Competències i didàctica de la llengua.

En aquest escrit es fan unes reflexions generals sobre els enfocaments educatius basats en competències. En primer lloc se'n destaca la relació amb supòsits econòmics, i en segon lloc s'esmenten els tres tipus de discurs a què han donat lloc. Tot seguit s'identifiquen i comenten les tres característiques d'un mestre competent. S'entén per mestre o mestra qualsevol professional de l'ensenyament, en particular els de l'educació obligatòria.

A partir de l'anàlisi de la noció de competència des de la psicologia sociocultural, l'article planteja un seguit d'interrogants sobre la repercussió que l'aplicació d'aquest concepte té a l'ensenyament en general i, específicament, a l'àrea de llengua. Centrant-se en aquest àmbit, s'hi parla de la noció de competència plurilingüe; s'hi estableix una comparació entre la noció de competència en general i la noció de competència plurilingüe promoguda pel Marc europeu comú de referència per a les llengües, i s'hi plantegen els interrogants que se'n deriven. L'article presenta alguns camins de sortida per a les preguntes plantejades: la noció de competència d'ensenyament com a gestió compartida de les competències individuals i la noció de secundarització com a pràctica discursiva guiada per a la construcció de sabers i competències discursives a les àrees lingüístiques i no lingüístiques.

En aquest article, s'hi fa una aproximació al concepte de competència metalingüística, entesa com la capacitat dels parlants de reflexionar sobre la llengua de manera explícita i d'entendre les relacions entre el significat, la forma i el context en què s'utilitza. S'hi analitza com aborda el nou currículum de secundària l'ensenyament de la gramàtica des d'un enfocament competencial i quines contradiccions presenta, sobretot pel que fa a conciliar el desenvolupament de les habilitats lingüístiques i l'adquisició d'uns coneixements sobre la llengua. Per últim, s'hi planteja la necessitat d'elaborar una gramàtica pedagògica que possibiliti la selecció i l'adequació dels continguts gramaticals, i s'hi fa una aposta per les seqüències didàctiques per aprendre gramàtica (SDG) com a model metodològic basat en l'activitat metalingüística dels estudiants.

L'aportació principal del nou currículum a la renovació de l'educació literària és l'articulació de la competència al voltant de la lectura de les obres i de la progressió en les capacitats interpretatives. La proposta d'aquest eix de programació se sustenta en metodologies que afavoreixen la consolidació dels hàbits lectors com ara la participació dels aprenents i la projecció social dels aprenentatges. Tanmateix, el desenvolupament que fan els documents oficials d'aquestes línies és desigual. A fi de guiar en la concreció de les innovacions en què se sustenta la proposta curricular, l'article dóna pautes per desenvolupar la centralitat de la interpretació, el protagonisme dels estudiants i la funcionalitat dels aprenentatges literaris.

La incorporació de la competència comunicativa audiovisual a l'educació obligatòria a Catalunya representa una novetat respecte als currículums anteriors. No es tracta d'un enfocament exclusiu de l'àmbit de les llengües, sinó que s'entrellaça de manera transversal amb les altres competències de cada curs, per tal de respondre al concepte de comunicació global, més ajustada a les formes d'expressió d'una societat que es comunica amb tots els elements que té al seu abast: la paraula (oral i escrita), la imatge i el so.

Aquest article proposa un itinerari per a l'aprenentatge dels sons del català en un entorn multilingüe. A partir d'arguments que provenen dels estudis tipològics de les llengües, de la patologia i de l'adquisició del llenguatge, es trien i s'ordenen els sons del català segons les seves propietats de percepció i producció. L'itinerari es presenta primer per a vocals i després per a consonants, i conté contextos òptims d'estudi i comparacions amb els sistemes fonològics de les principals llengües d'origen presents a Catalunya.

S'explica una experiència amb estudiants d'un màster de literatura i oralitat. A partir bàsicament de la pàgina web viulapoesia.com els estudiants han entès, han dit i han fet poesia, i finalment, amb la poesia treballada han fet un petit muntatge poètic amb públic. Amb aquesta manera de fer els estudiants aprenen a valorar el treball autònom, a fer feina en equip, a connectar teoria i pràctica i a participar en una tasca real.