REVISTA AULA SEC. – 010 (NOVEMBRE 20) – Instituts escola: una rara avis plena d’oportunitats

Què és el que no va bé, si el professorat s’hi escarrassa tant? Per què el nostre jovent, a qui mirem de beneficiar, no vol adquirir sabers acadèmics nous, tot i que viu a la societat del coneixement, de l’aprenentatge, de la novetat material?

El flipped classroom no comporta només treballar amb vídeos educatius, sinó també repensar com utilitzem el temps de què disposem i el nostre paper com a docents en el procés d’ensenyament-aprenentatge. Des de fa uns quants cursos aquest enfocament m’ha permès aconseguir que l’aprenentatge del meu alumnat a l’àrea de ciències socials fos més significatiu i m’ha ajudat a plantejar un escenari de treball telemàtic i semipresencial com el que tots els docents hem hagut d’abordar aquest any.

Els centres públics amb alumnat d’educació infantil, primària i secundària són una gran minoria, però posen en pràctica solucions a mancances endèmiques del nostre sistema educatiu. Un únic equip, un únic centre, un únic currículum per a l’educació obligatòria són una realitat en aquests centres.

El projecte educatiu de l’Institut Escola La Mina contempla la dimensió social i educativa de l’aprenentatge i va ser dissenyat amb la participació de tota la comunitat educativa. En aquest article s’explica el model de centre i com es potencien els vincles entre l’alumnat per afavorir el sentiment de pertinença i millorar el trànsit de primària a secundària.

Tot i que compta amb més de cent anys d’història i en l’actualitat encara és una proposta profundament renovadora i quasi revolucionària, la iniciativa pública de promoure centres educatius integrats o instituts escola no gaudeix d’una gamma gaire extensa de documentació de referència. En aquest article us n’oferim un recull per ampliar-ne coneixements i perquè us ajudi a orientar-vos en una cerca més profunda.

La situació excepcional a la qual s’ha hagut d’enfrontar darrerament el sistema educatiu ha comportat que les docents i els docents hagin fet el seguiment i l’acompanyament de l’alumnat sense tenir-lo davant en persona. Com es pot avaluar si no és possible utilitzar les tècniques presencials? Les estratègies passen per noves propostes d’aprenentatge més relacionades amb les competències que no pas amb els continguts curriculars.

Aquest curs comporta nombrosos desafiaments per als professionals de tots els centres educatius. Com podem saber si estem en el bon camí? Ara és el moment de posar en joc tots els coneixements que la recerca educativa ens ha permès acumular. Presentem aquí cinc aprenentatges procedents d’investigació rigorosa i decisius per afrontar aquest curs (i els que venen) enfortint les oportunitats de tot l’alumnat.

Es mostra una experiència dintre d’un programa bilingüe per treballar la competència lingüística en anglès. A través d’un projecte interdisciplinari desenvolupat a primer d’ESO entre les matèries d’anglès i geografia i història, l’alumnat, organitzat en petits grups, va realitzar una exposició oral en anglès imitant el format televisiu de la informació meteorològica.

Sabem que hi ha coses que funcionen, volem gaudir de la feina i podem millorar, tant des del punt de vista individual com col·lectiu.

Des del mes de setembre, el professorat ha intentat fer possible l’escola en condicions diferents, adaptant-se a les directrius i buscant com implicar els adolescents. L’escola de la pandèmia és l’escola que gestiona grups.

Ken Loach ens presenta Sorry We Missed You, una visió descarnada i realista de les vergonyes del nou capitalisme i de les formes tan creatives que mostra de devastació de les persones treballadores.