La lectura a Europa

Malgrat que algunes proves objectives sembla que indiquen una certa millora, les matemàtiques segueixen sent un veritable obstacle per als nens i nenes, i no només a nivell de resultats, sinó també de motivació. La major part d’infants segueix dient que les matemàtiques és el que menys els agrada de l’escola. Què s’està fent malament?

Combinar el mètode fonètic i el mètode lèxic amb la utilització d’ordinadors facilita l’aprenentatge de la lectura de manera satisfactòria. L’alumnat se sent motivat a escriure més textos, i més extensos, si escriu en ordinadors que no pas si escriu a mà. Dues accions que permeten avançar els infants en el procés que va seguint d’aprenentatge de la lectura són la lectura diària en veu alta per part de l’ensenyant i la lectura autònoma de llibres de text i literatura de ficció.

La lectura i l’escriptura van del bracet. Si es permet a l’infant ser el protagonista dels seus propis textos lliures i aquests escrits es comparteixen, es discuteixen i es difonen garantim un procés natural en el que la motivació juga un paper principal.

El sistema educatiu austríac té un any d’escolarització obligatòria abans de la primària als sis anys. La coordinació entre l’educació infantil i l’educació primària, la incorporació progressiva al centre, l’atenció a la diversitat i la importancia de la lectura com a base de l’aprenentatge són aspectos clau.

L’emergència de l’experiència i l’emparaulament realitzat per les dones i els homes que, dia rere dia, narren i conten les seues històries, les seues pràctiques. És en aquesta emergència de l’experiència on esdevenim educands i educadors i, al mateix temps, éssers vius i vivents.

En el món educatiu actual, un dels objectius prioritaris que es pretenen aconseguir és millorar la comprensió lectora de l’alumnat i que adquireixi uns bons hàbits de lectura. Les biblioteques escolars han de ser un pilar bàsic per assolir aquesta fita, ja que, a través del que s’hi fa, podem fomentar el gust per la lectura. Però perquè una biblioteca funcioni correctament, cal que es tracti d’un lloc viu, dinàmic, i que sigui considerat un recurs més de la feina diària dels centres.

L’aprenentatge per simulació (APS) és una metodologia que hem treballat a les nostres aules. El punt de partida és la resolució de situacions de la vida quotidiana. Situacions a les quals, tard o d’hora, s’hauran d’enfrontar els infants el dia de demà. A partir d’aquesta estatègia de treball, cercam donar-los eines que els ajudin a ser més competents en el seu desenvolupament cap a la vida adulta.

La CEAPA recull, des de fa temps, les queixes dels pares i mares sobre els problemes i tensions que aporten els deures escolars a casa. Hi ha qui afirma que els deures els hipotequen els caps de setmana i la relació familiar s’omple de tensió i estrés. No està provat que fer més feina escolar a casa millori l’aprenentatge, i els nostres veïns francesos n’estan fent tota una creuada que es mereix una reflexió. Cal trobar alternatives que ajudin als progenitors a fer de pares i mares i no de mestres de repàs.

En el present article, s’hi relata l’experiència d’una colla de professores. L’autor, assessor de formació, juga amb el caràcter diabòlic d’aquesta proposta (perquè qüestiona la tradició, el que es considera norma als centres), estructurant l’article en sis preguntes, sis respostes i sis conclusions que el porten a preguntar-se què és més diabòlic: qüestionar el que està establert o mantenir un sistema que se sap que no funciona?

La participació de tots els sectors de la comunitat educativa és possible si s’unifiquen objectius que redundin en benefici dels infants i que disminueixin possibles factors de risc d’exclusió que es troben a les zones de transformació social. L’educació és una tasca que implica somiar. Somiar que, mitjançant un plantejament didàctic, aconseguim despertar alguna cosa dintre del nostre alumnat.

L’escola Mas Rampìnyo, de Montcada, gaudeix d’un entorn privilegiat al qual les mestres volen retornar el valor educatiu que té tot espai natural. Avui han sortit a passejar per La Llacuna, amb la intenció de fer-hi descobertes interessants i gaudir de l’aire lliure.

Els continguts relatius als fenòmens atmosfèrics i astronòmics constitueixen un «clàssic» en la formació científica, ja als primers nivells.

Els hangouts, o quedades, són la darrera creació popular de Google per realitzar videoconferències. Per la multiplicittat d’eines que integren, les possibilitats de treball col·lectiu i de transmissió en viu mitjançant YouTube esdevenen una alternativa atractiva per a l’àmbit pedagògic.

La sensibilització envers l’aprenentatge de l’anglès a l’educació primària es fonamenta en unes bases neurolingüístiques que apunten a introduir aquesta segona llengua abans dels 10 anys. Una eina que ens pot ajudar a reeixir en aquest procés és la literatura infantil.

Les alumnes i els alumnes amb altes capacitats tenen necessitats educatives, emocionals i socials. Tot i que cadascun dels infants és un subjecte únic i meravellós i requerirà respostes individualitzades, hi ha aspectes comuns que podem revisar amb les mares i els pares.

La música pot ser una eina per desenvolupar projectes solidaris. La proposta didàctica que presentem aquí pretén, a través de l’elaboració d’un instrument amb material de rebuig fet de manera col·laborativa i treballant diferents conceptes musicals, acostar l’alumnat a la creació dels seus propis projectes solidaris. En tot moment, s’acompanyen amb eines gratuïtes accessibles a la xarxa.

Hi ha moltes maneres, sense fer demagògia, de ser alegres, optimistes, positius, entusiastes, d’anar engrescats per la vida. S’ha de començar per aturar-se a pensar de tant en tant. Un para i repara, pensa i endreça.

Alguna cosa deu passar amb la cuina, quan els infants s’hi enganxen de manera ràpida i il·lusionada, amb ganes de participar-hi, d’aprendre a elaborar plats i de manipular aliments.

La secció «A fons» d’aquest mes vol reflectir les opinions de quatre mestres de diferents països europeus sobre la lectura. Viuen l’educació de maneres diverses, però els uneix la il·lusió i el fet de sentir que reben suport i que són valorades. El coneixement sobre el funcionament d’altres realitats ens permet veure pràctiques d’aula, gestió de recursos i polítiques educatives que, salvant les diferències de context, ens poden orientar en moments de futur poc estimulant i massa incert.