Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La classe de literatura, avui.
L'ensenyament de la literatura viu moments de crisi. D'una banda, la societat actual, impregnada de fortes dosis de pragmatisme i sentit materialista, no està per valors morals o sentimentals. Els canvis tecnològics i sòcio-culturals que hem viscut en els darrers cinquanta anys han configurat una societat nova, amb un consum, uns usos i uns valors culturals absolutament distints. L'àmbit tradicional de la literatura ha sofert una sacsejada brutal: s'estan redefinint les funcions, les pràctiques i el mateix concepte del que és -i no és- literari. De l'altra, l'extensió de l'ensenyament obligatori fins als setze anys ha portat a les aules noves i àmplies capes de població, fins avui només escassament o parcialment literaturitzades.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Els límits del discurs literari.
Aquest treball presenta el tema de la caracterització del discurs literari enfront d'altres tipus de discurs lingüístic. S'hi revisen críticament les propostes formalistes basades en els conceptes jakobsonians de funció poètica i literarietat, i el treball integrador de G. Genette, que inclou la referència a la ficcionalitat. La representació de la perspectiva paraliterària mena, finalment, als plantejaments de l'anàlisi pragmàtica del discurs literari, en la línia de R. Fowler i D. Maingueneau..
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Visió sincrònica sobre didàctica de la literatura.
L'article parteix de l'anàlisi del lloc que ocupa la literatura en els nous dissenys curriculars per a la Secundària, en contrast amb els programes encara vigents. A continuació s'estudia l'avantatge o inconvenient que pot suposar el tractament paral·lel de la llengua i la literatura. Finalment, es revisen i es proposen enfocaments i procediments en els tres aspectes de la literatura destacats en el Disseny Curricular.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
L'adquisició de la competència literària.
En aquest article s'assenyala com durant els anys setanta es generalitza a l'escola l'objectiu d'afavorir la competència literària de l'alumnat. Es fa un panorama de les disciplines que durant la dècada dels vuitanta s'han interessat per la importància, l'adquisició o l'evolució d'aquesta competència a través de l'anàlisi del paper del lector en els textos literaris o dels seus processos psicològics i d'aprenentatge. Finalment s'indica quins principis d'actuació didàctica es desprenen dels coneixements actuals.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Notes sobre didàctica de la literatura.
Presentat en forma de reflexions sobre la pròpia experiència. L'autor explana la seva visió d'una didàctica de la literatura en tres fases: una d'intuïtiva; una de reflexiva, en què prova d'estructurar un cert mètode per a estudiar cada unitat temàtica en tres blocs didàctics; i una tercera de pragmàtica i experimental, en què posa en qüestió les reflexions anteriors sense renunciar-hi del tot. Acaba amb unes línies d'idees contràries a qualsevol formulació dogmàtica.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Itineraris de literatura: el mapa no és el territori.
Història de la literatura, comentari de textos, literatura comparada, literatura per temàtiques o per gèneres, tallers d'escriptura... tots aquests enfocaments i mètodes d'ensenyament de la literatura no són excloents sinó complementaris. Malgrat tot, el problema actual de l'ensenyament de la literatura se centra més aviat en l'enfocament didàctic, i en aquest terreny som partidaris, també, d'una postura eclèctica. Els dos únics elements de base que conservaríem se centren, per una part, en l'articulació d'una pràctica didàctica pensada per al nostre destinatari, és a dir, l'alumnat i, per l'altra, en la recerca creativa de tota mena de mecanismes paraliteraris, que ens ajuden a evitar una assignaturització de les classes de literatura.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Sobretaula (al voltant dels tallers de creació literària).
L'article apunta alguns temes de reflexió sobre les activitats dels anomenats ""tallers de creació literària"", com: identidicar ""imaginació"" i ""literatura"" o ""ensenyar a escriure"" i ""ensenyar a escriure literatura""; comenta diferents postures conceptuals davant l'ensenyament de la llengua i la literatura, i parla de reduccionismes o errors a què poden portar aquestes activitats. Una colla de temes teòrics subjacents en la pràctica docent, sovint poc atesos, i que l'afecten de ple.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Els tòpics literaris: una proposta de llengua i literatura a l'ESO.
