Melina Furman és doctora en Educació per la Universitat de Colúmbia, als Estats Units, i biòloga per la Universitat de Buenos Aires. Professora de la Universitat de San Andrés a l’Argentina. És investigadora, docent, formadora de formadors i autora de nombrosos llibres sobre com ensenyar per despertar la curiositat i el pensament crític a totes les edats.
Des de fa temps la idea d’innovar a l’ensenyament s’ha tornat un mantra de l’educació, gairebé un clixé. I molts parlen de la necessitat de pensar de noves maneres l’organització dels espais, els agrupaments dels estudiants, l’ús de la tecnologia, les metodologies d’ensenyament, la definició dels temps per a les diferents propostes.
Sens dubte, hi ha diverses maneres de pensar un ensenyament diferent. I totes són necessàries, si busquem que els ulls dels estudiants brillin i les ments s’expandeixin. En el meu cas, la proposta «Enseñar Distinto» es basa en un concepte simple i poderós alhora. Es tracta de que com a docents puguem mirar la nostra pràctica quotidiana (individualment i en equip amb col·legues) de manera curiosa, pensant en què ens entusiasma, ens enorgulleix i fem bé i, per tant, volem conservar, atresorar i aprofundir, i què necessitem modificar a partir del que podem i sabem, i amb l’ajuda d’altres i de noves lectures, mètodes i propostes. Com si ens estiréssim una mica més lluny del que la nostra zona de confort ens permet. Aprofitant els sabers que ja tenim, aquelles fortaleses professionals en què ens podem recolzar. Però anant una mica més enllà, buscant noves maneres d’arribar als estudiants, de prioritzar el contingut, d’avaluar de manera més autèntica, de connectar el coneixement amb la vida real, de buscar l’aprenentatge profund més enllà dels coneixements declaratius que s’enuncien i després s’obliden.
Ensenyar de manera diferent. Es tracta de trobar aquest diferencial que sabem que és necessari a cadascuna de les nostres aules. Allò que no està resultant com voldríem però que sabem que es pot millorar. De nou, amb l’ajuda d’altres que volen buscar juntament amb nosaltres maneres diferents d’ensenyar. Unes maneres que ens engresquin més, que connectin aquests continguts curriculars que hem d’ensenyar amb allò que resulta apassionant i rellevant de cada disciplina. Fent-nos preguntes com: D’aquesta unitat temàtica, què és el que els alumnes no es poden perdre? Quines són les idees més apassionants? Com puc vincular aquests continguts amb la vida real dels alumnes o amb problemàtiques actuals? Quin tipus d’activitats autèntiques en què posi en joc les pràctiques de la disciplina puc proposar perquè aprendre aquests continguts esdevingui una aventura del coneixement i no un saber estàtic que els alumnes responen per a un treball pràctic o una avaluació i l’endemà els resulta aliè, com si mai no ho haguessin estudiat?
Exemples pràctics
Us dono dos exemples molt senzills que parlen justament d’aquests petits canvis que generen transformacions profundes. Faig servir una metàfora que anomeno la «clínica de preguntes», perquè utilitza la imatge d’una clínica en què la pregunta més simple, declarativa i poc vinculada amb el món real entra, pateix una transformació, una millora, i surt com un cas de la vida real que els alumnes han de respondre com si fossin experts en aquesta disciplina.
Primer exemple, de ciències naturals.
| Abans | Després |
Descriu el planeta Mart. Què té en comú amb el planeta Terra i en què es diferencia? | T’envien en una missió exploratòria a Mart i descobriu que hi ha diverses raons per les quals els terrestres podríem arribar a poblar Mart en un futur llunyà. Novament al planeta Terra, ets al capdavant d’un auditori interessat a escoltar els teus descobriments. Convènce’ls de les raons per les quals val la pena invertir diners per continuar la missió. |
Segon exemple, de literatura.
| Abans | Després |
| Quines són les especificitats del guió cinematogràfic? | La teva professora de llengua acaba de llançar el projecte cinematogràfic «Jo, Shakespeare» per a l’adaptació del text dramàtic de Macbeth. Per a la realització cada alumne tria un departament: 1) dramatúrgia i direcció, 2) actuació, 3) art, àudio i fotografia i 4) muntatge i edició. Tu has triat participar en el grup de dramatúrgia i tens la difícil tasca de demostrar les teves habilitats com a guionista. Per demostrar la teva capacitat, selecciona una escena i escriu el guió tenint en compte tots els registres necessaris i específics del guió cinematogràfic, de manera que no falti cap dada al grup d’actors i als encarregats de l’art per quan hagin de fer la posada en marxa. |
Com es fa per treballar amb la clínica de preguntes que va donar origen als exemples anteriors? Aquí no us puc donar receptes úniques, però sí tres secrets.
- El primer és contextualitzar el contingut en una situació, tan autèntica i connectada amb la vida dels estudiants com sigui possible. Inventar històries, posar nom als personatges o buscar episodis actuals o passats per donar marc al contingut. Hi ha una cosa especialment potent en l’ús de la narrativa: als éssers humans ens encanta que ens expliquin històries, perquè aquestes històries ens connecten amb la nostra emocionalitat i humanitzen el contingut.
- El segon és que aquesta situació plantegi un problema o un desafiament que requereixi, per resoldre’l, que els estudiants no declarin el contingut sinó que l’utilitzin, l’apliquin.
- El tercer és que els estudiants hagin d’assumir un rol protagonista en la resposta: situar-los per exemple com a experts, investigadors, consellers, consultors o referents, que hagin d’ajudar a resoldre el problema, dirimir un debat, proposar una idea o donar una recomanació.
Tornant al començament, es tracta de generar petits canvis en allò que fem quotidianament, identificant per on començar i quines són les nostres fortaleses com a professionals per, des d’allà, buscar la manera de plantejar l’aprenentatge com una aventura del pensament on tots els estudiants puguin participar amb ulls que, poc a poc, tornen a brillar a mesura que les seves ments s’expandeixen cap a nous horitzons.
