La cultura matemàtica de les persones

Considerem normal tot allò que ens serveix de norma, tot allò que ens proporciona seguretat perquè es basa en unes regles que determinen la normalitat per endavant. D’aquesta manera, el que no s’ajusti a aquestes normes fixades prèviament no és normal. Per tant, és anormal.

Rufino Ferreras és historiador i pedagog, però el que fa que la seva tasca sigui interessant és que és el responsable actual de Desenvolupament Educatiu de l’Àrea d’Educació d’EducaTyssen.org, un projecte que vol facilitar l’accés de les persones al món de l’art, i no solament com a mers contempladors, sinó com a «generadors de sabers».

Entre els objectius pedagògics de l’escola Bellaterra hi ha el d’apropar els nens i les nenes al món de l’art, perquè creiem en el valor d’una educació àmplia, global i humanística. En aquest article expliquem un procés d’aprenentatge mitjançant el qual volem mostrar com s’enllaça la comprensió del fet artístic amb una activitat matemàtica, i això té un paper molt especial en la comprensió de l’art, de la realitat i de la pròpia matemàtica.

La classe de quart de primària, Els lluitadors i les lluitadores, necessitem comprendre totes les dades que ens ofereixen els diferents textos que arriben a l’aula. Conversem sobre aquestes informacions, decidim, reflexionem, analitzem, relacionem, calculem, organitzem... En definitiva, construïm una vida comunicativa dins l’aula per entendre el món que ens envolta.

Aquest article descriu la manera que tenen els nens i nenes de segon curs de primària d’aproximar-se al concepte de densitat demogràfica. És un relat que explica el procés seguit a l’aula i la construcció de sabers nous per poder entendre el món que ens envolta.

La unió entre la neurociència i l’educació té el propòsit d’integrar el funcionament del cervell i dels processos cognitius en el disseny de metodologies pedagògiques. Si bé encara queda un llarg camí per recórrer per consolidar aquesta disciplina, actualment es comencen a tenir evidències científiques sobre alguns dels factors que intervenen en el funcionament del cervell durant l’aprenentatge.

A partir del plantejament de la dificultat que representava informar tot el claustre i tota l’escola sobre la prevenció de riscos laborals, un grup d’alumnes de sisè inicia un projecte per buscar-hi la millor solució. D’aquesta manera els infants s’endinsen en el món de la prevenció més propera als seus interessos i realitzen un producte final de qualitat per compartir amb la resta de la comunitat educativa.

Els alumnes i les alumnes de sisè d’educació primària del CEIP Manuel González Martí, de Benifaraig (València), ens vam embarcar, durant el curs passat, a rodar un clipmetratge amb la finalitat de participar en la setena edició del concurs proposat per l’ONGD Mans Unides, a través del qual vam poder treballar un tema d’importància universal com és la fam al món utilitzant les noves tecnologies.

Al col·legi San Félix Ikastetxea s’ha donat resposta a un nou enfocament educatiu que aborda el desenvolupament individual de les competències múltiples de l’alumnat mitjançant projectes en grups col·laboratius. A continuació es presenta un dels quatre projectes complementaris que han estat declarats pràctiques de model que es poden seguir després de l’avaluació externa d’Euskalit (fundació basca per a la qualitat) i que han estat la base perquè, l’any 2017, el Govern Basc ens hagi concedit el Premi Basc d’Innovació.

El procés de formació comporta regular les dificultats i els obstacles que tot aprenent va trobant al llarg del camí. Per fer-ho, cada alumne i cada alumna necessita compartir preguntes i ser capaç d’aplicar un mètode per anticipar i planificar l’acció que l’ajudi a dur a terme uns tipus de tasques, com ara, per exemple, les relacionades amb l’afrontament de reptes matemàtics. I tot en interacció amb la mestra i els companys i les companyes.

En aquesta secció, hi presentem, de la mà del Grup IREF (Filosofia 3-18), retalls breus de diàlegs d’aula, aparentment simples i en tot cas espontanis i reals, que permeten que ens adonem de la capacitat reflexiva dels nostres nens i nenes si els oferim l’oportunitat d’expressar-se.

Per poder gestionar el nostre temps de forma adequada hem de saber prioritzar totes les activitats i tasques que hem de realitzar. Prioritzar significa classificar per ordre d’importància.

La creació de curtmetratges no és una activitat especialment nova a l’entorn educatiu, però mercès als avenços tecnològics (nous dispositius i aplicacions informàtiques) i a l’enfocament competencial de l’ensenyament, el treball del cinema a les aules continua tenint plena vigència.

Què significa tenir poder? Reflexionar sobre aquesta qüestió pot ser més senzill si es convida a fer-ho per mitjà de la lectura compartida d’un àlbum il·lustrat. Si s’empeny suaument a confrontar punts de vista o a analitzar les diverses maneres com els sistemes de govern afecten la vida de la ciutadania, les idees de llibertat o de justícia brollen fàcilment quan es dona l’oportunitat de dialogar a l’aula.

Les escoles que posen tot el seu esforç a oferir oportunitats diverses per a l’aprenentatge i que creen llocs motivadors, segurs i en els quals s’estableixen relacions sanes, igualitàries i justes progressen en la fita d’aconseguir que tot el seu alumnat assoleixi l’èxit educatiu i social. Per arribar-hi, disposen del concurs i la participació de tota la comunitat educativa.

La proposta que presentem mostra una evolució sistemàtica dels càrrecs d’aula que desenvolupa l’alumnat des de fa molts anys. És un projecte de caire metodològic i transversal, vol ser una manera de funcionar mitjançant la creació d’un sistema de treball amb els rols dels nois i noies com a eix vertebrador. Per tant, s’incideix en totes les àrees del currículum durant l’horari lectiu i hi ha alguns aspectes que també se n’apliquen en l’horari no lectiu (menjador escolar).

La proposta que presentem mostra una evolució sistemàtica dels càrrecs d’aula que desenvolupa l’alumnat des de fa molts anys. És un projecte de caire metodològic i transversal, vol ser una manera de funcionar mitjançant la creació d’un sistema de treball amb els rols dels nois i noies com a eix vertebrador. Per tant, s’incideix en totes les àrees del currículum durant l’horari lectiu i hi ha alguns aspectes que també se n’apliquen en l’horari no lectiu (menjador escolar).

Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Aquest article ens ofereix l’oportunitat de compartir, des de les nostres realitats diferents, reflexions sobre unes històries d’aprendre particulars. Parlarem especialment del valor que té la cultura matemàtica en la construcció de la vida de les nostres aules i del valor de la conversa en el bastiment, personal i col·lectiu, del coneixement.