Didàctica de la Llengua Catalana i la Literatura

Aquest capítol aprofundeix, en primer lloc, en la delimitació de l’objecte de la didàctica de la Llengua i la Literatura i en la caracterització dels continguts d’ensenyament en aquest camp i, en segon lloc, en la relació que s’estableix entre les pràctiques d’ensenyament en l’elaboració de coneixement didàctic, per tal d’acabar reflexionant sobre la investigació al voltant de l’activitat d’ensenyar i aprendre llengües i literatura. També s’inclouen diverses fonts i recursos sobre el tema.

Aquest capítol aborda els coneixements i les habilitats que són pròpies de la llengua oral i el reconeixement que han de tenir a l’aula, posant èmfasi en la interacció verbal com a instrument de comunicació, col·laboració i canvi i com a instrument d’aprenentatge, també de la mateixa llengua oral, especialment dels usos més formals. En tots aquests aspectes els autors fan palesa la necessitat que la llengua oral sigui objecte d’ensenyament a les aules de secundària, tot rebutjant la idea que n’hi ha prou amb parlar per aprendre a parlar. També s’inclouen diverses fonts i recursos sobre el tema.

Tant l’activitat d’escriure com els productes escrits adopten formes noves i exigeixen maneres diferents d’abordar les relacions complexes entre escriptor, lector i text, i també reclamen maneres diferents de considerar el context en què es produeixen aquestes situacions. Aquest capítol aborda aquest tema, presentant la proposta «Programar l’ensenyament de l’escriptura basat en seqüències didàctiques que tenen en compte tant les situacions d’escriptura com l’atenció al procés». Fonamenta la proposta en les recerques que han estudiat els processos redaccionals i en el concepte de gènere discursiu entès com a procés i producte de l’activitat verbal situada. Acaba amb dotze punts que sintetitzen la proposta.

El capítol se centra en les necessitats d’aprenentatge i ensenyament de la lectura característiques de l’educació secundària. Identifica, en primer lloc, quines són aquestes necessitats, les quals constitueixen veritables continguts de la formació lectora que cal contemplar des de diverses àrees disciplinàries, i també des de la Llengua i Literatura. En el segon apartat, es dibuixen les característiques generals d’un model de lectura competent i autoregulat, la qual cosa contribuirà a esbossar els objectius que hauria de tenir l’acció educativa en aquest àmbit. Per acabar, s’ofereixen un conjunt d’orientacions coherents amb els plantejaments que ens inspiren, i que poden contribuir a la formació lectora dels estudiants.

Aquest capítol aborda el tema de la lectura de textos literaris. Identifica en primer lloc quins són els objectius en els nivells de secundària obligatòria i postobligatòria, defensant la necessitat de saber «on són els alumnes» per fer una selecció i organització pertinent dels dispositius didàctics per a una programació adequada de centre i d’aula. Les línies d’actuació queden ben delimitades en els diversos apartats: poblar els alumnes de textos, dissenyar bons dispositius didàctics, coordinar les activitats i modular-les per mitjà dels plans lectors dels centres. També s’inclouen diverses fonts i recursos sobre el tema.

Quins són els continguts gramaticals adients per treballar a l’educació secundària? I de quina manera s’han de treballar a l’aula per assolir un coneixement útil per a l’ús reflexiu? Al llarg del capítol es respon a aquests interrogants,proposant vies per a un ensenyament gramatical més enllà de l’oració que, alhora que atén els usos verbals, permeti l’abstracció i la sistematització dels continguts. El capítol acaba amb la proposta del model de seqüències didàctiques de gramàtica com una via de programació que pot permetre donar sentit a l’aprenentatge gramatical i permetre l’activitat reflexiva dels alumnes sobre les formes verbals.

Un currículum competencial, l’educació lingüística i literària a les aules així com la urgència de repensar l’avaluació són alguns dels temes que es tracten en aquest capítol, tot analitzant com es pot passar de les prescripcions curriculars a les programacions als centres educatius i a les aules. També s’inclouen diverses fonts i recursos sobre el tema.

Què entenem per avaluació? I per autoavaluació? Quins han de ser els objectes d’avaluació en l’àrea de didàctica de la Llengua i la Literatura? I amb quins instruments els podem avaluar? Al llarg del capítol es respon a aquests i altres interrogants al voltant de la noció d’avaluació, analitzant també les seves funcions i, sobretot, les competències i sabers que poden ser objecte d’avaluació en el context d’aquesta matèria. També s’inclouen diverses fonts i recursos sobre el tema.