Rosanna Cabau Pomar. Mestra d’educació especial, logopeda i secretària de l’escola. Responsable del pla de convivència i de l’atenció educativa inclusiva de l’alumnat.
Susanna Vilà Geli. Llicenciada en Lingüística, mestra d’educació primària i cap d’estudis de l’escola.
La intel·ligència artificial (IA) s’ha convertit en una eina tecnològica i innovadora que està transformant diversos camps del nostre dia a dia i també, és clar, l’àmbit de l’educació. A l’escola, la IA pot esdevenir una solució per millorar certes pràctiques educatives i ens ofereix noves possibilitats per aconseguir un aprenentatge més personalitzat, fins i tot en àmbits tan específics com l’educació emocional i la convivència. És en aquest moment on la intel·ligència artificial ha esdevingut un punt d’inflexió en les nostres pràctiques. Pot la IA facilitar la comunicació entre alumnat i professorat? Nosaltres pensem que sí.
En el camí del benestar emocional, a la nostra escola, prioritzem dos aspectes clau. Per una banda, donar veu a l’alumnat en relació amb com se sent i proveir-lo d’eines i estratègies per a la resolució de conflictes; i, per l‘altra, dotar el professorat d’eines per a la detecció i resolució de dinàmiques no afavoridores de la convivència i el benestar (cercles de diàleg).
Per aquesta raó el curs 2018-2019 l’escola es va iniciar en el programa d’IA WatsomApp com a eina per millorar la convivència del nostre alumnat i, alhora, els resultats acadèmics.
Però què és WatsomApp?
WatsomApp, que anomenem «El joc de l’amistat», és un joc gamificat d’IA que ajuda els educadors a identificar i prevenir de manera proactiva la convivència a l’aula. L’aplicació recull dades significatives de l’alumnat que permeten dibuixar un mapa de relacions en xarxa de la cohesió social de cada grup classe i de les relacions intergènere que s’hi evidencien.
Abans d’implementar el joc amb els alumnes, l’equip docent va testar l’aplicació per tal d’ajustar el vocabulari, el temps i el tipus de preguntes i així assegurar la comprensió i viabilitat d’execució.
L’escola aplica WatsomApp en tres nivells de primària (4t, 5è i 6è) i es duen a terme tres passacions durant el curs. D’aquesta manera es construeix un historial del grup que es pot anar valorant per tal de veure’n la seva evolució i prendre les mesures adients.
És necessari l’ús d’un dispositiu digital per a cada alumne/a. La duració total de la passació del joc és d’uns 45’. L’alumnat crea el seu avatar i contesta un seguit de preguntes sobre la seva relació amb el grup classe. El joc planteja situacions reals com podria ser un menjador d’escola, un autobús o un camí cap a l’escola que fan que l’alumnat es situï amb facilitat i respongui les preguntes de forma instintiva. Entre pregunta i pregunta hi ha activitats gamificades on l’alumnat juga, gaudeix i es relaxa. La passació es realitza dins de les aules distribuint les taules en forma d’U per tal d’evitar el moviment de l’alumnat o de mestres per darrere dels infants, ja que s’ha comprovat que aquest els incomoda quan estan responent les preguntes.
En acabar, a partir de les respostes donades, l’aplicació elabora diferents informes i un sociograma del grup:
- Un informe del grup on surten els diferents perfils de l’alumnat: líders, invisibles, fràgils, rebutjats, mediadors, etcètera.
- Un informe individual de les relacions de cada alumne/a amb la resta de companys.
- Un sociograma que ens fa una foto del grup amb dues parts: una part amb les relacions d’amistat i una part amb les relacions de no amistat.
Tota aquesta informació que es genera ens és molt útil per a la presa de decisions i d’estratègies educatives de l’equip docent per millorar la convivència escolar.
Una vegada s’obté aquesta informació, l’escola fa una anàlisi dels resultats des de la CAEI (Comissió d’Atenció Educativa Inclusiva de l’Alumnat) i a partir d’aquí es plantegen actuacions específiques. Aquestes actuacions s’emmarquen en quatre àmbits de l’acció tutorial: la intervenció directa del tutor o tutora a nivell individual (tutoria individualitzada), la intervenció a nivell grupal (en temps d’aula i en temps d’esbarjo o menjador), la recollida de propostes de millora i actuació de l’equip docent a les sessions d’avaluació i la planificació de les pràctiques restauratives que siguin necessàries.
