Lengua Castellana y Literatura

La diversitat lingüística és un dels temes centrals d’aquest capítol. Juntament amb el significat, l’origen, l’abast de l’objecte «llengua» i la seva relació amb el pensament, també es tracten els fenòmens lingüístics des d’una perspectiva sociocultural, els usos del llenguatge i la variació, vinculats a l’activitat humana, que sempre està determinada històricament i culturalment. El capítol presenta algunes activitats per reflexionar sobre els coneixements treballats anteriorment.

El capítol següent aborda l’estudi del llenguatge com a eina mental per a l’aprenentatge i analitza les seves característiques de disseny: la seva multidimensionalitat, autoreferencialitat i multimodalitat. Així mateix, es parla de l’ús i la reflexió sobre la llengua, tenint en compte els processos interns a través dels quals l’individu adquireix coneixement lingüístic amb relació a la llengua que ja sap i a la relació oral-escrit, parant atenció al paper de l’escriptura en la consciència lingüística i en el desenvolupament del pensament. El capítol inclou exemples i activitats per continuar reflexionant sobre els continguts treballats.

Des d’una orientació comunicativa de l’ensenyament de la llengua, aquest capítol tracta l’anàlisi del discurs a partir dels seus diferents orígens teòrics. Adopta dues perspectives, una de social i una altra de lingüística, per presentar una síntesi on s’ordenen i clarifiquen els conceptes centrals al voltant del discurs, el context i el text necessaris per abordar l’anàlisi de l’ús de la llengua. El capítol presenta activitats per continuar treballant els elements que s’hi ofereixen.

La gramàtica és una part important de la reflexió sistemàtica sobre la llengua. Lluny d’enfocaments prescriptius, aquesta reflexió es presenta com una tasca de descobriment dels mecanismes cognitius, socials i sistèmics que regeixen les llengües. Així, en aquest capítol s’ofereixen criteris bàsics per a un ensenyament que indueixi a pensar i promogui una visió més oberta i científica de la reflexió lingüística. Al final del capítol es presenten algunes activitats per continuar reflexionant sobre els coneixements que s’hi ofereixen.

L’objectiu d’aquest capítol és oferir una visió general sobre els corrents que hi va haver a la segona meitat del segle xx en l’ensenyament de primeres llengües i de llengües estrangeres en l’educació obligatòria. Així mateix, es tracta la immersió i altres programes d’aprenentatge simultani de contingut i de llengua per abordar, finalment, la problemàtica del tractament integrat de les llengües i la diversitat lingüística a les aules. Al final del capítol es presenten algunes activitats de reforç dels continguts treballats.

L’estudi de la literatura com a teoria general de la cultura exigeix una mirada multifacètica. El capítol següent presenta les línies centrals de l’evolució dels estudis teòrics al voltant de conceptes tan controvertits com literatura, literarietat o gènere literari a través de la discussió sobre diferents aproximacions metodològiques per a l’estudi del fet literari i la seva problemàtica, entre les quals destaca la literatura comparada. També es mostra un panorama ampli dels estudis literaris actuals, en què la significació sociocultural del cànon es discuteix en relació amb els estudis de gènere o la crítica postcolonial. Així mateix, al final del capítol es mostren algunes activitats per continuar reflexionant sobre els continguts que s’hi ofereixen.

La interrelació entre llenguatge verbal i llenguatge icònic és el tema central del capítol següent. S’hi presenten les seves característiques i el funcionament dels gèneres verboicònics, així com els mecanismes i recursos bàsics de la lectura de la imatge fixa i en moviment, des d’un acostament morfològic i retòric, tipogràfic i gestàltic que precedeix l’estudi del llenguatge publicitari i els seus recursos bàsics de persuasió. Al final del capítol es mostren algunes activitats per continuar reflexionant sobre els continguts que s’han vist.

El futur docent ha de conèixer el currículum oficial de llengua i literatura a l’educació secundària obligatòria i al batxillerat, és a dir, els documents que prescriuen i alhora orienten l’ensenyament d’aquestes matèries. A continuació es discuteixen cadascun d’ells per reflexionar críticament sobre el paper dels diferents factors i els processos que intervenen en el procés d’instrucció, des del nivell màxim de prescripció que representen els currículums fins a l’aula. Així mateix, el capítol ofereix algunes activitats que complementen el treball amb els continguts que s’han vist.

El llenguatge i la llengua des dels seus vessants d'instrument per a la comunicació humana i mitjà de pensament, els fonaments per a un ensenyament lingüístic. Per al professor en formació inicial i per al docent en exercici.