Racons

En el present article, hi abordem l'acostament al medi i la resolució de perquès proposant incloure, a la nostra classe, un racó dedicat a l'exploració, l'observació i l'anàlisi de la natura, que podem anomenar racó d'experiències o, si volem ser més poètics i somiadors, racó dels exploradors.

A les aules d'infantil, hi trobem, dia rere dia, moltes situacions que considerem fonamentals per realitzar certs aprenentatges que corresponen a l'etapa, com ara les classificacions, les seriacions, les ordenacions, les reparticions, la ubicació espaciotemporal, etc.

L'àrea de comunicació i representació d'educació infantil ha incorporat, des de la seva nova estructura curricular dissenyada l'any 1991 a la LOGSE, una vella tradició nascuda a l'Escola Nova, el concepte que les criatures dibuixen com una forma d'expressió i comunicació a partir de les seves pròpies representacions.

Si el clima de l'aula és atractiu i generador d'idees i de recursos, les criatures se senten lliures per ser, per pensar, per sentir i per experimentar a la seva manera, sabent per endavant que se les accepta com són i que se'n valora la contribució. Jugar és aprendre a ser lliure.

En avaluar els racons, com qualsevol altra situació d'aprenentatge a l'educació infantil, partim d'una anàlisi del context, de l'espai, dels materials dels propis infants, realitzem una reflexió inicial que ens servirà de punt de partida de la nostra avaluació contínua i que ens portarà a comprovar l'avenç en el procés educatiu. En la metodologia per racons, cal realitzar l'avaluació contínua per mitjà de l'observació directa i a través d'un seguit d'indicadors generals, com poden ser: les relacions entre iguals, el clima d'aula, la participació de l'alumnat en els diferents espais de joc, la capacitat d'explorar i de crear amb materials nous, el joc en grup o en solitari, la motivació, etc.

Com que les plantes i les flors constitueixen un tema tan interessant i atractiu per a les criatures, vam decidir treballar-lo investigant i experimentant amb diferents llavors, bulbs, plantes i flors. Per aquest motiu, vam utilitzar eines com ara pales, regadores, torretesài, per què no? Unes bótes de vi! Vam pensar a ubicar-les al jardí de l'escola, per això, primerament, les vam haver de condicionar per ser a l'exterior.

Darrere de la demanda reiterada d'un infant, hi podem trobar l'emoció que la sustenta i que vol expandir-se, la necessitat d'establir el lligam dependent amb la persona adulta i un instint que crida i que s'ofega en la materialitat. Nosaltres, la gent gran, davant les peticions incessants, ens podem veure captius i superats per l'emoció clara i oberta de la nena o el nen enfront de la pròpia, tèrbola i reprimida; amb la qual cosa es fa un nus del llaç afectiu mentre tenim el nostre instint adormit a les profunditats. Aleshores, podem contemplar la via de la raó i la necessitat que hi entrin les exigències dels infants i el neguit adult. Una raó, però, que no pot anar separada de l'emoció ni del desig més vehement i profund.

A continuació, presentem un debat al voltant de dues qüestions referents a l'educació infantil, amb la participació de gent que, des de la seva experiència dintre d'aquest àmbit, hi aporta reflexions noves.

Convertir les xerrades per a les famílies en un espai de trobada, intercanvi, anàlisi i reflexió des d'un enfocament comunicatiu, afectiu i divertit per afavorir un clima relacional proper i distès, on cadascú sigui acceptat amb les seves peculiaritats sense témer judicis de cap mena, ni donar receptes o pautes sobre el que s'ha de fer, ha estat el gran repte d'aquesta petita escola. Asseure'ns a xerrar, amb tranquil·litat, sobre les nostres preocupacions, dubtes i encerts, en això tan difícil d'educar les nostres criatures, al voltant d'un cafè, amistosament, ha obert les perspectives per a tothom i ha afavorit una compresió més gran entre els contextos escolar i familiar.