Recerca al batxillerat

Partint de la idea que els humans venim al món disposats de manera natural a fer descobertes constants, en aquest article es planteja, primerament, que no és una utopia desenvolupar en el batxillerat l'esperit de recerca i que val la pena de promoure activitats per a la investigació en tot de qüestions relacionades amb la llengua. En un segon estadi, s'hi ofereix una selecció de temes pràctics sobre l'estructura i l'ús de la llengua i també sobre llengua i cultura. En cada cas, s'hi inclouen algunes referències bibliogràfiques útils per tal de fonamentar els exercicis d'inici a la investigació.

això sí, d'una manera més personal i amb més ambició.

L'article mira de donar raons de pes per tractar els mitjans de comunicació ûi la televisió en particularû com una matèria que és important d'impartir a l'escola. Aquest tractament es pot finalitzar i perfeccionar als crèdits de recerca de batxillerat partint de la bibliogafia generada per famosos teòrics de la comunicació i generant recerques de plena actualitat. La intenció d'aquest tractament amb continuïtat de la matèria vol servir per crear una distància crítica entre el jove espectador i l'allau de missatges audiovisuals que rep diàriament. Per tal d'aconseguir aquests objectius, l'article proposa algunes línies de treball.

Al cor de la memòria. Les vivències de la Guerra Civil és el títol d'un llibre elaborat per alumnes de segon de BUP de l'IES de Cassà de la Selva. Aquest llibre, que va ser editat per l'IES, recull les vivències contades per testimonis orals que van viure la guerra del 36. Els beneficis de la venda es van destinar a material escolar per als campaments de refugiats de Tinduf, al Sàhara Occidental. Presentem una seqüència didàctica on s'explica el procés que es va seguir per tal que els alumnes transformessin una informació treta de la llengua oral, a la llengua escrita.

En aquest article es pretén esbossar el procés d'elaboració d'un treball de recerca relacionat amb el lèxic i la sociolingüística. Es fa èmfasi en les motivacions, l'evolució de la tasca i la perspectiva que en va tenir l'alumnat, més que no pas en el producte final.

La gent somriu automàticament quan veu, dins o fora de la pantalla, la figura d'un home d'una seixantena d'anys, no gaire alt, amb el pèl roig esquitxat de clapes blanques, que es posa, amb gest nerviós, unes inconfusibles ulleres de pasta negres. I és que Woody Allen, amb la seva aparença humil i amb els seus diàlegs brillants, desperta la simpatia de molts espectadors, que esperem, com cada any, que el director novaiorquès ens ofereixi un dels seus films, fidel a la cita anual. Tot i que Allen és conegut sobretot per la seva faceta còmica, els seus llargmetratges traspuen un pessimisme existencial que beu dels llibres de Sartre, Camusà El director de Manhattan s'ha declarat sempre un àvid lector i, de fet, el cinema d'Allen presenta moltes influències literàries, analitzades a les pàgines següents.

El treball de recerca al final dels dos anys del batxillerat és una oportunitat única en què l'estudiant, per primera vegada en la seva etapa acadèmica, pot experimentar sobre un tema escollit per ell mateix. Des d'un principi, l'alumne pot planificar com serà el seu treball, de quina manera el vol enfocar, la seva realització i veure els resultats de la seva investigació. Això comporta una responsabilitat que l'ha de fer madurar i que l'ajudarà a assolir els coneixements i la metodologia que necessiten aquests tipus de treballs, i ha de servir-li per fer front adequadament a la seva futura etapa universitària. El tutor acadèmic té la funció de guiar l'alumne perquè no es desviï del seu projecte i d'assessorar-lo en la realització d'aquest.

L'article explica una experiència de recerca lingüística duta a terme amb alumnes de 15 anys en una escola de l'est de Londres. A fi de desenvolupar el coneixement lingüístic sobre la variació lingüística a la comunitat i en els repertoris dels parlants individuals, i sobre els factors que influeixen en l'actitud dels parlants (objectius inclosos en el disseny curricular), els responsables de l'escola dissenyaren un projecte d'acord amb l'Open University. Aquest pretenia convertir els estudiants en investigadors de la seva pròpia vida i entorn a partir de 1) l'enregistrament i l'anàlisi dels usos de la llengua dels alumnes en diferents contextos, 2) la redacció d'una autobiografía lingüística i 3) l'exposició oral d'una argumentació sobre un tema lingüístic a fi de persuadir l'auditori. La participació en el projecte implicà de tal manera els alumnes que els portà més enllà de l'objectiu inicial, ja que els desvetllà l'interès pel tema i modificà les seves actituds lingüístiques.

Aquest text, escrit el 1998, parteix d'una metàfora sobre la naturalesa de les paraules i reflexiona sobre la construcció social del significat i del sentit, sobre la variació i el canvi de la forma i el contingut de les paraules, sobre la càrrega personal que els dóna sentit, sobre els límits imprecisos de les llengües. Denuncia la perversió de les ideologies monoliticomonolingües contra els diferents aspectes de la divers itat, que no és una opció, sinó un fet. Repassa alguns dels mecanismes que perpetuen les desigualtats socials, i intenta donar pistes per anar cap a una educació més oberta i més respectuosa, centrada en la igualtat fonamental entre les persones.

Des que la reforma va contemplar expressament l'estudi de la publicitat com a crèdit d'ampliació, la bibliografia al respecte no ha parat de créixer, tant en reflexions generals com en experiències d'aula. També se n'han fet cursets d'estiu. Dos són els manuals editats, els quals estan enfocats a estudiar el complex món de la publicitat. L'experiència que presentem parteix de l'anunci per arribar al complex món de la publicitat, però mai al revés. L'objectiu darrer és que l'alumne passi a ser consumidor crític d'anuncis i de publicitat. Per això a l'article defensem que s'abordi l'estudi de la publicitat per la seva cara visible (l'anunci): captivem l'atenció dels estudiants i, a través del diàleg, promovem la reflexió. El consum crític a l'aula pretén fer arribar la reflexió a casa, quan es mira la televisió amb pares i germans. Tenim constància d'haver aconseguit, si més no parcialment, aquest objectiu.