Relats de vida lingüística

El present article proposa fer una revisió del relat de vida lectora quant a instrument d’investigació i formació en l’àmbit de la didàctica de la literatura. En els darrers anys, tant el sorgiment d’estudis sobre les trajectòries personals de lectura de mestres i futurs mestres com l’ús del relat de vida lectora en contextos de formació inicial, ofereix un interessant panorama des del qual reflexionem sobre el potencial d’aquest instrument en la construcció de la identitat lectora i literària dels mediadors.

Aquest article mostra l’evolució de les creences dels estudiants del grau de Mestre de Primària de la Facultat de Formació del Professorat, de la Universitat de Barcelona, sobre l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua anglesa. La comparació dels resultats de les anàlisis de textos narratius, les històries de vida lingüística, escrites per un grup d’estudiants al primer curs dels seus estudis de grau, i de narratives visuals, fetes pels estudiants de la Menció de Llengües Estrangeres al quart curs, revela l’impacte dels estudis de grau en relació amb diferents aspectes metodològics i amb la definició del perfil del mestre de llengües estrangeres.

L’article tracta sobre el relat de vida lingüística com a manera d’explorar les creences, en aquest cas, dels docents. A través del cas d’un professor de llengua estrangera, mostrem com, en la narració de la seva trajectòria, recupera i reintrerpreta les seves vivències d’aprenent de llengües i, des de la posició de docent, els dóna sentits nous. Les seves creences experimenten modificacions que es relacionen tant amb les experiències i els contextos nous, com amb els diversos papers que va tenint al llarg de la seva vida: aprenent de llengües, docent, formador i investigador.

Aquest article és el resultat d’una investigació que explora el sistema de creences de tres alumnes de secundària, d’origen marroquí, al voltant de la seva identitat i del seu procés d’inclusió a la societat receptora catalana. L’objectiu de la recerca és analitzar, a través dels relats de vida de la mostra i d’una discussió ulterior amb una de les investigadores, el paper que tenen les llengües en aquest transcurs d’experiències personals. Hem volgut desmarcar-nos dels estudis que relacionen immigració amb domini insuficient de la llengua d’escolarització i fracàs escolar. Per aquest motiu, ens hem centrat en alumnes amb bones qualificacions.

Aquest projecte és un treball d’expressió oral i escrita portat a terme amb alumnes de tercer d’ESO de llengua catalana, que va girar a l’entorn de dos eixos, la motivació i les eines digitals. Els textos principals del treball van ser una carta, que els alumnes van escriure a la seva besàvia, i una biografia. La carta va ser locutada i enregistrada; i la biografia va ser il·lustrada amb fotografies. S’exposa la motivació, el procés de planificació, creació i revisió del text;  l’autoavaluació i la coavaluació; el procés de millora del text; les eines gramaticals que es van necessitar; i els recursos tecnològics emprats en la planificació, creació, revisió i publicació dels textos que van crear els alumnes.

Aquest article presenta una panoràmica sobre la presència que han tingut en les pràctiques escolars els dos tipus d’escriptura que elaboren la resposta a la lectura literària (l’escriptura literària i l’escriptura analítica o reflexiva), com també sobre el paper que els atribueix el model d’educació literària. La constatació que l’escriptura reflexiva no ha rebut tanta atenció justifica que la resta de l’article mostri alguns criteris didàctics que orienten el disseny d’exercicis sobre les lectures, així com també diversos tipus d’activitats reflexives que afavoreixen l’apropiació personal dels textos i l’adquisició de claus interpretatives.

Plantegem una seqüència de lectura d’una novel·la juvenil. Ho fem a partir d’estratègies didàctiques encaminades a consolidar la formació dels lectors adolescents. Les activitats fomenten la participació i cerquen un apropament a la realitat personal i social de l’alumnat de quart d’ESO, mitjançant tasques que ajuden a establir vincles emocionals i intel·lectuals entre el text i els lectors.

Presentem dues propostes didàctiques basades en el coneixement del territori a partir d’alguns poemes extrets del Mural del País Valencià, de Vicent Andrés Estellés (1924-1993). La primera de les propostes té forma de seqüència didàctica (SD) i està pensada per a dur-la a terme des de l’aula, atès que sovint hi ha poc temps i pocs recursos per a fer excursions. Es tracta d’organitzar un concurs per equips per a escollir l’indret valencià més bonic. La segona proposta, que tractarem més superficialment, consisteix en una ruta literària per dues ciutats històricament importants situades al nord de Castelló, com són Peníscola i Morella. Les dues propostes estan pensades per al segon cicle d’ESO, però es podrien adaptar fàcilment a nivells superiors i inferiors.