El curs 2019-2020, així com el 2021-2022, vam poder experimentar de forma puntual la conversa d’alguns alumnes amb el robot Furhat. Considerem que aquesta interacció és un element diferencial ja que l’alumnat percep el robot com un ens lliure d’autoritat i exempt de prejudicis. Aquesta conversa es realitza de forma relaxada i ajuda a confirmar els resultats obtinguts amb el «El joc de l’amistat».
El producte ha estat validat per l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, ja que és necessari que s’actuï dins del marc normatiu que vetlli pel desenvolupament ètic en l’ús de la IA. És per això que a l’escola hi ha un equip de docents específic encarregat de desenvolupar i implementar l’experiència. Els seus membres formen part de la CAEI, de l’equip directiu i de la Comissió d’estratègia digital. Així mateix, el procés inclou també la participació dels mestres tutors/es i els equips docents de l’alumnat implicat. Cada persona té un rol i una funció necessària i imprescindible. En primer lloc, pel que fa a la gestió de la informació i el funcionament del programa i, posteriorment, pel tractament sensible que cal fer dels informes generats per tal de transformar-los en intervencions de pràctiques restauratives i positives en el dia a dia de l’alumnat.
Quines pràctiques restauratives utilitzem per donar resposta als resultats?
Prioritzemels cercles de diàleg i les converses restauratives. El cercle de diàleg no serveix només per resoldre conflictes, sinó que també permet solucionar malestars entre l’alumnat i trencar relacions negatives que hi pugui haver. Així mateix, dona la possibilitat d’empoderar aquells nens o nenes que s’ha comprovat al sociograma que estan més fràgils o crear aliances utilitzant l’alumnat mediador o els líders. També s’utilitza per donar veu als invisibles, perquè el cercle de diàleg és un espai protegit, un espai on s’escolta a tothom des del respecte, des de l’empatia i des de la tolerància.
Creiem que el benestar de l’alumnat a l’aula és clau per aprofitar al màxim les oportunitats de l’educació, crear autoestima i, sobretot, per desenvolupar competències socials i emocionals fonamentals com les actituds positives, la resiliència i el respecte que repercuteixen en un sentit de pertinença i millora de la inclusivitat.
Evidències recollides que ens diuen que anem pel bon camí
A l’escola, des del juny del 2021, passem un qüestionari de valoració als tutors i tutores dels grups on es realitza, a l’alumnat i a les famílies.
De les respostes obtingudes dels mestres es pot extreure que la informació obtinguda a l’aplicació ajuda en les intervencions de millora de la cohesió de grup i les relacions intergènere. Altrament, el coneixement dels diferents perfils o rols obtinguts són molt útils a l’hora de definir aquestes intervencions. Un exemple pràctic seria l’ús d’aquesta informació a l’hora de crear grups cooperatius. Així mateix, la informació obtinguda a l’apartat de la «Capsa de desitjos» es vehicula mitjançant les entrevistes individuals, entrevistes a les famílies, entrevistes restauratives (majoritàriament) i assessorament a l’equip d’atenció a la inclusió.
Per part de les respostes de l’alumnat es pot extreure que els agrada l’aplicació, els minijocs i que se senten tranquils durant la passació. En relació amb la transmissió de la informació que s’extreu del joc valoren de forma positiva que es gestioni a través del cercle de diàleg i també amb l’entrevista individual. Un dels punts importants és que valoren de forma positiva la continuïtat d’ús d’«El joc de l’amistat» el proper curs.
Quin impacte ha tingut a l’escola Els Pins?
Les evidències de l’impacte al centre les trobem en les modificacions que hem realitzat en les pràctiques educatives de l’equip docent.
