Escuelas abiertas a la naturaleza

Del que dic i penso que faig… al que faig en realitat. Del que decidim que farem en equip… al que realment fem. De fer sense pensar… a pensar què farem.

Les persones que vivim diàriament a l’aula sabem que una cosa és la teoria i una altra de ben diferent és la pràctica. Una cosa és el que diuen els papers oficials i una altra de ben diferents és el que passa a les classes. Per què?

Tot i que no és un tema nou, els estudis més recents avalen els beneficis del contacte amb la natura, sobretot en la infància. A l’hora d’utilitzar o de naturalitzar els espais exteriors caldrà pensar sobre diverses qüestions pedagògiques i no promoure cap canvi sense reflexionar-hi.

Amadahi Apachu és una experiencia pionera d’educació en la natura amb la primera infància, a través d’aquesta iniciativa defensem el joc espontani, el vincle vital amb la natura i l’acompanyament respectuós. Existeix una adaptació de l’experiència en una escola urbana que també us presento aquí.

L’Escola del Bosc de Rubió és un projecte d’educació a l’aire lliure en el qual s’aprofita l’entorn natural propi que ens envolta com a aula d’aprenentatge. Les nostres eines són el bosc i tot el que aquest ens proporciona.

En aquest article es descriu el procés d’observació sistemàtica portat a terme per analitzar l’activitat d’infants de 3 anys als racons de la seva aula. L’anàlisi de l’activitat dels menors va ser el punt de partida per realitzar un procés de reflexió sobre els espais i els materials de la nostra aula.

Al present article es dona a conèixer l’experiència psicomotriu amb infants de 3 a 6 anys basada en l’activitat motriu espontània, on la creativitat i la imaginació davant del material proposat són protagonistes junt amb ells mateixos. Alhora, s’hi pretén reflexionar també entorn d’un anunci publicitari que diu: «Com menys coses faci una joguina, més en farà la ment de l’infant».

La investigació evidencia que des dels primers anys s’obren escletxes en les capacitats cognitives i no cognitives entre infants d’origen social diferent. Aquestes diferències tendeixen a persistir en edats més avançades de la infància i l’adolescència. L’accés al primer cicle d’educació infantil és una de les estratègies més efectives per pal·liar els efectes que la pobresa exerceix en les criatures.