A partir de constatar la realitat de les escoles, a l’article s’hi argumenta que no hi ha escoles coeducatives. S’hi insisteix en la necessitat de reflexionar, dialogar i posar sobre la taula els implícits sexistes i els mecanismes de transmissió sexista que hi ha als centres docents i la necessitat de dur a terme accions i pràctiques que treballin per una educació no sexista. S’hi exposa una bona pràctica basada a superar rols establerts a tots dos sexes, així com a reivindicar l’espai domèstic com a coneixement rellevant.