A nivell d’acció tutorial, aquesta s’ha enriquit a partir de l’entrevista individual, creant un pont de vincle entre l’alumnat i el mestre. L’alumne/a comunica de forma immediata al tutor/a aquell missatge que a vegades li pot fer vergonya o no troba el moment de fer-ho. Dinamitza la gestió de grup ja que permet conèixer les preocupacions i l’origen de conflictes. Així mateix, ajuda a reconduir conductes a través dels cercles i restaurar relacions i a activar l’escolta empàtica dins el grup.
Per altra banda, ajuda a créixer al grup seguint l’escala de la provenció, avançant així en el seu propi coneixement, la confiança, la seguretat fins arribar a la cooperació. Es crea dia a dia un sentiment de pertinença tant de grup com d’escola que facilita la inclusió de tot l’alumnat. Avancem en la responsabilitat compartida davant els conflictes i ajudem a assumir les seves responsabilitats. És una eina que potencia l’empoderament individual a partir de tenir un lloc segur on poder fer escoltar la nostra pròpia veu.
A nivell d’equip docent, hem transformat les sessions d’avaluació trimestrals a partir de la informació facilitada per «El joc de l’amistat». Aquesta ha propiciat la priorització de la gestió de la cohesió del grup i les relacions que s’hi generen d’amistat i de no amistat. Poden arribar així a acords significatius entre tots els membres de l’equip. Aquest treball és motivador i compromet l’equip docent als acords i al seu seguiment.
Tanmateix, ens facilita informació abans, durant i després de les barreges de grup. Són moments molt sensibles on les relacions creades varien i és necessari conèixer i tenir present tant els perfils de l’alumnat com les seves relacions d’amistat i de no amistat.
Per acabar, ens ha creat la necessitat d’avaluar el procés de millora de la convivència (qüestionaris a mestres i alumnes) per assegurar-nos que tota la comunitat educativa camina en el mateix sentit.
Quan innovar és humanitzar l’escola
A les nostres propostes de futur hi ha un canvi de mirada que es realitza a partir del nostre camí cap a una escola restaurativa. Pensem que la IA WatsomApp ens ha portat innovació, però una innovació que ha permès continuar avançant cap a la humanització de l’escola.
Com bé diu un proverbi maori, que ens va portar a l’escola la nostra formadora de restaurativa (Carme López):
Ki nunca ki ave. He aha te taonga nui o te ao?
Maku e ki , he tamariki , he tamariki , he tamariki .
Si em preguntes quin és el tresor més gran del món?
Jo et respondré, són les persones, són les persones, són les persones.
Bibliografia
Costa-Jussà, Marta R. i Melero-Nogués, Maite. Converses al voltant de la intel·ligència artificial en clau catalana, Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 74, 90-99. (2020) Disponible a <https://doi.org/10.2436/rld.i74.2020.3503>. Consulta: 19/01/2021].
Comissió Europea. Digital Competence Framework for Educators (DigCompEdu). Brussel·les: Comissió Europea, 2017. Disponible en línia a <https://ec.europa.eu/jrc/en/digcompedu> [Consulta: 19/01/2021].
Hopkins, Belinda. Pràctiques Restauratives a l’Aula. L’enfocament restauratiu en el teu dia a dia. Conselleria d’Educació i Universitats: Illes Balears, 2020. Disponible a < https://www.caib.es/pidip2front/jsp/ca/fitxa-convocatoria/strongconvivegravexit-publica-i-tradueix-una-nova-obra-de-belinda-hopkins-experta-en-pragravectiques-restauratives-strong> [Consulta: 08/07/2021].
Rosenberg, Marshall B. Comunicación no violenta el lenguaje de la compasión. Barcelona: Urano, 2002.
Nilson, Nils J. The Quest for Artificial Intelligence: A History of Ideas and Achievement. Cambridge: Cambridge University Press, 2009.
Rul∙lan, Vicenç. Justicia y Prácticas Restaurativas. Los Círculos Restaurativos y su aplicación en diversos ámbitos. Palma de Mallorca. Fundación Universitaria Iberoamericana, 2011.
UNESCO. Artificial intelligence in education: challenges and opportunities for sustainable development UNESCO: París, 2019). Disponible en línia a <https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000366994> [Consulta:27/01/2021].
