LIDERATGE EDUCATIU

Hi ha moments a la vida que conviden a fer balanç, a aturar-se i mirar portes endins per valorar el grau de força amb què podem tornar a sortir portes enfora. 35 anys de l’editorial Graó bé mereixen aquest exercici d’introspecció que ens porta, de manera quasi metafòrica, fins al despatx del final del passadís.

La millor solució a la complexitat i la incertesa a la qual han de fer front els centres educatius és el lideratge basat en instàncies participatives. El lideratge compartit dóna més importància a les virtuts col·lectives que no pas al talent individual, té present el compromís democràtic que ha de presidir la gestió d’un servei públic -que inclou la universalitat, la participació, la trasparència i la rendició de comptes- i es fonamenta en el treball coordinat i en xarxa. És a dir, apel·la i reivindica la dimensió comunitària de l’educació.

L’encant de liderar una escola que aprèn es troba en la gràcia de crear uns vincles ben ferms entre les persones que formem part de la comunitat docent. Aquests vincles ens permeten organitzar espais, temps, activitats i dinàmiques de treball compartit, tot cercant una coresponsabilitat educativa entre famílies i educadors. El bon clima i la confiança mútua són elements clau per gaudir d’una bona escola que aprèn.

La investigació educativa tracta models diferents de lideratge. Les persones que exercim la direcció no ens plantegem a quin tipus pertanyem, sinó com podem organitzar i coordinar la tasca dels nostres docents, com podem unir els esforços de tota la comunitat educativa perquè l’alumnat aprengui. Aquest article descriu què fa la direcció per millorar la tasca docent del professorat i aconseguir crear una escola que ofereixi situacions àmplies d’aprenentatge, com també espais que afavoreixin el desenvolupament de les competències de l’alumnat.

L’educació en i per a la convivència ha deixat de ser una prioritat per a l’Administració educativa. El treball en positiu de la convivència ha estat substituït per un enfocament reactiu, basat en el control a través de les normes i les sancions. Continua sent molt important recuperar un enfocament proactiu que cerqui educar per la pau i la convivència no violenta, tot promovent competència emocional, social i ètica.

En el marc del seminari de caps d’estudi de les escoles públiques de Sabadell i Sant Quize del Vallès, i amb la coordinació del Centre de Recursos Pedagògics de la zona, hem treballat en el disseny d’un itinerari que permeti, als equips docents del claustre, implementar l’ensenyament-aprenentatge de les competències bàsiques a l’aula. El resultat d’aquest treball ha despertat molt d’interès per part dels centres. En aquest article, hi expliquem com s’ha dut a terme.

En el present article, s’hi exposen una sèrie d’experiències que, vertebrades al voltant del conte clàssic, amb el suport del blog i la pissarra digital interactiva, han possibilitat que l’alumnat d’educació primària se sensibilitzés davant de la discapacitat. S’hi van desenvolupar diverses competències, com ara social i ciutadana (propiciant un clima facilitador de la convivència), aprendre a aprendre (estimulant un coneixement crític i reflexiu), digital i del tractament de la informació i comunicativolingüística.

L’activitat que presentem, que, en principi, sembla molt lúdica, consisteix a deixar anar diversos cotxets de joguina per una rampa des de diferents alçades mesurant el temps transcorregut i la distància recorreguda, a fi de calcular-ne la velocitat mitjana i treure’n conclusions. Ha estat un treball realitzat en petit grup i posat en comú amb la resta de la classe.

Llibertat, autonomia, respecte són paraules que continuen ressonant intensament entre el professorat inquiet, que cerca alternatives a una educació desorientada. I si es tractés de tornar als orígens de la renovació pedagògica? Després d’una llarga jornada de formació,1 Baiba Krumins Grazzini ens atén, disposada a explicar-nos per què moltes d’aquestes respostes les va donar Montessori fa més de cent anys.

El nou currículum per competències implica elements de complexitat en la posada en pràctica a les aules. L’article ens presenta una experiència de formació teoricopràctica intercentres duta a terme per la Inspecció Educativa del Vallès Occidental durant quatre cursos, davant la necessitat dels centres educatius de la zona i la manca de formació específica sobre aquest tema per part de l’Administració educativa.

L’educació per a la salut té un paper extraordinari en el desenvolupament íntegre dels nens i nenes, ja que el que aprenguin ara esdevindrà un patró de comportament a la seva vida adulta. En aquest sentit, presentem la iniciativa d’una escola ubicada en una zona urbana molt deprimida de Lima (Perú), que ha dut a terme un projecte estratègic de promoció de la salut en què, mercès a la col·laboració i la perseverança dels seus agents, ha aconseguit un canvi social notable i s’ha convertit en un referent nacional i internacional.

El món ofereix múltiples oportunitats per sortir de l’escola a la recerca de promoure aprenentatge en directe, de crear curiositat, d’obrir camins diversificats cap a respostes complexes. Museus, centres d’educació ambiental, biblioteques, empreses, camps d’aprenentatge, institucions diverses, etc. ofereixen serveis educatius per a totes les edats.

En els últims anys, el suport a la lectura ha anat incrementant hores de dedicació, recursos formatius i materials als centres docents. Aquesta inversió, sens dubte, és necessària per tal de crear uns espais i uns temps on es pugui produir l’experiència lectora. Alguns experts, a més, parlen d’un altre factor, essencial i indispensable, per tal que aquesta experiència es construeixi sobre una base sòlida: el plaer de llegir.

Sock Puppets, l’aplicació per a IOS (disponible per a iPhone i per a iPad), permet crear petits vídeos de manera ràpida i original utilitzant uns personatges dissenyats a la manera de titelles de mitjó i transformar-los en activitats d’aprenentatge manejables, que integren la tecnologia dels dispositius mòbils, pedagogia, contingut i creativitat.

El canvi en la manera de llegir és irreversible. La pantalla arraconarà el paper, i les mestres i els mestres hem de ser capaços de dominar aquesta enorme font d’informació que es posa davant nostre.

El projecte Periodistes intrèpids es presenta com una invitació a la investigació per a alumnat de cicle superior de primària. Pretén, a partir del treball de la premsa impresa i digital, potenciar el desenvolupament de la competència informacional en una interacció estreta amb altres competències personals i socials que ha de contemplar l’aprenentatge complex. En la realització del projecte, s’opta pel model de les tres fases, perquè és considerat el més adequat per transformar la informació en coneixement.

Edward de Bono ha desenvolupat una teoria sobre el pensament que es coneix amb el nom de pensament paral·lel o pensament lateral. De Bono proposa un mètode de pensament que no segueix els criteris de la lògica convencional, desenvolupada en la nostra cultura des dels grecs, especialment des de Sòcrates i Aristòtil, els pares del pensament lògic.

Francesco Tonucci es fa aquesta pregunta: «Pot un adult que no escriu ensenyar de llegir als infants?». I nosaltres podríem complementar aquest interrogant amb una altra pregunta retòrica: «Pot un adult que no llegeix ensenyar de llegir als infants?».

El lideratge educatiu ha anat esdevenint, de manera creixent, un factor clau per millorar l’escola. Gran part dels països dirigeixen les seves polítiques d’ensenyament a enfortir la direcció dels centres docents, no en un sentit burocràtic o de gestió, sinó de lideratge pedagògic. El lideratge és una pràctica, no un càrrec. Tal com apareix en aquest treball i en diverses experiències recollides, el lideratge és quelcom per construir, perquè exercir una influència per treballar al voltant d’un projecte compartit és fruit d’un procés per aprendre conjuntament a fer-ho millor.