Un cop establerts els aprenentatges específics de l'educació literària als nous currículums, caldrà triar un criteri articulador que permeta organitzar-los i integrar-los amb la resta d'aprenentatges lingüístics. L'article exposa els avantatges d'organitzar el treball lingüístic i literari al voltant de tòpics recurrents en la literatura d'èpoques i països diferents, i de dissenyar activitats de comprensió i de producció de textos integrades en una tasca final de tipus més ampli.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
L'ensenyament de la literatura.
La redacció d'ARTICLES ha cregut oportú demanar a diversos escriptors i escriptores en llengua catalana que alhora són professors/es de literatura, la seva impressió i record sobre l'educació literària rebuda els anys d'aprenentatge (a l'escola, institut o universitat). Concretament, la pregunta plantejada era: Va ajudar-te per fer d'escriptor/a o de professor/a l'ensenyament de literatura que vas rebre a l'escola? Han respost a la nostra invitació Jaume Cabré, Pep Coll, Antoni Dalmases, Pau Faner i Isabel Clara Simó. El seu testimoni és prou valuós i digne de ser tingut en compte.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Viure la literatura des de l'escola: les setmanes literàries.
Des de fa set anys, els mestres de l'Escola Gavina (Picanya) van encetar una experiència d'apropament a la literatura: va nàixer, doncs, la Setmana Literària, una excusa per portar els autors i els il·lustradors a l'escola, una manera de convertir la literatura en aventura.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Joan Perucho i els monstres fantàstics.
Una experiència de tallers literaris a partir de la lectura de Gàbia per a petits animals feliços, una obra de Joan Perucho, d'una gran bellesa formal, que segueix la tradició dels monstruaris de l'autor. Les activitats de lectura i escriptura que se n'han derivat pretenen que els estudiants siguin capaços de comprendre i apropiar-se les convencions literàries, elements formals i temàtics, i la diversitat de procediments literaris basats en jocs habilíssims amb la tradició cultural que caracteritzen la prosa de l'autor. L'acostament al llibre com a totalitat i la descoberta de la figura de l'escriptor contribuiran a què els estudiants es facin més seva una obra pensada per a un públic juvenil.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
L'experiència telemàtica: més enllà del comentari de text.
L'aparició de la telemàtica educativa obre moltes possibilitats a l'aprofitament didàctic de la tecnologia i permet establir comunicacions regulars entre diferents centres, a més de proporcionar lectors i interlocutors reals dels treballs de classe; s'enceta així, tal com diu l'article, una dimensió més rica en el treball, tant de comentari com de producció de textos. Els teledebats Tirant lo Blanc i Estils, citats a tall d'exemple, ho confirmen.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
L'escriptor del mes. Assaig d'experiència.
L'article assaja de trenar dues línies diferents. La primera planteja, amb consideracions teòriques i pràctiques, l'actitud anomenada d'autoodi o manca d'estima per les coses pròpies, que és una característica de les cultures petites. L'altra ressegueix l'experiència de l'Escriptor del Mes, de la Institució de les Lletres Catalanes, n'emfasitza encerts i mancances, i ho presenta com un dels remeis amb connotacions pedagògiques per contrapuntar l'actitud anomenada d'autoodi o manca d'estima per les coses pròpies.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Correcció fonètica del català o la necessitat de polir la parla.
Corregir la fonètica de la llengua catalana comença a ser una necessitat. La confrontació dels sistemes fonològics del català i del castella poden conformar un ""sistema de faltes"" que són la base de treball de la correcció fonètica. Què s'ha fet? Què es pot fer? Com? Quan?. En aquest article s'apunten els fonamanets de la correcció fonètica i alhora es fan una sèrie de propostes que poden ajudar a millorar la pronúncia de la llengua catalana als castellanoparlants.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
La traducció pot ser una eina didàctica a la classe de llengua?
La traducció com a instrument d'aprenentatge de llengües estrangeres ha tingut una història molt desigual: glorificada primer, condemnada després i rehabilitada, en part, darrerament. Gairebé mai no s'ha plantejat, però, la seva utilitat com a instrument d'aprenentatge de la llengua materna. Hi ha raons per pensar que la traducció podria tenir millor fortuna didàctica si els professors de llengua materna arribessin al convenciment de la seva utilitat.
Els nostres continguts en Digital són compatibles amb tots els lectors de llibres electrònics.
Un projecte de revistes de didàctica per a especialistes d'àrea.
