La Pedagogia del temps

L'article que es presenta reflexiona entor a com percebem la vida, la nostra vida, com una narració, com una història: la nostra història.

Per portar a terme l'experiencia que es presenta, vam partir d'un objecte força quotidià i conegut pels infants per fer observacions sobre el pas del temps.

Fa un temps, vam prendre consciència d'una problemàtica creixent vinculada a dificultats de conducta en infants cada vegada més petits, sense situacions familiars conflictives ni altres indicadors que ho justifiquessin, i, en analitzarne les situacions, sempre hi trobàvem un denominador comú: manca de límits i de pautes educatives clares.

El temps de convivència familiar sovint es veu retallat per tres motius. El primer motiu és que els membres de la família cerquen i troben resposta a les seves necessitats de forma individual fora de la llar.El segon motiu, potser el fonamental, té a veure amb el fet que, sumades les hores de feina i de transport, en queden ben poques per compartir. I si hi afegim que les persones adultes de la família no solen tenir els mateixos horaris i que els dels infants tampoc no coincideix...y el El tercer motiu que redueix molt el temps de convivència familiar és la infinitat de connexions amb persones alienes a la família, que, de fet, ocupen i ½roben+ temps a la convivència familiar, malgrat que ja siguem a la llar.

Els nostres fills i filles, al llarg dels seus primers anys de vida, fan un seguit de descobriments que els porten, d'una banda, a explorar més sobre ells mateixos i sobre el món que els envolta, i, d'una altra, a prendre consciència d'una veracitat que els satisfà però que alhora els fa sentir vulnerables.

Actualment, preparem la festa de l'aigua, el projecte trimestral és el conte de l'aneguet lleig, i, a més, tractem el tema dels animals aquàtics. Al taller, hem pensat confeccionar-hi un gran mar entre totes i tots, en el qual participin els infants de totes les edats que assisteixen a l'escola, de manera que vegin un projecte comú, amb diversitat de materials i obert a les propostes, a la creativitat i a la fantasia dels nens i les nenes.

Des que els infants van arribar a l'escola, alguns dels quals encara no havien fet els tres anys, entre jocs i plors, amb la pala i la galleda, van començar a crear la seva pròpia orquestra. Tocaven la guitarra i el timbal taral·larejant i ballant cançons de moda.

Al llarg d'aquestes línies, dirigirem la nostra atenció vers els infants que presenten una alteració en el seu desenvolupament sociocomunicatiu. Aquest desenvolupament desviat es manifesta en els primers anys de vida en la interacció social, en la comunicació i en un repertori d'activitats o d'interessos restringits.

En aquesta entrevista Xesús R. Jares ens planteja les competències necessàries que s'han de començar a desenvolupar en l'educació infantil per aconseguir ciutadans i ciutadanes que sàpiguen conviure. Quines són les competències fonamentals perquè el professorat, especialment el d'educació infantil, que treballa amb criatures petites, es pugui enfrontar a la qüestió de la violència dins i fora de l'escola?

És totalment beneficiosa! Avui en dia, que treballem pare i mare, la flexibilitat horària és imprescindible. És beneficiós per als pares, per tranquil·litat, i trobo que també ho és per als nens, sempre que segueixis unes petites pautes. Per exemple, no seria beneficiós per al nen que un dia el recullis a les 13.00 h i un altre dia a les 18.00 h. Crec que es desorientaria una mica; ara bé, si el marge de flexibilitat fos d'1 o 2 hores, no hi hauria cap problema. Per altra banda, un altre dels avantatges que la flexibilitat horària té per al nen és que sempre el recolliria la mateixa persona (sempre que es pugui). De l'altra manera necessites que t'ajudin, i pot ser que cada dia l'anés a buscar a la guarderia una persona diferent (avi,àvia, oncles, veïns...) o que hagués d'anar a diferents cases fins que els pares el poguessin passar a recollir.

La proposta que segueix té a veure amb el fet de proposar una aproximació al temps contemplant com el vivim, com l'entenem.