals siguen igualitaris, revertir l’ablació mental que pateixen les dones, evidenciar els costos de la masculinitat tradicional i celebrar la diversitat.

Germanes de Shakespeare és una proposta didàctica per a l’ensenyament de la literatura que consisteix a portar les escriptores i les seves obres a l’aula, en un exercici de llibertat de la mateixa professora i de gran força transformadora. Així, al mateix temps que es visibilitzen les escriptores, moltes de les quals estan ignorades en els programes oficials, descobrim els espais que han sabut trobar i es crea a l’aula una nova manera d’entendre la relació educativa.

La XAJI (Xarxa Activa de Joves per la Igualtat) és una eina molt eficaç perquè l’alumnat treballi en la prevenció de les violències masclistes als instituts. L’existència d’un projecte de coeducació de centre, que formi part de la XAJI, potencia els resultats de prevenció. Aquesta integració millora la detecció i l’actuació en la resolució dels casos de violències de gènere.